Entorn de l'art catal¨¤ a partir de 1940

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona t¨¦ l'origen en una antiga iniciativa de la societat civil als anys 60 del segle passat, amb Alexandre Cirici i Vicente Aguilera Cerni, que va culminar molt despr¨¦s, el 1988, amb la creaci¨® d'un consorci format per la Fundaci¨® MACBA, constitu?da el 1987, i les administracions (Ajuntament de Barcelona i Generalitat). El museu es va inaugurar el 28 de novembre de 1995.

La situaci¨® dels museus a Barcelona a final dels anys 80 i principi dels 90 era la seg¨¹ent: el Museu d'Art de Catalunya, amb col¡¤leccions que arribaven fins a l'¨¨poca barroca, a punt d'entrar en obres, i el Museu d'Art Modern, obert, amb col¡¤leccions que enlla?aven amb les de l'anterior museu i arribaven fins a les primeres avantguardes, als anys 30 del segle XX.

El tall no resolt entre el MACBA i el MNAC fa que es presenti una hist¨°ria incompleta de l'art catal¨¤

El nou museu, doncs, hauria de continuar el discurs de l'art catal¨¤ a partir dels anys 40, com a continuaci¨® del Museu d'Art Modern. Aquest l¨ªmit fou el que es va establir amb consens ja que semblava l¨°gic continuar un discurs fins avui dia. El discurs de l'actual MNAC el 1934 quan es va constituir en el Palau Nacional era aquest, fins a la contemporane?tat; fou el franquisme el que dividir el museu en dos situant el Museu d'Art Modern a la Ciutadella.

A aquesta definici¨® de continu?tat responia l'excel¡¤lent projecte del primer director del MACBA, Daniel Giralt Miracle, que es va truncar per l'aparici¨® de t¨¨cnics de fora promoguts per les administracions, desconeixedores del panorama art¨ªstic intern i en busca d'una certa modernitat.

L'empenta definitiva del MACBA va va venir del director Manuel Borja-Villel a partir de 1998. El director va construir, a trav¨¦s de les col¡¤leccions i de les adquisicions per part de la fundaci¨®, el seu discurs de contemporane?tat; discurs coherent que atenia tant a les premisses internacionals com a les de l'art catal¨¤ en l'evoluci¨® de l'art. Per¨° era un discurs que obviava i deixava de banda les obres d'una s¨¨rie d'artistes que, si b¨¦ responien a po¨¨tiques espec¨ªfiques valioses en molts casos, no aportaven res al discurs de l'evoluci¨® de la contemporane?tat en l'art.

Aquest factor ha determinat que una part considerable de la producci¨® art¨ªstica de qualitat d'aquest pa¨ªs no tingui el seu marc de refer¨¨ncia en el discurs del MACBA. Aix¨° fa que als museus de Barcelona es presenti una hist¨°ria incompleta de l'art catal¨¤; des del final del MNAC entorn a les primeres avantguardes i el discurs espec¨ªfic del MACBA, deixant buits en la hist¨°ria de l'art del segle XX.

?s una situaci¨® que cal resoldre. Tal vegada deixant el reflex complexe de la hist¨°ria de l'art catal¨¤ per al MNAC, seguint fins a l'actualitat en les seves col¡¤leccions; i reservant el MACBA, amb la seva pr¨°pia idea de contemporane?tat, que compartim, i que pot remuntar-se fins al segle XIX, per avan?ar cap al futur. ?s la definici¨® que trobarem a la majoria dels museus d'art contemporani de fundaci¨® recent.

Eduard Carbonell ¨¦s catedr¨¤tic d'hist¨°ria de l'art i exdirector del MNAC.