La lli?¨® de les trinxeres

Dues l¨ªnies terriblement

paral¡¤leles / Un de tants

Francesc Grau i Viader / Llu¨ªs

Ferran de Pol

Club Editor

208 / 144 p¨¤gines. 16 / 14 euros

El 1978, fregant la seixantena, Francesc Grau i Viader (Calella, 1920-1997) rescriu a Dues l¨ªnies terriblement paral¡¤leles el diari que havia portat al front de l'Ebre, el 1938, reclutat en la lleva del biber¨®, diari interromput i llen?at en caure presoner. ?s, doncs, un fals Diari d'un combatent de disset anys -subt¨ªtol del llibre- el que ens ofereix, potser per fidelitat a la mem¨°ria del noi arrencat de l'adolesc¨¨ncia i plantat al mig d'una guerra perduda, per¨° tamb¨¦ per l'agilitat que d¨®na aquest format per endre?ar els records. Mantenint amb gr¨¤cia i energia la ficci¨® de les anotacions a peu de trinxera, el fals diari de Grau (que no n'oculta l'artifici) funciona per la destresa narrativa que hi alena, tot i alguna concessi¨® al sentimentalisme. Hi ha, ¨¦s clar, pinzellades de context fruit del coneixement posterior dels fets pel Grau adult, sobretot en els llargs parlaments dels companys d'esquadra, que atorguen consist¨¨ncia novel¡¤lesca a la successi¨® d'entrades del diari, com un relat d'iniciaci¨®. Destaquem l'excel¡¤lent capacitat d'observaci¨® (diu de Canet de Mar que, "com quasi totes les poblacions del Maresme, ha crescut contra corrent: com les anguiles") o l'impressionant relat de la visita a una Tortosa abandonada, veritable ciutat fantasma.

Atzarosa ¨¦s tamb¨¦ la sort del cos central d' Un de tants , de Llu¨ªs Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995), que relata l'estada als camps de concentraci¨® de Sant Cebri¨¤ i del Barcar¨¨s, un cop acabada la guerra. Es tracta del tercer estadi d'un material anotat sobre el terreny, reescrit tot seguit en castell¨¤ a M¨¨xic per publicar a la premsa i tradu?t al catal¨¤ el 1973 dins un volum memorial¨ªstic. La versi¨® catalana ¨¦s concisa i sum¨¤ria, per¨° no menys contundent que la castellana (editada tamb¨¦ per Josep Vicent Garcia Raffi com Campo de concentraci¨®n , Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002): elimina detalls, estalvia redund¨¤ncies i evita al¡¤lusions pol¨ªticament inacceptables amb Franco encara viu, per¨° mant¨¦ l'essencial d'un testimoni escruixidor i incorpora matisos valuosos, com una dura carregada contra l'autocomplaen?a de la intel¡¤lectualitat catalana: "Aviciats per una Generalitat de bona fe per¨° il¡¤lusa i menjada de supersticions culturalistes -de fet hereva d'una Renaixen?a basada en el greu malent¨¨s que una cultura, o fins i tot una cultureta liter¨¤ria, pot fer, o substituir indefinidament, un pa¨ªs".

La nova edici¨® d' Un de tants destaca perqu¨¨, a m¨¦s del text hom¨°nim que encap?alava ja la de 1973, afegeix al final les p¨¤gines in¨¨dites fins ara del Dietari de l'Ebre . Tots dos escrits, centrats en la batalla decisiva de la guerra civil, comparteixen ambients i escenes b¨¨l¡¤liques amb el llibre de Grau i Viader, per¨° els galons militars i literaris dels dos autors s¨®n diferents. Nou anys m¨¦s gran, advocat, oficial d'artilleria, guardonat ja amb un premi literari, Ferran de Pol cita Dante, Riba i Val¨¦ry, mentre que el recluta Grau rememora les versions humor¨ªstiques i picants amb qu¨¨ els soldats canten La cucaracha . I m¨¦s que aix¨°, que podria ser anecd¨°tic: Ferran de Pol ¨¦s m¨¦s conscient del seu comprom¨ªs: on Grau renega dels comissaris pol¨ªtics, de les arengues de la Pasion¨¤ria ("prefereixo viure de genolls que morir dempeus", li respon), del patriotisme interessat dels dirigents que perjudica el poble, Ferran de Pol, soldat ja abans de 1936, defensa la funci¨® de la mil¨ªcia ("Fer la guerra amb l'esperan?a de la pau") i viu amb esqueixament i vergonya (paraula que repeteix) el frac¨¤s col¡¤lectiu de la Rep¨²blica.

No s¨®n posicions antit¨¨tiques, per¨° determinen les visions respectives: els rostres dels ferits burxen en la mem¨°ria de l'oficial Ferran de Pol, per¨° passa de llarg davant uns soldats moribunds perqu¨¨ "una compassi¨® maldestra podia portar-los a la desesperaci¨®"; el soldat Grau viu aclaparat l'experi¨¨ncia de matar el primer enemic, pensant que els ulls imm¨°bils del cad¨¤ver que jau est¨¨s davant la seva posici¨® se li claven a la mirada. En tot cas, Ferran de Pol ¨¦s sempre un observador meticul¨®s i reflexiu, com quan descriu la construcci¨® de refugis al front fixant-se en la persist¨¨ncia de les formigues foragitades bruscament dels seus nius, que acaben tornant: "Des d'avui no crec en l'extermini. Caldr¨¤ que els homes aprenguin la lli?¨® i ens suportem. Caldr¨¤ que convivim".