La mirada dels poetes
Uns pels seus versos i d'altres per les seves traduccions, ning¨² pot viure sense Riba
Un poeta nom¨¦s mor quan ja no el llegeixen els altres poetes. Per Jordi Cornudella , Carles Riba ¨¦s un d'aquells autors que va llegir d'adolescent, "amb una fascinaci¨® obsessiva, que sempre deixa un p¨°sit fondo". Segons Perejaume , Riba "¨¦s un dels poetes vertebrals de la m¨¤ catalana d'escriure, ¨¦s un mestre fundacional -amb un moviment molt de fons- i la seva perviv¨¨ncia pot arribar-nos ja, no nom¨¦s directament, sin¨® a trav¨¦s d'altres obres". "Per Riba sento un respecte i un agra?ment totals", afirma Joan Margarit . "Ens va traduir l' Odissea , la trag¨¨dia grega, Kavafis. I no necessito exigir-li que a m¨¦s a m¨¦s sigui un gran poeta. Fa l'efecte que s'hagi saltat Baudelaire i hagi passat directament a un Rilke descafe?nat. Passa com amb Verdaguer, que tampoc no era un gran poeta, per¨° sense ells avui no podr¨ªem escriure un poema en catal¨¤".
Enric Casasses tamb¨¦ parla molt clar: "A mi m'interessa el Riba cr¨ªtic. I la traducci¨® de l' Odissea ." Sebasti¨¤ Alzamora s'hi abona: "La seva traducci¨® de l' Odissea ¨¦s un dels millors textos mai escrits en catal¨¤". I conclou: "Escriure poesia en catal¨¤ sense tenir en compte Riba ¨¦s com sortir a c¨®rrer la marat¨® amb un peu lligat a l'esquena". Albert Roig i Dolors Miquel es declaren entusiastes del segon llibre d' Estances . Miquel veu Riba com un continuador del Carner m¨¦s conceptual i Roig considera que Riba, tot i ser molt m¨¦s ambici¨®s que Carner, va quedar atrapat en una frustraci¨® vital que no va saber canalitzar. "Era un poeta molt apassionat, gaireb¨¦ l¨²bric, per¨° nom¨¦s ho veus d'amagat, perqu¨¨ est¨¤ massa lligat per la forma i no es va comen?ar a despullar fins al final. Riba ¨¦s l'apassionat, per¨° no s'ho permet. Carner, en canvi, ¨¦s l'ir¨°nic, per¨° al final es deixa anar. Per¨° encara que no hagu¨¦s escrit mai un poema propi, Riba seria igualment un dels grans poetes catalans del segle XX".
Tamb¨¦ entre els m¨¦s joves Riba desperta veneraci¨®. Segons Laia Noguera , que ha guanyat el darrer premi Miquel de Palol amb Triomf , "Sense ell la poesia catalana contempor¨¤nia seria molt diferent. Perqu¨¨ ha obert camins. Perqu¨¨ ha emp¨¨s". Albert Balasch , guanyador del premi Gabriel Ferrater amb La ca?a de l'home , ha descobert en Riba que "l'afany de profunditat i tensi¨® no s'acaben en Ausi¨¤s March. I que en la poesia sempre hi ha m¨¦s proves de vida que erudici¨®". Riba potser no t¨¦ un paisatge propi, com la Sinera d'Espriu, el Begur de Vinyoli o el Port de la Selva de J.V. Foix, per¨°, com observa Jordi Llavina , "?s un poeta que sap ca?ar molt b¨¦ la fulguraci¨® de l'instant que, per extensi¨®, ¨¦s la fulguraci¨® de l'instant de la vida".
De com escrivia o pensava
Segurament, a ell li hagu¨¦s agradat aix¨ª: sense fer massa soroll per¨° en canvi amb un gruix cultural dels que darrerament ara ja no s'estilen, la figura de Carles Riba est¨¤ essent homenatjada i no sols a Catalunya d'acord amb el pes del personatge en el mig segle de la seva mort. Aquest s¨®n alguns dels esdeveniments que encara tindran lloc d'aqu¨ª a final d'any.
- Simposi internacional. Despr¨¦s de la s¨¨rie d'apassionants di¨¤legs que han tingut lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre aspectes concrets de la figura i l'obra de l'autor de les Elegies de Bierville (promogudes amb el suport de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes de la Generalitat), el mateix IEC, mitjan?ant la seva Secci¨® Filol¨°gica, i l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona s¨®n al darrere de l'organitzaci¨® del III Simposi Internacional.
La pres¨¨ncia de Riba en la literatura europea ser¨¤ l'eix de la primera de les jornades, que comencen dilluns. Personalitats de l'al?ada de Giuseppe Grilli, Jordi Llovet, Denise Boyer i Sam Abrams repassaran la petja del poeta en les cultures italiana, alemanya, francesa i anglosaxona. A la sessi¨® de tarda, l'influx es buscar¨¤ en les cultures valenciana (Ferran Carb¨®), insular (Margalida Pons) i castellana (amb Jordi Mas sobre les traduccions i Jordi Amat, enmirallant-lo amb Dionisio Ridruejo).
La seva poesia ser¨¤ ja diseccionada el proper dimarts, amb una especial reivindicaci¨® del llibre Salvatge cor , del qual en concret en parlaran Jordi Pujol Pardell i Jordi Cornudella, mentre Jordi Mal¨¦ analitzar¨¤ el di¨¤leg po¨¨tic entre Riba i la seva esposa, Clementina Arderiu. Fabra i Riba (Josep Murgades), el llenguatge que utilitzava quan feia narrativa infantil (Albert Jan¨¦) i el Riba que tamb¨¦ fou, entre d'altres, traductor d'Esquil (Vittorio Citti i Carles Garriga) tancaran, amb d'altres, la segona jornada. Per la tercera, el recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Sol¨¤ donar¨¤ les seves impressions sobre la segona traducci¨® de l' Odissea que va fer el poeta, a qui tamb¨¦ analitzar¨¤ un altre bard, Feliu Formosa. Qui va treballar la immensa correspond¨¨ncia seva, Carles-Jordi Guardiola, el catedr¨¤tic Joaquim Molas i una taula rodona on hi haur¨¤, entre d'altres, el bi¨°graf Jaume Medina, Joan Triad¨² i Albert Manent tancaran un brutal simposi que tindr¨¤ lloc els dos primers dies a la Sala Prat de la Riba de l'IEC i el tercer a la UB. Per cert, assit¨¨ncia gratu?ta: nom¨¦s cal inscriure-s'hi pr¨¨viament.
- Revista monogr¨¤fica. La prestigiosa Revista Atl¨¢ntica de poesia que edita la Diputaci¨® de C¨¤dis dedicar¨¤ el dossier central a la figura de Riba, en un n¨²mero que presentar¨¤ el proper 4 de desembre.
- Homenatge a Madrid. Qui va posar-se al davant a l'hora de fer de pont entre la cultura catalana i la castellana ser¨¤ protagonista d'un acte d'homentatge a la Biblioteca Nacional el proper 15 de desembre. Luis Alberto de Cuenca, Carles Miralles i Jos¨¦ Antonio Pascual portaran el pes de la jornada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
