Aut¨°mats

Els ninots autom¨¤tics del Tibidabo ja no desperten la gran admiraci¨® que despertaven fa quaranta o cinquanta anys. Llavors, pares i criatures s'apinyaven davant de "La monyos ", "El pallasso i la granota", o "L'orquestra prodigiosa ", aquesta formada per un mico i cinc negritos que ballaven. La clau d'aquest desinter¨¨s la d¨®na, paradoxalment, un altre aut¨°mat del Tibidabo, "El poeta s'adorm ". El ninot representa un poeta, inexplicablement disfressat d'arlequ¨ª, que enc¨¦n un llum, despr¨¦s comen?a a escriure un poema, despr¨¦s apaga el llum i, finalment, s'adorm damunt el full de paper. Pertanyia a la col¡¤lecci¨® de van der Walle, i va fabricar-se cap al 1885. El poeta s'endormisca i deixa incomplet el seu poema en el moment en qu¨¨ l'avan? de la ind¨²stria i el prestigi del Progr¨¦s comen?aven a fer del tot in¨²til -m¨¦s que tot el que pugui dir l'est¨¨tica kantiana- all¨° que es faci per mediaci¨® de la paraula i amb la participaci¨® de dos elements que sempre aniran junts: llenguatge i intel¡¤lig¨¨ncia.

"Els aut¨°mats ja no impressionen perqu¨¨ els homes s'han mecanitzat"

Els aut¨°mats, a part les deixies que puguin trobar-se'n a l'art egipci, el de Gr¨¨cia (el cavall de Troia, per exemple) o el de Cartago (el Moloch articulat que encara apareix a Salamb¨®, de Flaubert) van con¨¨ixer una florida extraordin¨¤ria entre l'¨¨poca dels progressos de la f¨ªsica (Newton) i la invenci¨® de la m¨¤quina de vapor (Watt), que van fer veure als ¨¦ssers humans que la maquin¨¤ria era capa? de fer, tota sola, moltes de les coses que durant segles havien dut a terme, amb gran esfor?, homes i dones. La mecanitzaci¨® de moltes feines va esbalair tant la humanitat, que, de retruc, la humanitat va comen?ar a representar-se, ella mateixa, com un estri autom¨¤tic. La cosa va comen?ar, sobretot, amb ocellets engabiats capa?os de refilar i amb tota la s¨¨rie de rellotges prodigiosos constru?ts al llarg del segle XVIII, i no va trigar a apar¨¨ixer "L'¨¤nec ", de Vaucanson, presentat l'any 1738, que, gr¨¤cies a dispositius meravellosos, era capa? de menjar, de digerir... i de cagar, per acabar de fer realista la invenci¨®.

Aix¨° va semblar poca cosa; i al cap d'uns decennis, els inventors van comen?ar a omplir el m¨®n -i les fires d'extravag¨¤ncies- amb ninots que representaven ¨¦ssers humans, amb gran habilitat per fer les coses m¨¦s diverses: tocar un instrument, repartir les cartes, ballar el minuet, tornejar la fusta, i, en el cas m¨¦s extrem de tots, jugar als escacs: va ser el fam¨®s "Turc ", de Wolfgang von Kempelen, que presentava un home d'aquest pa¨ªs amb un escaquer i totes les peces que s¨®n del cas, i desafiava qualsevol espectador a fer amb ell una partida. Fins i tot Napole¨® va caure en la temptaci¨® de jugar amb aquest aut¨°mat, i va perdre. Edgar Allan Poe va escriure un text fenomenal sobre aquest enginy, demostrant que havia estat una gran farsa, i que l'enorme caixa que el Turc tenia a sota de la taula amagava un home -que, per m¨¦s senyals, deien que era un soldat que havia perdut les cames en una acci¨® de guerra, la qual cosa el feia molt m¨¦s petit que el que ¨¦s normal- que jugava als escacs millor que ning¨² al m¨®n (una mena de Bobby Fischer de l'¨¨poca), i que, amb un joc d'imans i de miralls, responia, amagat en el moble, als moviments que feien els jugadors convidats.

Com que els aut¨°mats sempre havien estat vinculats a la cultura industrial i urbana, encara se'n van veure a la pel¡¤l¨ªcula Metr¨°polis, i despr¨¦s, no gaire m¨¦s. Totes les coses tenen un temps, i el temps dels aut¨°mats va passar a la hist¨°ria, amb l'excepci¨® dels moderns robots antropom¨°rfics, que demostren una certa revifalla de la idea mateixa de l'aut¨°mat, i m¨¦s encara de la criatura de Frankenstein. Aix¨° s¨ª: per molt que es perfeccionessin entre els segles XVIII i XX, als aut¨°mats sempre els va faltar un element del tot imprescindible per emular els ¨¦ssers humans: l'¨¤nima. (Cosa que ja van veure, al seu moment, tant Descartes com La Metrie). I ara ens preguntem: ?per qu¨¨ han desaparegut de les fires i de les grans exposicions universals els aut¨°mats art¨ªstics? Se'ns acut que nom¨¦s hi ha una explicaci¨® fidedigna: si els aut¨°mats estan desacreditats, si ja no representen cap novetat ni poden ser considerats cap cosa admirable i ins¨°lita, ¨¦s perqu¨¨ els ¨¦ssers humans, ells mateixos, s'han convertit en aut¨°mats: s'han desespiritualitzat, veuen cada dia m¨¦s redu?da la seva capacitat an¨ªmica, parlen cada cop m¨¦s malament, pensen cada cop menys, es belluguen de maneres autom¨¤tiques (aneu al S¨°nar i ho comprovareu) i es diferencien menys com m¨¦s va del que sempre hem considerat un mecanisme.

Veient que les coses agafaven aquest tomb, Juan Benejam va escriure un llibre, publicat l'any 1903 a Ciutadella de Menorca, que porta aquest t¨ªtol: La Escuela Pr¨¢ctica, obra destinada a promover la Ense?anza Primaria moderna mediante ejercicios de todas las materias, poniendo en juego las facultades de los ni?os, para evitar que estos caigan en la pereza de no pensar y de no discurrir que los convierte en aut¨®matas. N'hi ha un exemplar a la Universitat de Girona.