Despr¨¦s de la foscor

Flors d'ombra

Aharon Appelfeld. Traducci¨®: Eul¨¤lia Sariola

Club Editor 251 p¨¤gines. 18 euros

Mentre alguns supervivents contemporanis van voler narrar l'holocaust en clau hist¨°rica o autobiogr¨¤fica, Aharon Appelfeld (Czernowitz, Rumania, 1932) ha preferit gaireb¨¦ sempre fer ficcions elusives sobre els esdeveniments, retre homenatge a les tribulacions dels jueus europeus d'entreguerres i recrear entre la met¨¤fora i l'omissi¨®, m¨¦s enll¨¤ del drama que es transmet de manera inevitable en les narracions sobre aquells fets, tots els trets que corresponen a la idea del despla?ament i a la condici¨® del despla?at.

Fill d'una fam¨ªlia jueva assimilada de llengua alemanya, Appelfeld va quedar orfe a causa de la guerra quan encara era un nen, va emigrar a Israel el 1946 i es va decidir a aprendre hebreu, la llengua en qu¨¨ ha escrit una extensa obra en prosa que ha estat tradu?da i reconeguda arreu, i sobretot als Estats Units, en una esp¨¨cie de nova mutaci¨® o de nou estranyament per a alg¨² que ja ho havia perdut quasi tot abans d'adoptar una llengua no materna d'expressi¨®.

Flors d'ombra pertany a la mena d'hist¨°ries circumscrites en plena Segona Guerra Mundial en qu¨¨ Appelfeld tria un protagonista jove i l'exposa a l'aprenentatge de la superviv¨¨ncia, en aquest cas de la m¨¤ d'una prostituta que no nom¨¦s en t¨¦ cura per fidelitat a la fam¨ªlia que l'havia ajudada, sin¨® que l'inicia en el sexe i que es converteix en la seva salvadora; i que ¨¦s, com el nen que amaga en una recambra del prost¨ªbul, una figura despla?ada que ha estat redu?da a la foscor, per b¨¦ el curs dels esdeveniments la duu de la tenebra a una mena de sacrifici de ressons m¨ªtics.

Bona part de la novel¡¤la es desenvolupa en una penombra aliena a la conflu¨¨ncia entre el referent b¨ªblic inicial (al primer cap¨ªtol, quan el pare del protagonista ja ¨¦s deportat, la mare llegeix al nen el sacrifici d'Isaac) i el rerefons hist¨°ric de la retirada dels nazis o l'arribada de les tropes russes, en una forma feta d'el¡¤lipsis en qu¨¨ es genera una intimitat inevitable entre el nen i la dona. De fet, ¨¦s nom¨¦s al principi, amb l'enrenou de les deportacions, i al tram final, que la narraci¨® ultrapassa la reclusi¨® entre quatre parets per deixar entreveure els estralls de la guerra i per convertir el protagonista en alg¨² que torna a la ciutat natal per esdevenir-hi un estrany.

L'expressi¨® del sentit de fraternitat enmig del buit m¨¦s absolut, entre els jueus supervivents, amb qu¨¨ conclou una obra publicada en hebreu el 2006, i el retorn, respecte als israelians contemporanis, a una hist¨°ria allunyada del present i una tem¨¤tica pr¨°pia de jueus assimilats, situa Appelfeld com un autor que es nega a acceptar la idea de l'assimilaci¨® i de la di¨¤spora com un error hist¨°ric de terribles conseq¨¹¨¨ncies. La voluntat de no cedir a la temptaci¨® d'oblidar els jueus europeus d'entreguerres i la no menys forta de comprendre els motius que els van dur a l'holocaust, la despreocupaci¨®, la inconsci¨¨ncia, l'esperan?a que la persecuci¨® remetria i que tornarien a casa, ¨¦s encara en el centre de les seves preocupacions narratives, no gaire lluny del sentit de la perplexitat i el silenci d'all¨° om¨¨s que sempre l'han caracteritzat.