La por darrere qualsevol porta

El cinqu¨¨ mag /

El pou darrere la porta

Francesc Miralles / Josep Sampere

Emp¨²ries / Barcanova

226 p¨¤gs. 16 euros / 140 p. 8,25 euros

El cinqu¨¨ mag i El pou darrere la porta s¨®n dues novel¡¤les juvenils aparentment semblants, amb cobertes que ens parlen de thriller o de l'univers de la por. Els seus objectius s¨®n tamb¨¦ semblants: desvetllar un inter¨¨s creixent que mantingui el lector amb les emocions a flor de pell fins a la darrera paraula. En ambd¨®s casos, els protagonistes busquen desemmascarar els adversaris que provoquen el seu neguit i les seves angoixes. Per¨° el resultat ¨¦s ben diferent.

El cinqu¨¨ mag es mostra com una hist¨°ria for?a ambiciosa que es mou entre el realisme i el thriller, centrada en el m¨®n d'una m¨¤gia anomenada subtil, o b¨¦ psicom¨¤gia. En la hist¨°ria, un jove es veu addu?t per una mena de secta misteriosa que li planteja un seguit de proves per accedir-hi. Tant personatges com situacions i fets s¨®n presentats amb un to de transcendentalisme que, a l'hora de la veritat, ¨¦s tan aparent que es va desinflant, tot quedant redu?t a un to de trivialitat, com si tot plegat fos un foc d'encenalls. D¨®na la sensaci¨® que Francesc Miralles (Barcelona, 1968) s'ha documentat a bastament sobre el tema. No hi manquen cites o refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques sobre el mateix, per¨° hom arriba al final amb certa confusi¨® i sense saber massa res de nou sobre el tema. El gran esfor? de documentaci¨® no es correspon amb el treball de la psicologia dels personatges, i la informaci¨® queda en un pla superficial, arribant de manera redundant al lector, i sense ser aplicada amb profunditat en els conductors de la mateixa, que s¨®n els protagonistes. Una novel¡¤la inicialment potent que es va diluint a mesura que s'hi succeeixen els fets.

Josep Sampere (Igualada, 1963) compta amb quatre novel¡¤les en el seu curr¨ªculum, i un dels trets que les defineixen ¨¦s l'originalitat en les seves propostes, lluny de les constants de la literatura infantil i juvenil, cosa que fa complicat de classificar-lo. El pou darrere la porta, amb qu¨¨ ha guanyat el Premi Barcanova de literatura juvenil, potser ¨¦s la menys original de totes, per¨° s¨ª que, com en les altres, broda la coher¨¨ncia interna, la intriga creada, la precisi¨® en la tria del llenguatge... S¨®n habituals paraules com cruixit, grinyol, malson, etc., pr¨°pies del g¨¨nere, per tal de desvetllar els sentiments d'angoixa i por entre els lectors.

Sampere, lluny de mostrar-se ambici¨®s, toca de peus a terra. Crea un conflicte clar, se centra en ell i el fa cr¨¦ixer de forma paulatina, amb dos protagonistes que coincideixen per casualitat en l'observaci¨® i an¨¤lisi d'uns fets "paranormals", tot decidint anar una mica m¨¦s enll¨¤ i corroborar les diverses hip¨°tesis que tenen. Ambd¨®s sospiten que alg¨² fa moure els fils de les vides dels ve?ns d'un bloc, a partir dels incidents misteriosos que sempre tenen a veure amb els ascensors. La seva investigaci¨®, plena de sorpreses, vol desemmascarar l'intr¨²s. El focus d'atenci¨® ¨¦s la investigaci¨®, que a mida que avan?a t¨¦ cada cop m¨¦s indicis que certifiquen les hip¨°tesis. L'autor no s'aparta en cap moment del nus, i tot avan?a de manera ¨¤gil, amb un suspens creixent. L'¨²nic discutible, en algun moment, ¨¦s l'excessiva quantitat d'evid¨¨ncies que porten al sorprenent desenlla?, i que a estones pot fer un p¨¨l inversemblant la posada en escena, per¨° en la resta, tots els elements encaixen i rutllen com la maquin¨¤ria d'un ascensor su¨ªs.