Confessions

Santi Mill¨¢n i jo vam coincidir en un programa de televisi¨® que feia La Cubana. Quan hi vaig arribar, va durar quatre dies". Fa just una setmana, l'actor David Fern¨¢ndez, m¨¦s conegut com a Rodolfo Chikilicuatre, es confessava amb la presentadora Carolina Ferre. Bona coneixedora de la brevetat que pot caracteritzar la vida a l'h¨¤bitat televisiu, i amb una sinceritat que l'honora, ella li va respondre: "Aix¨° em sona". La conversa va tenir lloc durant la primera emissi¨® de Disculpin la interrupci¨®, un espai nocturn amb vocaci¨® d'entreteniment que TVE va estrenar dijous passat pel circuit catal¨¤, i que forma part de la commemoraci¨® del mig segle de la cadena. Si en comptes d'emetre's en una televisi¨® p¨²blica ho fes en una privada, de ben segur que Ferre tindria motius per t¨¦mer una nova sortida precipitada: les dades d'audi¨¨ncia, un discret¨ªssim 1,4% del share, serien probablement un passaport cap a la sortida de la graella.

Un resultat tan pobre vol dir, directament, que en general el p¨²blic no va tenir cap curiositat pel nou espai. En qualsevol cas, els espectadors que s¨ª que van donar un vot de confian?a a aquest Disculpin... varen poder comprovar la pobra artilleria amb qu¨¨ el programa ha de fer la compet¨¨ncia a la resta de cadenes. La mateixa Ferre en va definir el contingut i el format com un "calaix de sastre". A saber: un equip d'humoristes (el grup Especialistas secundarios), que suma gags sense massa gr¨¤cia; un reporter (David Escamilla) poc afortunat en la tasca d'equilibrar informaci¨® i comicitat; un Dj (Dr. Flo), igual de maldestre, i una presentadora poc h¨¤bil a l'hora de lligar la maionesa i aconseguir que el conjunt tingui ritme i atractiu. El primer dia hi va haver lloc per a dues entrevistes, una al m¨ªtic presentador de TVE Jos¨¦ Luis Barcelona, que fa mig segle va ser el primer rostre de la televisi¨® naixent en adre?ar-se als teleespectadors i, a duo, a David Fern¨¢ndez-Santi Mill¨¢n. Una i l'altra van ser insubstancials. Si de cas, es podria destacar un moment irritant, aquell en qu¨¨ Mill¨¢n, en un acte de gentilesa mal entesa, va elogiar Ferre: "No nom¨¦s est¨¤s guapa, ¨¦s que est¨¤s bona". Minuts abans, tamb¨¦ el Dj havia afalagat la presentadora. Com a m¨ªnim, i si s'ha de dir pel somriure amb qu¨¨ acollia les floretes, Ferre es devia sentir estimada a plat¨®. Tanta sort.

Tamb¨¦ la setmana passada, en aquest cas dimarts, TV-3 es va vestir d'estrena. El paisatge favorit de Catalunya sembla, d'entrada, una nova mostra de l'afici¨® catalana a mirar-se el melic. El programa ¨¦s un recorregut, en bona part aeri (el presenta Raquel Sans des d'un helic¨°pter) pel m¨¦s destacat del patrimoni natural. Com si calgu¨¦s fer servir la bellesa del territori com un instrument m¨¦s per refor?ar l'orgull patri entre la societat civil.

Amb totes aquestes prevencions, s'ha de recon¨¨ixer que ¨¦s un programa ben fet. Cadascun dels llocs destacats ¨¦s reivindicat per una persona coneguda pel p¨²blic, que en fa l'elogi amb vehem¨¨ncia po¨¨tica. La seva intervenci¨® s'acompanya d'imatges de gran qualitat (aix¨° s¨ª: treballades digitalment en un format que satura els colors i els fa semblar irreals). La feina d'edici¨® completa la bona factura del programa, que podria escorar cap al provincianismo. Per¨° se'n salva gr¨¤cies a la professionalitat i bon gust que traspua.