Siddhartha

L'Acad¨¨mia Sueca atorga de tant en tant Premis Nobel de Literatura a escriptors mediocres, i sovint no n'atorga a persones d'enorme transcend¨¨ncia liter¨¤ria, com ara Joyce, Proust, Kafka o Nabokov. Hermann Hesse (Nobel, 1946) correspon, ai las, a la primera categoria. Perqu¨¨ Hesse ¨¦s un enorme autor de tercera fila: no s'acaba d'entendre que mantingu¨¦s una correspond¨¨ncia notable amb el seu contemporani Thomas Mann, aquest dotat d'un talent que supera el de l'altre com el K2 supera Sant Lloren? del Munt. Per contra, s¨ª que s'ent¨¦n que, al seu temps de vida (1877-1962) gaud¨ªs d'una bona fama, una llarga colla de lectors i una notable prosperitat. Hesse va quedar molt desencantat dels avatars del continent arran la Primera Guerra Mundial; encara va amo?nar-se m¨¦s en constatar els errors de la Rep¨²blica de Weimar, i, per descomptat, va ser un dels homes de lletres alemany -de fet, es va exiliar i nacionalitzar a Su?ssa- que m¨¦s van posar el crit al cel en veure el cam¨ª que agafava la propaganda i el terror del Tercer Reich. Entre el fet que s'havia format en el si d'una fam¨ªlia pietista -sembla que l'¨²nic pietista que ha fet bona literatura, a Alemanya, ha estat H?lderlin-, i el fet que va acomodar-se, com s'ha dit, en un pa¨ªs tan tou com la Su?ssa dels rellotges de cu-cut, el cas ¨¦s que Hesse no va trigar a trobar, en les formes de vida, l'espiritualitat i les religions orientals, especialment en el budisme, una mena de font salv¨ªfica: potser ¨¦s que s'ensopia. S'hi va agafar de peus i mans, i llavors, sense posseir ni de lluny la gran cultura oriental que havia aconseguit, posem per cas, l'extraordinari Rudyard Kipling, va agafar una p¨¤tina de religiositat extremo-oriental i es va posar a escriure novel¡¤letes de pa sucat amb oli: El llop estepari encara porta unes quantes restes de furib¨²ndia nietzscheana i inspiracions freudianes, per¨° el que ¨¦s Siddhartha, Demian, Narc¨ªs i Goldmund o El joc de perles de vidre s¨®n novel¡¤les catastr¨°fiques, cursis, falsament orientalistes, i, en definitiva, com deia el nostre Salvador Dal¨ª parlant de l'?ngel Guimer¨¤, putrefactes.

"Hermann Hesse va abra?ar un orientalisme molt tronat"

?s molt preocupant i quasi inexplicable que un home format en terres d'Alemanya -pa¨ªs que va tenir una Il¡¤lustraci¨® molt s¨°lida i un desplegament fastu¨®s de la intel¡¤lig¨¨ncia narrativa a la primera meitat del segle XX: Mann, Kafka, Musil, Schnitzler, Doderer, Zweig- claudiqu¨¦s d'una manera tan esperp¨¨ntica de les exig¨¨ncies racionals que havia heretat de la seva terra i es fiqu¨¦s en aquest camp -s¨°lid per ell mateix, perqu¨¨ el budisme ¨¦s una religi¨® que mereix molt de respecte-, que ni va arribar a con¨¨ixer com un antrop¨°leg, ni com un soci¨°leg, ni com un fil¨°sof, ni com un narrador. De fet, Hesse no sabia gaire res del terral que va posar-se a trepitjar; per¨° com que els seus lectors encara en sabien menys, la cosa va colar: aix¨°, malgrat frases tan contundents, incloses a aquest Siddhartha de qu¨¨ parlem avui, com aquestes: "Siddhartha tenia al davant una meta ¨²nica: buidar-se, quedar buit de set, buit de desig, buit de somni, buit d'alegria i de pena"; "Abandonar-se per morir en si mateix, no ser m¨¦s jo"; "Comen?o a creure que aquest saber no t¨¦ enemic pitjor que el voler saber, l'aprendre"; "Aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual continuo el meu pelegrinatge: per apartar-me de totes les doctrines i de tots els mestres"; "Saps parlar amb intel¡¤lig¨¨ncia, amic meu; per¨° guarda't d'una intel¡¤lig¨¨ncia desmesurada" -que ¨¦s la inversa del fam¨®s crit de guerra de Mallarm¨¦: "Furieux d'intelligence!". En suma: el llibre gaireb¨¦ resulta insultant, tant per als cristians europeus com per als budistes de l'Orient.

Generacions d'alemanys el van rebre amb entusiasme per una sola ra¨®: la crisi de valors, la malaptesa dels pol¨ªtics de Weimar, per no parlar dels crims del nacional-socialisme, van fer que els alemanys ja no sabessin quina cara posar davant una evoluci¨® de la hist¨°ria que donava l'esquena no solament al bo i millor de la Il¡¤lustraci¨® alemanya, sin¨® tamb¨¦ al seu millor Romanticisme, que tamb¨¦ existeix. Hesse va fer un experiment neo-rom¨¤ntic estramb¨°tic, i, almenys liter¨¤riament parlant, va fracassar d'una manera estrepitosa: si m¨¦s no, vista la cosa al cap de cinquanta anys, que ¨¦s el temps que tota literatura necessita per assolir un caire definitiu.

Tampoc no ha d'estranyar-nos que Editorial Proa (traducci¨® de Carme Gala, Barcelona, 2009) reediti ara un llibre que, molt simptom¨¤ticament, va treure per primera vegada a les portes del maig de 1968. Llavors hi havia a Europa i Am¨¨rica una caterva de joves que esperava trobar un sentit elevat a la vida sense aixecar un bra?; i ara, per all¨° de les crisis de la civilitzaci¨®, que van i v¨¦nen, hi ha una altra caterva de joves - pijos gaireb¨¦ tots- que se'n van a meditar a molt rendibles paradisos pseudo-budistes escampats per tota la geografia catalana per trobar el nirvana i l'Om, i nom¨¦s prenen aigua amb suc de llimona. Potser a aquests, Siddhartha, de Hermann Hesse, encara els dir¨¤ alguna cosa.