Pioners de la tele

No hi ha espectacle com el futbol per congregar l'audi¨¨ncia davant del televisor. Aix¨ª ¨¦s ara que els futbolistes s¨®n ¨ªdols de masses i aix¨ª era en la temporada 1958-59, quan TVE va estrenar les emissi-ons a Catalunya amb la retransmissi¨® en directe del cl¨¤ssic Real Madrid-Barcelona des de l'estadi de Chamart¨ªn, on es van enfrontar aleshores Kubala i Di St¨¦fano. Aquella va ser una primera emissi¨® en proves que volia portar el senyal de la televisi¨® p¨²blica m¨¦s enll¨¤ de Madrid i els voltants, on ja es podia veure des de 1956. Per¨° l'enlla? estava tan poc consolidat que els espectadors catalans es van perdre la primera part del partit per un problema t¨¨cnic. No cal dir que l'expectaci¨® davant el derbi i aquell estrany invent, que semblava cosa de bruixeria, era enorme. En poques hores es van exhaurir els 6.000 televisors que es calcula que hi havia a la venda i el partit va tenir una audi¨¨ncia d'uns 20.000 espectadors. Aquell partit el va guanyar el Madrid 1-0, per¨° la Lliga va ser finalment per al Barcelona aquell any.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la seva transcend¨¨ncia esportiva, el partit va ser una fita televisiva. Per l'inici de les emissions peri¨°diques de Televisi¨® Espanyola a Catalunya encara va caldre esperar cinc mesos m¨¦s, fins al 14 de juliol de 1959, quan els estudis de l'antic Hotel Miramar (Montju?c) van oferir en directe el programa especial Balc¨®n del Mediterr¨¢neo. Una efem¨¨ride que ara, 50 anys despr¨¦s, la cadena recorda de manera especial. A les regnes d'aquell primer programa hi havia Jos¨¦ Luis Barcelona, amb els anys un dels presentadors m¨¦s populars. "Aquella no va ser una estrena oficial, no hi va haver discursos ni pol¨ªtics. Era m¨¦s aviat una postal de la ciutat, perqu¨¨ la direcci¨® volia que Madrid vei¨¦s el mar per primera vegada en directe", recorda Barcelona d'aquell especial que es va rodar a l'aire lliure i que va acabar passat per aigua. Els mitjans de treball eren escassos: "ten¨ªem tres c¨¤meres, un control, algun micr¨°fon i ja est¨¤".

Per¨° malgrat les limitacions t¨¨cniques, la participaci¨® de Miramar en la programaci¨® de TVE va anar augmentant considerablement i els seus professionals van destacar per una manera de fer que va connectar amb l'audi¨¨ncia i que la cr¨ªtica va batejar com l'"escola de Barcelona". Es va arribar a crear fins i tot un clima de compet¨¨ncia entre ambd¨®s centres emissors i, en pocs anys, Miramar va estrenar ¨¨xits com Reina por un dia (1964), adaptaci¨® del fam¨®s Queen for a day, que van presentar M¨¤rius Cabr¨¦ i el mateix Jos¨¦ Luis Barcelona. L'espai, que cada setmana complia les il¡¤lusions d'una espectadora que havia escrit al programa, es va convertir aviat en un fenomen social. "Reb¨ªem 10.000 cartes cada setmana. Ho veia tothom. En alguns pobles fins i tot, el capell¨¤ havia de canviar l'hora de la missa perqu¨¨ si no les feligreses no anaven a l'esgl¨¦sia", explica el presentador, que ara col¡¤labora en la difusi¨® de la hist¨°ria de TVE dintre de l'associaci¨® de veterans, al costat d'excompanys com Jorge Arandes, Pedro Grima i Julio Herrero.

L'octubre de 1964 Miramar va aconseguir una altra fita: emetre el primer programa en catal¨¤, un especial sobre les festes de la Merc¨¨. I fins als anys vuitanta va augmentar progressivament la programaci¨® del circuit de Catalunya, que tamb¨¦ s'ha de dir, no tenia horari fix i es cancel¡¤lava sovint. Tot i aix¨ª el centre va mantindre el seu prestigi amb alguns dels seus espais. Un d'ells va ser Musical Express, que es va encarregar a l'?ngel Casas. "Vol¨ªem fer un programa amb criteri, ecl¨¨ctic, amb entrevistes i actuacions en directe", recorda el periodista sobre el primer programa que va passar de Catalunya a la programaci¨® nacional, el 1980.

Tres anys despr¨¦s, el 1983, TVE va estrenar els nous estudis de Sant Cugat, un fet que va coincidir amb l'arrancada de TV-3 i aix¨° va frustrar les expectatives d'alguns professionals, que veien com la nova cadena es consolidava com la televisi¨® catalana per excel¡¤l¨¨ncia.

"La Generalitat va donar suport al naixement de TV-3 i el canal 33, mentre que Madrid mai no va creure gaire en les desconnexi-ons en catal¨¤. Per¨° Sant Cugat va aconseguir tenir un segell de qualitat", opina Jordi Hurtado, que fa 12 temporades que ¨¦s al capdavant de Saber y ganar, i que va debutar a TVE amb Si lo s¨¦ no vengo, un dels encerts del centre dintre del g¨¨nere dels concursos a l'¨¨poca.

La d¨¨cada dels 90, en canvi, va ser un moment dol? per a la informaci¨® esportiva a TVE a Catalu-nya. I Pitu Abril, que es va fer popular amb La Barber¨ªa, en va ser un testimoni privilegiat. L'any 1992 va poder narrar: la primera Copa d'Europa del Bar?a i els Jocs, que TVE i TV-3 van retransmetre conjuntament a trav¨¦s del Canal Ol¨ªmpic, creat aquell estiu.

"Aquella va ser una ¨¨poca molt bona per a Sant Cugat, per¨° potser tamb¨¦ el moment en qu¨¨ el centre va deixar escapar la seva gran oportunitat: consolidar-se com el millor centre de producci¨® de tot TVE, segurament per la falta de definici¨® que va viure despr¨¦s del naixement de TV-3", opina Abril, que considera tot i aix¨ª que TVE encara t¨¦ el capital hum¨¤ i t¨¨cnic per assolir aquest objectiu.

Malgrat haver produ?t programes d'¨¨xit, el centre sempre ha vist n¨²vols foscos sobre el seu futur. El 2006 va estar a punt de perdre la programaci¨® en catal¨¤ i el 2008 va tancar un ERO que va acomiadar 342 treballadors. "Vam viure tot aquell proc¨¦s amb angoixa, una sensaci¨® que s'ha est¨¨s fins ara, ja que no sabem com ens afectar¨¤ la retallada en la publicitat a TVE", explica l'actual presentadora de L'informatiu migdia, Montse Tejera. Coneix b¨¦ la casa i ¨¦s de les que defensa que TVE Catalunya t¨¦ prou talent com per fer "qualsevol programa". Al llarg del 2008, sense anar m¨¦s lluny, Sant Cugat va produir m¨¦s de 2.100 hores de programaci¨® (660 en catal¨¤), i va aportar el 27% de la programaci¨® de TVE. Per molts, l'especialitzaci¨® pot assegurar el futur del centre. I creuen que Catalunya ha de gua-nyar noves parcel¡¤les, a m¨¦s de la direcci¨® d'Infantils, el canal Teledeporte, i el canal Cultural. A Sant Cugat, en qualsevol cas, apel¡¤len al seu car¨¤cter de pioners en les emissions en catal¨¤, als programes d'¨¨xit produ?ts i als professionals que han exportat, per reivindicar-se i no claudicar davant dels presagis m¨¦s pessimistes sobre la seva continu?tat.