Negatius que cremen

Ahir mateix, a la porta de l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (AFB). Envoltat de tres o quatre persones, una mica atabalat, potser. Era el fot¨°graf Oriol Maspons (Barcelona, 1928). F¨¤cil d'endevinar: estava en converses amb el flamant centre municipal (el gener va estrenar-se amb entitat pr¨°pia en el marc de l'Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat) per parlar del futur del seu arxiu. Per¨° vol mirar-s'ho primer amb un amic seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya per si es qued¨¦s all¨¤. O potser nom¨¦s hi deixa una part en un lloc i una altra en l'altre: en realitat, tot el que va fer vinculat a arquitectura (uns 10.000 negatius) ja ¨¦s en un tercer arxiu, el del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya, que ja fa un any gestiona amb els hereus el llegat del m¨ªtic Francesc Catal¨¤-Roca. Vol saber un dels grans notaris gr¨¤fics de la Guache divine qu¨¨ en farien, com ho divulgarien, amb quines condicions, si ¨¦s susceptible de cobrar-se alguna cosa o si cogestionarien els drets...

"Hi ha fons que no tenen sortida i, el que ¨¦s pitjor, les institucions no hi van al darrere", diu Orpinell El cost de restauraci¨® del document de paper amb relaci¨® al fotogr¨¤fic pot arribar a ser d'1 a 60

El cost de restauraci¨® del document de paper amb relaci¨® al fotogr¨¤fic pot arribar a ser d'1 a 60

La impressi¨® ¨¦s generalitzada en el sector: el'cas Centelles' inflacionar¨¤ el mercat

La inestable situaci¨® de l'arxiu Maspons ¨¦s, malauradament, moneda corrent. Aquest cas, com d'altres o com el mateix que ha destapat la marxa de l'arxiu Agust¨ª Centelles a Salamanca un cop l'ha comprat l'Estat davant les difer¨¨ncies entre els hereus i la Generalitat, mostra les ombres d'incertesa del patrimoni fotogr¨¤fic a Catalunya.

"Amb la fotografia, tenim un problema", afirma Marta Gili, responsable del Centre Jeu de Pomme de Par¨ªs i gran experta en la mat¨¨ria. "?s veritat que aqu¨ª a Fran?a mateix el tema est¨¤ en dicussi¨®: en parl¨¤vem amb el ministre ara fa un parell de setmanes... S¨ª, aqu¨ª i a bona part d'Europa que conec no est¨¤ ben resolt, per¨° a Espanya ni se'n cuiden i ni tan sols en parlen". Reclama Gili una entitat "que agafi els arxius i estudi? els fons, tot promovent gent i llan?a com a potencial model el que el govern franc¨¨s vol fer a la ciutat d'Arl¨¨s, on hi ha previst un gran centre de la imatge en qu¨¨ s'inseririra un gran arxiu de fot¨°grafs francesos.

"Desenganyem-nos, no hi ha pol¨ªtica fotogr¨¤fica, d'orientaci¨®, alg¨² o alguna cosa que traci ponts entre arxius diferents, que treballi a fons els autors, que planifiqui la doc¨¨ncia i sistematitzi publicacions", resumeix Laura Terr¨¦, responsable del Centre de Fotografia Documental de Barcelona, associaci¨® creada fa set anys per intentar articular tot plegat des de l'iniciativa privada i que, finalment, es dissoldr¨¤ el proper 1 de gener.

El 'cas Centelles' ¨¦s la gota que ha fet vessar el cansament de Terr¨¦ i els seus companys que, curiosament, havien fet arribar aquest mateix any al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, un document on justificaven la necessitat que la Generalitat cre¨¦s una mena de Centre Nacional de Fotografia, amb un "arxiu d'arxius". No hi va haver resposta.

"Hi ha fons molt importants i que no tenen una sortida clara: la gent no sap on adre?ar-se i, el que ¨¦s pitjor, les institucions ni tan sols els van al darrere; s¨®n casos com els de Joan Colom o el fons de Joaquim Gomis, que ¨¦s excel¡¤lent". Ho diu amb coneixement de causa Jaume Orpinell, responsable de l'arxiu fotogr¨¤fic del COAC on, des de final de gener de l'any passat, gestionen l'arxiu de Catal¨¤-Roca. S¨®n 200.000 negatius, dels quals en realitat "nom¨¦s un 15%, com a m¨¤xim" reflecteixen l'arquitectura dels anys 50 que tan b¨¦ va saber recollir en els seus enquadraments. Per qu¨¨, llavors, quedar-s'ho tot? "Ni ell ni els seus fills volien qe es disgregu¨¦s l'arxiu", explica Orpinell.

La tasca substitut¨°ria, per¨°, est¨¤ a punt de desbordar les capacitats del COAC: al gran volum de negatius s'hi afegeixen els problemes de conservaci¨® que presenten molts materials, els costos i, com a tot arreu, ¨¨poca de vaques pressupost¨¤ries molt magres. "Volem digitalitzar tot plegat i fer m¨¦s inversi¨® en restauraci¨®, per¨° ara tot just gestionem el dia a dia". I la via de la subvenci¨®? "El COAC ho ha bellugat per¨°, de moment, res; tampoc no hi ha una l¨ªnia institucional molt clara al respecte... Ja ¨¦s gros que un pa¨ªs no tingui resolt aquest tema fotogr¨¤fic". Mentre, d'aqu¨ª cinc mesos sortir¨¤ publicat per La F¨¢brica un monogr¨¤fic de 400 planes sobre Catal¨¤-Roca. "S¨ª, s¨ª, des de Madrid...", conclou Orpinell.

I ¨¦s que, en molts casos, els fot¨°grafs busquen, paradoxalment, m¨¦s un reconeixement que no pas uns diners. "Moltes vegades, prefiriria que em demanessin quartos m¨¦s que el que volen: que si cat¨¤legs, exposicions, itiner¨¤ncies... Aix¨° s'afegeix als costos de manteniment i no sempre ¨¦s f¨¤cil de fer", admet amb honestedat Jordi Serchs, cap de l'AFB. "Aquesta por de donar coses a les institucions p¨²bliques ¨¦s bastant l¨°gica perqu¨¨, en el fons, ho entregues a persones que acaben deixant el c¨¤rrec i, a m¨¦s, dones la feina de la teva vida i no vols que es quedi agafant pols en un soterrani", exposa clarament Gili. Per aix¨°, l' star system , a la que pot, crea una fundaci¨®, com cita en els casos Cartier Bresson i de Avedon.

"Jo vaig entregar el meu arxiu a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb l'¨²nic comprom¨ªs que an¨¦s a la biblioteca perqu¨¨ tothom ho pogu¨¦s veure, per¨° no ha estat aix¨ª", comenta el fot¨°graf Joan Guerrero. "No vaig cobrar i no s'ha complert, per¨° aix¨° no m'ha fet portar-lo a un altre lloc". I ¨¦s que la tend¨¨ncia dels fot¨°grafs ¨¦s clarament favorable als formats de la donaci¨®. Nom¨¦s un 5% dels 2.160.000 documents fotogr¨¤fics (plaques de vidre, negatius, positivats...) que t¨¦ l'AFB en els seus 1.500 metres quadrats a l'antic Convent de Sant Agust¨ª han estat comprats, segons Serchs; la resta s¨®n o donacions o transfer¨¨ncies de fons municipals. El cap de l'AFB, per¨°, no t¨¦ molt clar quin paper hauria de tenir un hipot¨¨tic Centre Nacional de la Fotografia. "Hi ha, per una banda, gent que est¨¤ treballant a fons la fotografia des de l'¨¤mbit universitari, com el grup Gracmon, al voltant de la catedr¨¤tica d'hist¨°ria de l'art de la Universistat de Barcelona Teresa Sala i especialitzats en l'oci a la Barcelona del XIX, o el grup de l'Arqueologia del Punt de Vista... coses se'n fan, per¨° potser faltaria una plataforma global", concedeix.

I l'altra banda la conformen els arxius i museus p¨²blics. I, ¨¦s clar, escombrant cap a casa, cita l'inici d'un cens de tots els fot¨°grafs i el m¨®n de la fotografia a Barcelona, la realitzaci¨® de dues exposicions l'any (que acaben tenint una versi¨® electr¨°nica al web) i la m¨¦s gran de les quals dona peu a una col¡¤lecci¨® de llibres-cat¨¤leg dels que en porten ja cinc. Per¨° tamb¨¦ hi ha l'enc¨¤rrec directe a fot¨°grafs perqu¨¨, d'alguna manera, completin els seus fons. Com la fot¨°grafa Consuelo Bautista, per exemple, que treballa ara per l'AFB documentant Ciutat Vella. "Ens falta molta cosa de caire popular perqu¨¨ durant molt de temps aquest arxiu, l¨°gicament, s'ha nodrit de fotografies institucionals, inauguracions...". Per aix¨° van adquirir el mes passat el fons de Jacques Leonard, 18.000 negatius d'un reporter franc¨¨s que es va casar amb una gitana als anys 50 i es va dedicar a retratar el seu m¨®n i la cultura flamenca: Carmen Amaya, La Chunga...

En els set dip¨°sits (gaireb¨¦ 300 metres quadrats) que a temperatura especial (de 7 a 18 graus, segons la mena de material) tenen a l'AFB per guardar els negatius hi ha el treball, entre d'altres, de monstres del fotoperiodisme com Brangul¨ª o de la nissaga dels P¨¦rez de Rozas. Per¨° la majoria de l'arxiu d'aquests dos, entre d'altres, s¨®n en realitat al fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat del Vall¨¨s. "Crec que a poc a poc entre tots hem d'anar trobant les nostres especificitats", llen?a Serchs.

I ¨¦s que l'obra d'alguns fot¨°grafs est¨¤ a vegades escampada. "Tenim clar que aqu¨ª nom¨¦s hi ha d'haver els documents de gent amb rellev¨¤ncia especial per a la reconstrucci¨® de la Hist¨°ria de Catalunya; no ho podem agafar tot", citen responsables de l'ANC, gens partidaris de l'exist¨¨ncia d'un centre nacional de la fotografia. "Implicaria, d'una banda, fragmentar i separar, en molts casos, les donacions en qu¨¨ hi ha documents textuals i fotografies; d'altra banda, despullaria molts arxius comarcals i locals que tenen en aquestes imatges una bona part de la seva ra¨® de ser i que ells difonen, d'altra banda, molt b¨¦".

Tamb¨¦ hi ha un element financer, com sempre. Segons c¨¤lculs desl experts de l'ANC, "si la restauraci¨® d'un document textual val 1, el fotogr¨¤fic pot arribar a costar 60". I d'aix¨° en saben a l'ANC per un doble motiu: tenen tres milions de fotografies i, des del 2007, de ben segur la millor sala de conservaci¨® de negatius de Catalunya "i segurament, d'Espanya": una aut¨¨ntica taula de comandament que sembla treta de la nau Entreprise de Star Trek permet mantenir estable la humitat en un 30% i la temperatura entre els 5 o els 18 graus, segons en quina de les de les set neveres que tenen.

A l'altre cant¨® dels arxius hi ha els museus. Tots han incorporat la fotografia al seu fons, per¨° en general la perspectiva ¨¦s "art¨ªstica" i nom¨¦s es fan c¨¤rrec de les c¨°pies positivades, a ¨¦sser possible d'¨¨poca, informa Catalina Serra . Aquesta ¨¦s la tesi de David Balsells, cap del departament de fotografia del MNAC, que explica que fins ara aix¨° era l'establert arreu tot i que sembla que alguna cosa est¨¤ canviant. "El Pompidou ha incorporat recentment l'arxiu de negatius de Brassa?, perqu¨¨ ja en t¨¦ una bona col¡¤lecci¨®, i el Robert Frank va donar els seu fons a la National Gallery de Washington, tot i que fou perqu¨¨ aix¨ª s'assegurava que no hi hauria c¨°pies no desitjades del seu treball", comenta Balsells, que assenyala que ell de tota manera ¨¦s partidari que els negatius vagin als arxius i les c¨°pies al museu.

Per a Jorge Ribalta, fot¨°graf i estudi¨®s de la fotografia que quan treballava al Museu d'Art Contemporani va organitzar l'enciclop¨¨dica exposici¨® Arxiu Universal , el preocupant ¨¦s que no hi hagi una pol¨ªtica nacional de conservaci¨® d'arxius que eviti situacions com la compra, per ell desorbitada, del de Centelles. "Aix¨° ser¨¤ insostenible perqu¨¨ no hi haur¨¤ diners per a tots", explica Ribalta, que considera que s¨®n molts els arxius que estan en perill i que el que cal ¨¦s una pol¨ªtica coherent de gesti¨® conjunta. "No es pot focalitzar nom¨¦s en les estrelles i fer pol¨ªtiques medi¨¤tiques, el que cal ¨¦s buscar f¨®rmules perqu¨¨ els hereus es puguin seguir beneficiant de la gesti¨® de les imatges sense que hi hagi malbaratament de recursos".

Precisament per evitar aix¨°, Serchs reconeix que la col¡¤laboraci¨® entre arxius i institucions ¨¦s fonamental. "Nosaltres ens entenem for?a b¨¦ amb l'ANC, que ens ha comprat coses per intermediaci¨®". Per aix¨° considera una molt mala not¨ªcia el precedent que ha sentat en misteri amb el cas Centelles: "Ara que he sabut l'oferta de la Generalitat ja em semblava generosa, sobre tot vista la quantitat de negatius que tampoc ¨¦s tan alta; aix¨° nom¨¦s inflacionar¨¤ el mercat", opina.

Per¨°, tot i aix¨°, no ¨¦s el que m¨¦s li preocupa. I, doncs? "La digitalitzaci¨®: les tecnologies canvien massa r¨¤pidament i caldr¨¤ recopiar i reprogramar, i la seva fragilitat ¨¦s molt alta. Tot aix¨° ser¨¤ molt car a m¨¦s a m¨¦s... Una maleta amb els negatius o amb les c¨°pies en paper sempre ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil de guardar". La fotografia sempre crema.