Una invasi¨® subtil

Contes russos

Francesc Ser¨¦s

Quaderns Crema

223 p¨¤gines. 22 euros

La intensificaci¨® de les pot¨¨ncies narratives reclama aquests forcejaments. El cas ¨¦s que un escriptor crea els seus precursors. I tamb¨¦ els seus heter¨°nims, i an¨°nims, i pseud¨°nims, i ap¨°crifs, i alter ego , encara que molt sovint, per ardit o per resignaci¨®, es limiti a prodigar la seva veu m¨¦s pr¨°pia. Ja se sap: tamb¨¦ D¨¦u escriu recte amb rengles tor?ats. Molts escriptors, entre ells Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972), envigoreixen la seva veu m¨¦s genu?na a trav¨¦s d'aquestes controlades fugues de la consci¨¨ncia po¨¨tica, altrament anomenades veus narratives o m¨¤scares del jo literari.

En el seu pen¨²ltim llibre, Caure amunt , Ser¨¦s explorava els recursos del palimpsest, invocant temes de tres autors cl¨¤ssics: Ramon Llull, Ramon Muntaner i Jaume Roig. Ara, amb Contes russos , una antologia de vint-i-un contes escrits per cinc presumptes escriptors russos i aplegats per una presumpta ant¨°loga i traductora, Ser¨¦s prossegueix aquest proc¨¦s d'autoapropiaci¨®. Per¨° amb un mat¨ªs: si a Caure amunt predominava la impostaci¨® i la recreaci¨®, ara, a Contes russos , senyoreja la creaci¨® ex nihilo : cinc autors i una ant¨°loga que, llevat de la seva tautol¨°gica qualitat de russos, no imposen a priori cap imperatiu m¨¦s a l'autor.

Sort que en el darrer moment els editors van decidir incloure el nom de Ser¨¦s a la portada del llibre, perqu¨¨, si no, a hores d'ara la xarxa estaria enva?da per la m¨¤gia esperan?ada i ignorant dels que rastrejar¨ªem ¨¤vidament els noms d'aquests cinc escriptors centr¨ªpets: Ola Yevgu¨¨nieva, V¨¦ra-Margarita Abans¨¨rev, Vitali Kroptkin, Aleksandr V¨°lkov i Iosif Bergxenko.

En una riqu¨ªssima al¡¤lusi¨® po¨¨tica, Ser¨¦s fa el que fa tot gran escriptor: fundar un espai autosuficient que, alhora, remet a la tradici¨® liter¨¤ria. Els contes d'aquest llibre es poden concebre com exercicis d'estil que posen l'accent en la materialitzaci¨® de registres diferents i que, amb un prec¨ªs domini del temps narratiu i del ritme, exalcen un fons epigonal: entendre que escriptor i lector segueixen les petjades d'uns altres i es constitueixen com a int¨¨rprets del Gran text narratiu. En aquest sentit, les biografies i ucronies de cinc escriptors russos ficticis s¨®n una manera vertical d'at¨¨nyer el centre. El centre de qu¨¨? De la pr¨°pia veu narrativa, de la mateixa naturalesa recurrent de la literatura i de la idiosincr¨¤sia d'un autor en catal¨¤ dels nostres dies, que -sense abusar de l'artifici de la Taig¨¤, les isbes, els mugics, l'estepa i el vodka- despla?a el seu centre de gravetat precisament per continuar agregant matisos als grans temes universals de l'escriptura: els amors provisoris (Yevgu¨¨nieva), la vida segrestada (Ab¨¤serev), els deliris de la ra¨® pol¨ªtica (Kroptkin), les nacions arrasades ( La guerra contra els voromians , de V¨°lkov), o l'artera inversi¨® dels contes infantils (Bergxenko).

A Vidas min¨²sculas (Anagrama, 2002) Pierre Michon explotava l'estatus de l'autoficci¨® per, des de l'abisme, construir el seu ¨¦sser. Amb aquesta extraordin¨¤ria obra titulada Contes russos , Ser¨¦s no sembla que aposti per forjar uns heter¨°nims (per arribar a ser-ho, aquests cinc autors necessitarien m¨¦s volum moral i m¨¦s marques psicol¨°giques decisives), sin¨® que subratlla el seu ort¨°nim, una identitat liter¨¤ria refor?ada per altres exist¨¨ncies -fict¨ªcies, tant se val-. L'epopeia, la prosopopeia, l'assolament vital, els processos de regressi¨® animal de la humanitat, la valentia i la preemin¨¨ncia d'un esperit terral s¨®n l¨ªnies de for?a en la literatura d'aquest autor. I a Contes russos aquestes l¨ªnies multipliquen els seus sentits, apel¡¤lant a un arc hist¨°ric que va des dels tsars fins a l'actualitat i, en una tra?ada liter¨¤ria majestuosa, proveint una ¨¨pica i una met¨¤fora que l'experi¨¨ncia hist¨°rica directa de l'autor de Said¨ª no hauria pogut procurar. Un bell¨ªssim proc¨¦s de descoberta de la imman¨¨ncia.

Les veus de Kundera, Calvino, Nietzsche, Salinger, Sebald, Gogol, Austen, Buzzati, Kafka o Puixkin ressonen de manera clara en aquesta obra. I no per transformar-se en salconduits del manierisme, sin¨® per cr¨¦ixer i eixamplar-se en la seva alta condici¨® de precursores. Despr¨¦s de l'¨²ltima p¨¤gina, el lector se sentir¨¤ enva?t per la insubornable sensaci¨® ben¨¨fica d'haver llegit aquest llibre, magistral, prometeic.