Nadals de tota mena

?s cert, ben cert, que s'ha de tenir una ¨¤nima mesella per no sentir-se enjogassat en llegir -sempre per en¨¨sima vegada- la Can?¨® de Nadal en prosa , de Charles Dickens, ara en perfecta traducci¨® de Xavier P¨¤mies (Barcelona, La Magrana, 2009), home que es converteix, cada dia que passa, no solament en el millor traductor de Catalunya, sin¨® tamb¨¦ en un dels seus millors prosistes. S¨ª: cal tenir una ¨¤nima mesella per no commoure's -sempre a la manera difusa, tendra, que commou la bona literatura- per un conte tan formidable. S'hi parla de l'avar¨ªcia d'Ebenezer Scrooge, la seva maldat reiterada, el mal humor que t¨¦, el seu car¨¤cter rondinaire, i de la visita que li fan els tres esperits enviats pel seu col¡¤lega ja difunt, en Marley: el del passat, el del present i el del futur. Mala cosa per a aquell que no vessi un sentiment, ja fos petit, a causa de la mort de Tiny Tim. Mal averany si un hom no es torba, baldament sigui un xic nom¨¦s, per l'avinen?a final entre Scrooge, el malgan¨®s, i el seu nebot sempre alegroi.

"Hi ha Nadals de tota mena: ara vegeu!"

Havent aparegut el llibre, l'any 1843, lord Jeffrey va escriure-li una carta a Dickens en qu¨¨ li deia: "Bene?t sigui el seu cor tan amable, estimat Dickens!, i que sigui sempre tan ple de llum i tan plet¨°ric com ho ¨¦s el seu natural, i una font d'amabilitat per a tots aquells que en coneguin els batecs! Tots estem encantats amb el seu conte de Nadal, especialment, em sembla, per la bondat genu?na que s'hi respira de cap a cap". Thomas Carlyle, que no celebrava mai el Nadal perqu¨¨ li semblava una fal¨°rnia, va llegir el conte i, per primera vegada a la vida, segons que llegim en una carta de la seva dona de desembre de 1843, va encarregar que compressin un gall dindi, va fer-lo rostir i va convidar a sopar una colla d'amics. Aix¨ª ¨¦s de certa la cosa, i aix¨ª ho ser¨¤ qui sap el temps: tan poder¨®s ¨¦s el mite, ja no de Jesucrist agafat d'un punt a l'altre de la seva vida, sin¨® el del nen nascut de mare verge, col¡¤locat en una menjadora, adorat primer pels pastors de la contrada, nom¨¦s al cap d'uns dies pels savis d'Orient.

Per¨° hi ha un fet irrebatible: ja no vivim a meitat del segle XIX, ni tan sols als anys cinquanta o seixanta del segle XX, quan tothom anava a la Missa del Gall i despr¨¦s feia el ressop¨® a la cuina -quatre neules i una mica de vi blanc, i la simbomba, reganyosa, de m¨²sica de fons- sense que ning¨² no fes als altres cap m¨¦s regal que una amistat expandida, una joia agradosa, un cordial respecte pel com¨².

Els temps han canviat, i a fe, o sense fe, que han canviat un bon tros. La taula ja ¨¦s parada. Ve el germ¨¤ gran i els altres el saluden for?adament pel fet que el pare l'ha beneficiat en vida. Arriba una germana amb marit d'upa, i rere les salutacions extremes, rere la cordialitat aparent de l'un amb l'altra, ning¨² no sap, ells s¨ª, que l'endem¨¤ de Sant Esteve els espera l'advocat per signar un divorci sense remissi¨®, covat durant cinc anys de malestar i disc¨°rdia. El gall dindi, l'han anat a buscar en una xarcuteria de gran preu, per¨° fa olor de gas i no hi ha qui hi clavi mossegada. Una tieta, malalta, belluga el cap sense sentiment ni intel¡¤lig¨¨ncia, mentre els familiars es complauen a tenir-la a taula en dia tan assenyalat, no pas per al confort d'ella, sin¨® per a tranquil¡¤litat de la consci¨¨ncia dels que en tenen. La mare, sempre amorosa, no sospita que el seu home est¨¤ a punt d'anar-se'n a viure amb una corista que va con¨¨ixer en un tuguri de Montmartre, una maturranga de s¨°lida estructura i p¨®lvores brillants. Un nen rep un regal, com deia Rilke, que sembla ideat per a qualsevol ¨¦sser d'aquest m¨®n, menys per a ell. Un altre, sense queixar-se gens ni mica, no en rep cap perqu¨¨ ning¨² no hi ha pensat: la generositat beneficia sobretot aquells que podran recompensar-la un dia o altre, no els beat¨ªfics i pacients.

Truca un parent de l'estranger i desitja prosperitat i benestar a tothom mentre, a l'altre costat de la l¨ªnia, es burxa l'orella amb un escuradents, carregat d'indifer¨¨ncia. Un altre, que ja sap que l'oncle de Mallorca no pensa deixar-li res de res, ni s'immuta: en diu penjaments, o els pensa, i es satisf¨¤ amb la idea que a l'oncle l'esperen -que sigui com m¨¦s aviat millor- les flames de l'infern. Un nen trenca, sempre sense voler, un plat de la vaixella anglesa, i el pare li clava una clatellada sense proporci¨® possible. Un avi es pixa a sobre i la mainada riu a cor qu¨¨ vols, sense un bri de caritat, mentre uns quants, que ja s¨®n grans, es conformen amb la idea, ben insensata, que a ells una cosa aix¨ª no els ha de passar mai. Corre, sol¡¤l¨ªcita, la minyona, que ¨¦s fadrina, i pensa que hi ha c¨¤stigs m¨¦s grans que no haver pogut engendrar fills. Un conegut de la fam¨ªlia, que ¨¦s clergue, imparteix en un SMS una benedicci¨® saludable, urbi et orbi ; i la major part dels presents, antilit¨²rgics, es cargolen, mofetes.

Hi ha, doncs, Nadals i Nadals. I un es plany pel fet que, en un dia aix¨ª, no es pugui anar a una festa encara tan sagrada i seriosa com les corrides de toros.

"Hi ha Nadals de tota mena: ara vegeu!"