Tornem-hi amb 'Bearn'

La nova edici¨®, en castell¨¤, de la novel¡¤la de Lloren? Villalonga Bearn o la sala de las mu?ecas (Ediciones Alfabia) ha ressuscitat la r¨¤ncia q¨¹esti¨® de si aquesta obra fou concebuda en catal¨¤ o en castell¨¤. Plantejada aix¨ª, la resposta dep¨¨n de la fase de gestaci¨®. Per a la invenci¨® dels fets i els personatges, no hi ha resposta, perqu¨¨ l'idioma no hi compta gaire o gens. Nom¨¦s a l'estadi de la redacci¨®, en qu¨¨ prenen forma la veu del narrador i les dels personatges, hi comen?a a intervenir decisivament l'idioma.

Estic d'acord amb en Jos¨¦ Carlos Llop quan no considera important establir quin fos el de la primera redacci¨® de Bearn, mat¨¨ria nom¨¦s interessant per a 'l'arqueologia de la novel¡¤la'. Quan un autor redacta un text propi que abans havia escrit en una altra llengua, no actua com un traductor perqu¨¨ no se troba condicionat per l'original, com s'hi troba el qui tradueix un text d'altri: la nova versi¨® ¨¦s tan original com la primera.

Per¨°, com que, arran d'aquesta nova edici¨® de Bearn, s'ha repetit la tesi de la primera redacci¨® en castell¨¤, consider oport¨² retreure les proves a favor de la tesi contr¨¤ria. Segons en Jaume Vidal Alcover, que, dels estudiosos de l'obra de Villalonga, deu ¨¦sser el qui la coneix m¨¦s de prop i el qui va tenir tracte personal m¨¦s directe i prolongat amb ell, Bearn havia comen?at a redactar-se en catal¨¤ l'any 1952. Quan quedaven alguns cap¨ªtols pendents, en tradu¨ª la part que duia escrita i l'acab¨¤ en castell¨¤.

Si en el canvi hi pes¨¤ m¨¦s la insatisfacci¨® que li produ¨ª el tractament que alguns editors donaren al seu llenguatge o la idea de presentar-la al premi Nadal, no ho sabem. En tot cas, no veig motiu de dubtar de la informaci¨® d'en Jaume Vidal. Que la primera intenci¨® era que Bearn fos en catal¨¤, ho avalen les dades seg¨¹ents:

S'ha dit que, per esbossar les seves novel¡¤les, en feia una versi¨® teatral a fi que els personatges s'explicassin per ells tots sols. Les de les dues parts de Bearn, titulades respectivament Faust i Filem¨® i Baucis, foren escrites en catal¨¤.

?s probable que el manuscrit catal¨¤ propietat de la fam¨ªlia de l'escriptor Lloren? Moy¨¤ fos posterior a la redacci¨® castellana de la novel¡¤la, per¨° no ho deu ¨¦sser un altre manuscrit, incomplet, que Villalonga havia tirat dins un llenyer de Can Sabater de Binissalem, d'on el recoll¨ª un amic seu, el senyor Joan Moy¨¤ Pons, que el deu conservar.

Com a argument decisiu, cal citar una carta del 17 d'octubre del 1953 en la qual Villalonga consulta a Jaume Vidal quin podria ¨¦sser l'equivalent castell¨¤ m¨¦s exacte del mot "desjectar", que apareix en el comen?ament de la segona part de Bearn.

No ¨¦s cert, com afirma Llop, que Mort de dama a part, "todo lo dem¨¢s est¨¢ escrito en castellano". Cal recordar, entre d'altres, La novel¡¤la de Palmira, El lledoner de la clastra , L'¨¤ngel rebel , Desbarats , Falses mem¨°ries , La gran batuda i totes les posteriors.

Josep A. Grimalt ¨¦s escriptor i catedr¨¤tic em¨¨rit de Filologia Rom¨¤nica