Pa, bombes, 'noucentisme' i espies

Qu¨¨ va fer la Generalitat durant la guerra civil? Els Fets de Maig, l'allau de refugiats, els bombardejos i l'aterratge del govern de la Rep¨²blica a Barcelona han donat la imatge d'un executiu catal¨¤ que va ser la disbauxa total. Amb la publicaci¨® del segon i darrer volum de la Cr¨°nica de la Guerra Civil a Catalunya , el dietari del govern catal¨¤ que ara compr¨¨n les anotacions entre febrer de 1937 i febrer de 1938 (Edicions Dau, 39 euros), es pot comprovar la for?a organitzadora, l'esperit noucentista d'un executiu que va prendre -en la mesura que va poder i que li van deixar- for?a decisions durant les p¨¤gines m¨¦s negres de la vida quotidiana de Catalunya.

- Volem pa! "El promedio de los que entran semanalmente es de 15.000", xifra Josep Tarradellas els refugiats que arriben a Catalunya a finals de 1937 en un informe in¨¨dit sobre la contribuci¨® de Catalunya a la Rep¨²blica que mai va arribar a Juan Negr¨ªn, text que ¨¦s una de les joies del llibre. N'hi ha ja 350.000 i se n'esperen 200.000 m¨¦s. Nom¨¦s faltava aix¨°. El dietari constata, ja al febrer de 1937, una manifestaci¨® de dones que protesta davant la Conselleria de Prove?ments per la nefasta relaci¨® qualitat-preu del pa; o el robatori de 200 tones de patates al Bogatell.

El seny ordenador de la Generalitat arrenca: nom¨¦s es podran vendre cinc quilos de patates i "a les persones que justifiquin que fan la compra per al seu consum" (abril, 1937); es prohibeix que la gent les vagi a buscar a Vic perqu¨¨ segueix l'ordre de no deixar-les transportar per ferrocarril als particulars (juliol); "solament es permetr¨¤ portar, per cada persona, dos caps d'aviram per al consum familiar" (juliol) i s'apropia de tota la producci¨® de mongetes a la comarca de l'Alt Urgell (octubre). A cada mes que passa, pitjor, per¨°: s'¨¦s conscient que el pa es fa amb farina dolenta "anomenada de for?a ", que falta llenya per a les fleques, que s'ha de reduir el pa a 200 grams per persona (setembre) i es protestar¨¤, sense ¨¨xit, per la incautaci¨® militar de 4.000 quilos de llet condensada que anava als hospitals.

- 500 pessetes per matar. "Elements pertorbadors, barrejats amb dones i nens, van assaltar fleques, no per endur-se'n pa, que no n'hi havia, sin¨® per destruir els forns i inutilitzar la llevadura . En aquests fets va morir un policia. A moltes de les dones detingudes se'ls va trobar el carnet de Falange". La tasca de la Cinquena Columna sura sempre. Es registra un atemptat frustat d'un itali¨¤ contra el comissari d'Ordre P¨²blic (abril 1937) i es troba una emissora facciosa a un pis del carrer Proven?a de Barcelona. El president de l'Audi¨¨ncia, Andreu Abell¨®, va sofrir un atemptat frustat. Els pistolers van actuar "no pas moguts per un ideal m¨¦s o menys equivocat" sin¨® per 500 pessetes cadasc¨² (agost). Un mes despr¨¦s, es crea el Tribunal d'Espionatge i Alta Tra?ci¨®; la primera actuaci¨® (8 de desembre) enxampa a una dona, que en set hores ja t¨¦ condemna. Negr¨ªn "t¨¦ por d'infiltracions dintre de la ciutat i recomana viure fora" (gener, 1939).

- Bombes, a dins i damunt. "Tots tenim el major inter¨¨s per tal que hi hagi acord entre les coses de la guerra i de la revoluci¨®", diu Companys el 27 d'abril de 1937. Quatre dies despr¨¦s, gaireb¨¦ clavats, els Fets de Maig. Com una lletania, la Generalitat demana "unitat sindical", "disciplina a l'avantguarda" i "comandament ¨²nic". Per¨° els famosos "incontrolats" maten el secretari del conseller de Treball (25 abril); assassinen el conseller Antoni Ses¨¦, de la UGT (5 maig). S'havien obert investigacions pels Fets de la Fatarella, per¨° la crisi de govern de la Generalitat per les dif¨¨rencies internes i que dur¨¤ 21 dies semblava haver-se tancat en fals. El dietari constata que circula per Barcelona un full signat per la Agrupaci¨®n de Amigos de Durruti, on, entre d'altres coses, diu: "?La revoluci¨®n ante todo!"... El 7 de maig, recompte oficial: 400 morts, un miler de ferits, 1.800 armes llargues requisades, 80 camions (5.000 gu¨¤rdies d'assalt, en vindrien 3.500 m¨¦s) enviats pel govern republic¨¤, que es queda amb la seguretat p¨²blica i desfar¨¤ les patrulles de control.

Perqu¨¨ d'armes, a Catalunya, n'hi havia gr¨¤cies a la tasca de Tarradellas, que cre¨¤ del no-res una ind¨²stria de guerra capa? de fabricar fins i tot gasos militars al Pirineu. O, si es vol, 300.000 cartutxos, mil quilos de p¨®lvora i una vintena de fusells per dia, segons desvetlla Tarradellas. Xifres que no es poden contraposar a les carnisseries que fan els feixistes amb els bombardeigs. Es passar¨¤ d'haver dedicat sols cinc ratlles al bombardeig de Guernica a acabar el dietari amb la Catalunya sota les bombes: 398 morts, 1.542 ferits.

- Tarradellas & Companys. Respecte institucional total, per¨° en privat Tarradellas creu que Companys "nom¨¦s ¨¦s un instrument dels comunistes", diu en les notes sobre la crisi d'abril de 1937, segon in¨¨dit seu al llibre. Ser¨¤ m¨¦s dur al seu dietari del 4 al 27 de gener de 1939, tercer in¨¨dit: "No t¨¦ cap dignitat ni grandesa", diu, molest perqu¨¨ el president es veu d'amagat d'ell amb Antonov-Ovseenko, c¨°nsol de la URSS a Barcelona, que no menys de mitja dotzena de vegades s'entrevista oficialment amb Companys. De la depriment visita al front, dos apunts: "No sabem les forces que tenim ni on es troben", la batalla de l'Ebre va ser un error propagand¨ªstic dels generals comunistes (Modesto, L¨ªster...) i el gabinet Negr¨ªn "no ¨¦s un govern sin¨® una colla de ximples o de covards".

El dietari oficial acaba el febrer de 1938. Per qu¨¨? "Potser per falta de paper, la sensaci¨® que s'est¨¤ perdent la guerra i que estan ja en mans del govern republic¨¤", diu Ton Barnils, editor del llibre, al qual ha afegit mapes i fotos in¨¨dits i un ¨ªndex amb 3.000 noms.