De Can¨°drom a Artsdrom

Aquesta setmana comencen les obres de restauraci¨® i remodelaci¨® del can¨°drom de Meridiana, un dels edificis m¨¦s brillants del racionalisme arquitect¨°nic que es pot veure a Barcelona, per tal de transformar-lo en un centre d'art contemporani. A sobre de les guixetes d'apostes encara s'hi poden veure els avisos de no den de comer a las palomas i a la barra del bar dels anys setanta que va substituir l'original s'hi troba encara la carta de preus. Tot est¨¤ com congelat en el temps, pols¨®s, per¨° no ru?n¨®s. Afortunadament. Ll¨¤stima que, tenint en compte el seu ¨²s futur, no s'hagi aprofitat per fer-hi portes obertes per tal que els artistes i el p¨²blic poguessin aprofitar tants suggeriments com hi ha entre aquelles parets! Per¨° ara hi ha pressa. La remodelaci¨® entra dins del pla Zapatero (3,5 milions d'euros) i haur¨¤ d'estar enllestida a finals d'any. Aix¨ª, s'haur¨¤ de fer sense que el pla urban¨ªstic de l'entorn estigui enllestit i, a m¨¦s, sense que hi hagi director del nou centre d'art, que ser¨¤ elegit en un concurs que encara no s'ha convocat, de manera que faltaran instruccions clares respecte a les necessitats del nou equipament.

La bona not¨ªcia, per¨°, ¨¦s que l'edifici tindr¨¤ un nou ¨²s, cosa que assegura la seva conservaci¨®, i a m¨¦s recuperar¨¤ gran part del seu aspecte inicial. El que tenia quan, entre 1962 i 1964, el varen construir Antonio Bonet Castellana, el benjam¨ª del GATCPAC que f¨¦u fortuna a l'Argentina, i Josep Puig Torn¨¦, amb qui va col¡¤laborar en diferents projectes al llarg dels anys seixanta i que recorda amb orgull aquell proc¨¦s.

"L'ess¨¨ncia de l'edifici ¨¦s el buit", explica Puig Torn¨¦. "Normalment, en l'arquitectura el que compta ¨¦s el volum, l'espai constru?t. Aqu¨ª ¨¦s al rev¨¦s. Es tracta d'albergar una funci¨® que es fa a fora, al camp, on corren els llebrers, i l'edifici nom¨¦s ¨¦s un espai per acollir alguns elements, com la jugesca". Per aix¨°, explica, ¨¦s tan obert, sempre mirant cap a l'exterior, ple de vidrieres, terrasses i grades. "Va ser un enc¨¤rrec singular amb un programa simpl¨ªssim. I aix¨° ¨¦s fonamental, la condici¨® era que s'havia de fer una obra lleugera, sense gaires complicacions. Aqu¨ª est¨¤ el seu valor", afegeix Puig Torn¨¦, que recorda que pensaren en molestar el m¨ªnim els ve?ns, per la qual cosa l'edifici "s'havia d'amagar", i que la forma ressegu¨ªs el revolt de la pista, "l'abrac¨¦s", perqu¨¨ la forma rectangular no hi era adient. Tot va ser pensat perqu¨¨ tingu¨¦s la m¨¤xima funcionalitat, per¨° sense defugir la bellesa. Ni els detalls.

Explica l'arquitecte Jos¨¦ Mar¨ªa de Lecea, que, juntament amb Xavier Monteys, dirigeix els treballs de remodelaci¨®, que ¨¦s un edifici "que cada dia et d¨®na una alegria perqu¨¨ est¨¤ ben pensat en tots els detalls". Per¨°, recordant que hi va col¡¤laborar l'enginyer aeron¨¤utic Vicente Cud¨®s, Monteys afegeix que "la seva bellesa ¨¦s la seva estructura", fent el s¨ªmil amb l'esl¨°gan del cotxe quatrele dels anys seixanta, per all¨° de "su belleza es su mec¨¢nica".

L'edifici t¨¦ una forma de ventall desplegat que s'aconsegueix mitjan?ant divuit p¨°rtics de diferents mides per tal de mantenir la progressi¨® geom¨¨trica. La coberta se suporta sobre j¨¤sseres afuades que descansen sobre un pilar central i un tirant en l'extrem m¨¦s baix. "La forma neix de la planta i de la inclinaci¨® del 25% que havia de tenir la coberta, cosa que implicava la successi¨® geom¨¨trica de distribuci¨® de les j¨¤sseres", diu Puig Torn¨¦, que per explicar-ho dibuixa el perfil b¨¤sic de l'edifici (el reprodu?m m¨¦s a baix). Tota l'estructura respon a la funci¨®. La planta baixa, a peu de pista -on hi ha les gosseres, les oficines i els lavabos- ¨¦s m¨¦s estreta que la superior, que sobresurt tant cap a la pista, amb les grades elevades per tal de facilitar la visibilitat, com cap al carrer, on es va intentar no ocupar la vorera per no imposar-se excessivament al carrer. Els brise-soleil sobre les grades tenen la doble funci¨® de protegir del sol i de fer de contrap¨¨s per equilibrar l'estructura. Les dues puntes, que originalment acabaven en una terrassa que amb els anys es va tapar, acaben amb un pilar que en el darrer moment, comenta Puig Torn¨¦, es va inclinar amb un gest que li d¨®na encara m¨¦s lleugeresa.

"M¨¦s que un edifici, ¨¦s un gest, una l¨ªnia que vola enmig de l'espai abra?ant-ho tot", afegeix Puig Torn¨¦, que comenta un detall molt significatiu: l'al?ada del pis de baix, sota les grades i ja a peu de pista, ¨¦s exactament de 2,26 metres, l'altura del Modulor de Le Corbusier, arquitecte amb qui Bonet Castellana havia treballat l'any 1937, en ple auge del moviment Modern.

I ¨¦s que l'enc¨¤rrec fou que l'edifici fos aix¨°, modern. "De fet, hi havia un projecte anterior d'altres arquitectes per construir un can¨°drom m¨¦s tradicional, per¨° els nous propietaris del solar, Jos¨¦ Vilar i Antonio Blasco, que ja tenien un altre can¨°drom al Pavell¨® d'Esports, varen demanar que fos modern i, tamb¨¦, que fos desmontable", explica Gianluca Burgio, arquitecte itali¨¤ que va fer la seva tesi doctoral sobre aquest edifici. Va resultar tamb¨¦ molt econ¨°mic, nom¨¦s uns quatre millions de pessetes, malgrat que es va fer amb formig¨® i acer, llavors un material car i que per aquest motiu se'n va emprar el m¨ªnim imprescindible. "Aix¨° que fos desmontable era perqu¨¨ la zona on estava situat era una ¨¤rea d'expansi¨® de la ciutat, i els seus dos propietaris pensaven que amb uns anys el solar guanyaria valor i s'hi podrien edificar pisos, per¨° mentrestant podien ocupar-lo aquest equipament que garantia la renda de les apostes. I ¨¦s que a Barcelona va arribar a haver-hi cinc can¨°droms, ja que eren quasib¨¦ les ¨²niques apostes autoritzades i resultaven assequibles per les classes populars", afegeix Burgio.

La seva tesi, que no ¨¦s l'¨²nica sobre aquest edifici, la va llegir al febrer de 2006, pocs dies abans que el Can¨°drom, que amb la liberalitzaci¨® de les apostes ja nom¨¦s vivia de jubilats i fam¨ªlies del barri que anaven a passar-hi l'estona, tanqu¨¦s les seves portes. A l'octubre, i at¨¨s que l'edifici, que havia guanyat el premi FAD de 1964, estava catalogat, la ger¨¨ncia d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va contactar amb Xavier Monteys i Jos¨¦ Mar¨ªa de Lecea per encarregar-los la rehabilitaci¨® i els seus possibles usos, aix¨ª com l'estudi de l'ordenaci¨® del seu entorn.

La feina, explica De Lecea, no ha estat f¨¤cil i en algun moment varen proposar situar-hi una biblioteca o un centre d'art urb¨¤, per¨° sense gaire ¨¨xit. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat varen arribar a l'acord el gener passat perqu¨¨ fos el centre d'art contemporani que substituir¨¤ el que feia abans el Centre d'Art Santa M¨°nica, dedicat ara a propostes m¨¦s interdisciplin¨¤ries. Al principi d'aquest mes de maig, ambdues institucions varen firmar un preacord -encara falta constituir el consorci- i es preveu que a l'estiu pugui sortir el concurs per definir el projecte i la direcci¨®.

Mentrestant, diu De Lecea, s'ha anat treballant amb l'ajut d'Oriol Gual, t¨¨cnic municipal i bon coneixedor del m¨®n de l'art com a responsable de La Capella del carrer Hospital, espai que tamb¨¦ s'incorporar¨¤ al centre d'art per ajustar el projecte a les necessitats del futur ¨²s.

I, sobretot, s'ha treballat amb el que ser¨¤ la remodelaci¨® de l'edifici. "Mirarem de conservar al m¨¤xim els elements originals, recuperant el mateix tipus de material quan s'hagi de renovar l'existent i recuperant elements que ara s'han perdut, com les dues balconades de les dues puntes", comenta De Lecea.

A la sala de dalt tamb¨¦ es recularan les taquilles prop de mig metre per guardar espai, tot i que la paret mantindr¨¤ les rajoles grogues que li donen identitat. El terra es tornar¨¤ a fer de nou amb el mateix material r¨²stic que hi ha ara, i el bar es reconstruir¨¤ com l'original, ben documentat amb estupendes fotografies de Catal¨¤-Roca, en un lateral.

Aquesta sala exigir¨¤ intervencions in situ dels artistes perqu¨¨, at¨¨s que gaireb¨¦ tot s¨®n vidrieres, que permeten l'entrada de molta llum, i que pr¨¤cticament no hi ha parets, el tipus d'obres han de ser pensades pel lloc o que puguin adaptar-s'hi. A la part de baix, en canvi, s'hi podr¨¤ guanyar espai per a magatzems i oficines a la zona que ara ocupen les gosseres -tot i que per a aix¨° s'haur¨¤ de baixar el terra poc m¨¦s d'un metre- i s'hi situaran, guanyant una part del porxo, dues sales d'exposici¨® que, en conjunt, tindran uns 300 metres quadrats. Aquestes s¨ª que podran obscurir-se tant com calgui per tal de poder mostrar v¨ªdeos o obres que necessitin una il¡¤luminaci¨® especial.

"L'avantatge d'aquest edifici ¨¦s que la seva identitat arquitect¨°nica pot intensificar la for?a del centre d'art, per¨° aix¨° tamb¨¦ n'¨¦s el problema perqu¨¨, en ser un edifici patrimonial, no es podran fer les intervencions que el nou ¨²s requereix", explica Joan Fontcuberta, president de l'Associaci¨® d'Artistes Visuals, que coneix b¨¦ l'edifici i ¨¦s conscient de les dificultats. "El proc¨¦s est¨¤ en marxa, per¨° ara caldr¨¤ veure quin projecte art¨ªstic s'hi fa".