Roth, el sant bevedor

Ahir va escaure el setant¨¨ aniversari de la mort de Joseph Roth, sens dubte un dels grans de la literatura centreeuropea de la primera meitat del segle XX. ?s un aniversari una mica estrany, per¨° un comen?a a comprendre que qualsevol ocasi¨® ¨¦s prop¨ªcia per aconseguir que es divulgui la bona literatura, ni que acabem celebrant els 35 anys de la primera comuni¨® de l'un o els 40 anys de la bar-mitzv¨¤ de l'altre. Edicions Acantilado, de Barcelona, festiven especialment aquesta data, tota vegada que han estat els responsables de posar en el mercat editorial del pa¨ªs la major part de l'obra d'aquest austr¨ªac -tan austr¨ªac, o tan poc, com Kafka, per posar l'exemple d'un altre "desclas-sat". En catal¨¤ no ens manquen La llegenda del sant bevedor (traducci¨® recent a Edicions Viena), La marxa Radetzky (Proa), La cripta dels caputxins (La Guineu) o La rebel¡¤li¨® (Ensiola). No ens podem queixar. Una altra cosa ¨¦s la manca sorprenent d'estudis dedicats a aquest autor en qualsevol llengua. Em sembla que en castell¨¤ nom¨¦s disposem del gran assaig de Claudio Magris, Lejos de d¨®nde. Joseph Roth y la tradici¨®n hebraico-oriental, Universidad de Navarra, 2006; i en alemany encara vivim del llibre antol¨°gic de David Bronsen, publicat a Darmstadt l'any 1975. Acantilado anuncia una nova biografia de Roth, a c¨¤rrec de G¨¦za von Cziffra, a punt de sortir a les llibreries.

"Roth a Zweig: ?Que podria deixar-me una mica m¨¦s de diners?"

Si aquesta editorial celebra especialment, com s'ha dit, els setanta anys de la mort de l'escriptor ¨¦s perqu¨¨ ha arrodonit el seu "cat¨¤leg Roth" amb la publicaci¨® d'una extensa tria de la seva correspond¨¨ncia, Cartas (1911-1939), en traducci¨® d'Eduardo Gil Bera, Barcelona, 2009. Com explica l'editor original de l'obra, amb les cartes de Roth es podien fer tres coses: no publicar-les, publicar-les totes o publicar-ne una tria (?no cal ser matem¨¤tic per arribar a aquesta conclusi¨®!). Hermann Kesten, que, pel que sembla, va con¨¨ixer l'escriptor personalment, s'ha decidit per la tercera opci¨®, per no dir la segona: Roth va escriure milers de cartes, per¨° ens n'han pervingut nom¨¦s unes cinc-centes, i aquestes s¨®n gaireb¨¦ totes en el llibre. No es pot dir que Roth escriv¨ªs les cartes amb la mateixa intenci¨® que el seu maltractat Thomas Mann (l'"afecci¨®" va ser m¨²tua), que no escrivia ni la llista de la compra sense la pretensi¨® que el paperet pass¨¦s a la posteritat. Roth m¨¦s aviat va escriure cartes per malparlar de col¡¤legues seus que, amb bon criteri, sempre va considerar ximples o tra?dors -com ara Feuchtwanger, Ernst Fischer (?mira que agradava, a Catalunya, aquest precursor de l'actual autoajuda!) o Alfred Beierle-, o per demanar diners als escassos homes de lletres, amics seus, que a l'¨¨poca en tenien, com era el cas de Stefan Zweig.

Quant a aquesta correspond¨¨ncia, que t¨¦ el valor afegit de comptar amb les cartes dels dos corresponsals, val a dir que Roth se'ns hi presenta d'una manera humana, massa humana: vivia en gran destret, i no parava de demanar almoina a gratcient; i l'altre, tan jueu com ell, li feia a Roth uns passaments que resulten gaireb¨¦ vergonyosos si considerem la seva gran fortuna, per¨° que, fet i fet, deixen Zweig en un lloc d'honor en el panorama de les caritats i subvencions atorgades en aquella ¨¨poca a la gent de lletres: "?Que podria deixar-me una mica m¨¦s de diners? -demana Roth a Zweig- ?En t¨¦? ... Ho he dit d'una manera barroera, tan barroera que tinc la impressi¨® de ser Beierle. Per¨°, ?qu¨¨ hi farem! La indig¨¨ncia ens fa barroers. No s¨®c capa? de fineses estil¨ªstiques quant a aquesta mat¨¨ria tan lletjota ... Tamb¨¦ l'home decent comet errors. Ja em dir¨¤ alguna cosa" (Carta n? 308).

Zweig responia amb la relativa generositat que ja hem dit, per¨° afegia a les seves cartes consideracions molt sensates quant a la situaci¨® dels escriptors jueus a Centreuropa als anys 1930: "Vost¨¨ vol aconseguir temps a corre-cuita, i diners, igual. Consideri quant de temps i d'energia no ha perdut en aquest continu negociar i viure atrafegat. Ja fa anys que li ho adverteixo: resigni's al fet que, com a escriptor jueu-alemany, avui nom¨¦s es pot guanyar alguna cosa en casos ¨²nics de fortuna, i que, al damunt, l'ofici d'escriptor ¨¦s poc lucratiu. Miri de no voler continuar rebent un ingr¨¦s per for?a, aix¨° ¨¦s impossible; aix¨ª ha anat a parar, vost¨¨, a contractes d'usurer, als seus destrets i maldecaps eterns ... Ha d'acabar amb la beguda. Ha de fer una cura de rehabilitaci¨® de quatre setmanes, amb totes les de la llei ... Calmi's, estimat amic!" Zweig nom¨¦s s'equivocava en un extrem: Roth mai va simpatitzar amb la seva ra?a, i va arribar a escriure que "els sionistes s'assemblen molt als nazis", i que "fins i tot hi ha hagut simpaties entre ells, com ¨¦s natural entre nacionalistes" (Carta n? 435).

Roth va continuar bevent fins a una mort prematura; per¨° tamb¨¦ Zweig, que vivia en l'abundor, es va su?cidar, nom¨¦s tres anys despr¨¦s de la mort de Roth, al tan ex¨°tic Brasil, en companyia de la segona dona. Tot ben garbellat, de l'un i de l'altre ens n'ha quedat una obra immensa, que ¨¦s el que compta.