Bonet Castellana, home de l'art i de la cultura

Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) va ser un professional molt actiu i din¨¤mic, autor de m¨¦s d'una cinquantena de projectes arquitect¨°nics, escampats per Catalunya, Espanya, Fran?a, l'Argentina i l'Uruguai, que el van fer mereixedor d'un s¨°lid prestigi internacional.

Va arribar a con¨¨ixer la gran generaci¨® dels arquitectes del segle XX (encap?alada per Sert, Le Corbusier, Alvar Aalto, entre d'altres membres destacats del CIAM), i fins i tot podr¨ªem dir que va ser el j¨²nior del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i T¨¨cnics Catalans per al Progr¨¦s de l'Arquitectura Contempor¨¤nia), on ingress¨¤ com a estudiant despr¨¦s d'haver rebut un premi en el concurs promogut per Rubi¨® i Tudur¨ª. De fet, el seu talent i la seva capacitat de treball ja havien estat reconeguts per Josep Llu¨ªs Sert, que el 1932 l'incorpor¨¤ a l'estudi que formava amb J. Torres Clav¨¦ i que li va permetre participar en les obres pioneres del nostre racionalisme: habitatges socials, la Joieria Roca, la Ciutat de Vacances i Rep¨°s de Castelldefels, el pla Maci¨¤ d'urbanitzaci¨® de Barcelona (tamb¨¦ hi col¡¤labor¨¤ Le Corbusier).

La relaci¨® amb Sert i Torres es va anar consolidant fins al punt que el 1935 van establir l'empresa Sert-Torres-Bonet, dedicada a l'estudi i fabricaci¨® de mobles en s¨¨rie -un aut¨¨ntic antecedent del disseny industrial- de la qual en sortiria la productora MIDVA (Mobles i Decoraci¨® per a la Vivenda Actual) i que aquell mateix any aconsegu¨ª el primer premi del Sal¨® de Decoradors de Barcelona. Cal destacar la faceta de Bonet com a dissenyador de mobles, molt important en la seva carrera, com ho testimonia el popularment conegut Sill¨® Papallona del 1939, en realitat denominat BKF, que reb¨¦ aquest nom perqu¨¨ Bonet el va fer en col¡¤laboraci¨® amb Kurchan i Ferrari, els seus socis a Buenos Aires, on es va exiliar el 1938. Una pe?a que no ¨¦s nom¨¦s famosa, sin¨® que tamb¨¦ forma part de l'exposici¨® permanent del MOMA de Nova York, i el 1958 va ser inclosa en la llista dels 100 millors dissenys industrials realitzada per l'Institute of Design de l'Illinois Institute of Technology, juntament amb les cadires de Thonet i Saarinen.

De la densa traject¨°ria arquitect¨°nica de Bonet, cal destacarne les aportacions al moviment modern i la seva versatilitat, ja que project¨¤ tant habitatges unifamiliars (entre els quals cal destacar la Ricarda, realitzada al Prat de Llobregat entre 1949 i 1962), com apartaments, habitatges socials, conjunts urban¨ªstics, edificis singulars, complexos residencials (com el del carrer Consell de Cent de Barcelona), hotels, gratacels (com el de la Torre Urquinaona, tamb¨¦ a Barcelona) i fins i tot un can¨°drom, el de Barcelona, que va projectar i construir entre 1962 i 1963, amb la col¡¤laboraci¨® de Josep Puig Torn¨¦. El can¨°drom va guanyar el Premi FAD d'Arquitectura el 1963 per la seva qualitat i originalitat: una coberta parab¨°lica suspesa amb els m¨ªnims elements estructurals.

Per¨° el que voldria destacar aqu¨ª ¨¦s el comprom¨ªs de Bonet amb les arts i la cultura, al m¨¦s pur estil GATCPAC-ADLAN, organitzant exposicions, escrivint articles per a la revista AC , col¡¤laborant en la redacci¨® dels projectes de Sert, portant les relacions amb Picasso pel pavell¨® espanyol de l'Exposici¨® Internacional de Par¨ªs del 1937, participant en els congressos del CIAM, promovent les activitats i les publicacions del Grup Austral quan s'instal¡¤l¨¤ a Buenos Aires, exercint de professor visitant de diferents universitats i fundant i codirigint la revista Mirador . Tamb¨¦, a partir de 1963, en tornar a Barcelona, es compromet¨¦ amb les arts i la cultura col¡¤laborant activament en la democratitzaci¨® del Col¡¤legi d'Arquitectes i en la primera exposici¨® internacional del postfranquisme, Espa?a. Vanguardia art¨ªstica y realidad social: 1936-1976, que es va presentar en la Biennal de Ven¨¨cia de 1976, sense oblidar les seves relacions personals amb artistes i escriptors, com les que va tenir amb la fam¨ªlia de Torres Garcia o amb Rafael Alberti, a qui project¨¤ la seva casa de Punta del Este (Uruguai).

Per aix¨° em sembla un encert que l'edifici del Can¨°drom, per mi la m¨¦s reeixida i elegant d'entre totes les obres constru?des per Bonet, passi a acollir el futur Centre d'Art Contemporani de Barcelona, despr¨¦s de ser rehabilitat per retornar-li la seva austeritat i eleg¨¤ncia. Salvar aquest edifici, de gran simplicitat conceptual i estil¨ªstica, gaireb¨¦ un gest arquitect¨°nic, i posar-lo al servei de les arts i la cultura contempor¨¤nia ¨¦s el millor homenatge a un vell militant de l'art i la cultura.