Quan Catalunya anava per feina

Rep¨²blica TV. La Catalunya de la primera televisi¨®

Francesc Canosa

Duxelm

168 p¨¤gines. 18 euros

Fotografies amb la cara del president Maci¨¤, paisatges de Catalunya, portades de diaris... El quart d'hora d'emissi¨® no d¨®na per gaire m¨¦s i les imatges no s¨®n molt bones, per¨° vaja, aquell 21 de maig de 1932 ser¨¤ una data important per R¨¤dio Associaci¨® de Catalunya (RAC) que, aix¨ª, entre les 23 i les 23.15 hores, enceta els dissabtes un servei fix setmanal de radiacions de fototelegrafia per a la seva freq¨¹¨¨ncia EAJ-15, imatges transmeses amb aparells catalans i amb t¨¨cnics catalans, entre ells Pau Abad, que des de 1924 pot considerar-se el primer gran industrial de r¨¤dio de Catalunya. Tot plegat ¨¦s el tast primigeni de RAC TV i una en¨¨sima demostraci¨® de la modernitat de la Catalunya que va a tota m¨¤quina entre els anys 20 i 30 del ja segle passat, d'una Catalunya ¨¤ la page i el m¨¦s a prop que ha estat mai de la modernitat mundial capdavantera. Perqu¨¨ quan es fan aquestes proves, amb prou feines hi ha 14 emissores de televisi¨® als paradis¨ªacs EUA, on tot just compten 24.000 receptors. S'¨¦s lluny, s¨ª, per¨° no tant com despr¨¦s o ara mateix.

Canosa fixa el full de ruta de l'inici de la TV a Catalunya, ja a la Rep¨²blica, el 1932

L'episodi, molt poc sabut, ¨¦s una de les for?a perles que documenta el periodista Francesc Canosa (Barcelona, 1975) a Rep¨²blica TV . La Catalunya de la primera televisi¨® , tot una perla gegant: els inicis de la televisi¨® al Principat poc abans que la Guerra Civil espanyola, per variar, ho esberl¨¦s tot. Fruit de la seva tesi doctoral, el llibre ¨¦s un notable full de ruta de l'epopeia de la radiotelevisi¨® a Catalunya, sempre molt ben recolzat en les xifres i les coordinades sociol¨°giques i pol¨ªtiques que expliquen l'estat de gr¨¤cia catal¨¤: des de com un pioner del periodisme literari com Dom¨¨nech de Bellmunt parla, ben atent des de la corresponsalia de La Publicitat a Par¨ªs, dels primers assaigs de TV tamb¨¦ amb transmissi¨® de fotos entre Londres i Nova York per la Companyia Marconi el 1924 fins als 250 morts i 800 atemptats que, entre 1917 i 1923, deixa l'episodi del pistolerisme a Catalunya. I pel mig, el nombre de noies que estudien a la universitat i la seva adhesi¨® a l'Estatut de N¨²ria (400.000 dones ho faran amb paperetes simb¨°liques) perqu¨¨ encara no poden votar, l'increment exponencial de l'¨²s del transport p¨²blic, l'eclosi¨® de la premsa en general i de la catalanista en particular (gaireb¨¦ el 25% del quiosc) o la primera excursi¨® amb autocars Pullman per Espanya que proposa l'ag¨¨ncia Viatges Marsans (1929).

Ho explica tot plegat Canosa amb una mirada molt televisiva, com si fos en viu i en directe, amb un narrador que fa de guia al lector tot posant el micr¨°fon i la c¨¤mera en el lloc i el moment dels fets. Estil ¨¤gil de la mateixa manera que, a vegades, perill¨®s perqu¨¨ porta a algun passatge un p¨¨l conf¨®s i excessivament for?at, muntat a base de jocs, salts i met¨¤fores. Per¨°, en qualsevol cas, sempre ho fa amb rigor cient¨ªfic sobrat i agilitat indiscutible. I ¨¦s d'aquesta manera que passaran pels ulls del lector la pel.l¨ªcula de l'aventura de la radiotelevisi¨® a Catalunya, amb la creaci¨® de l'Associaci¨® Nacional de Radiodifusi¨® (18 de febrer de 1924), el contraatac des de Madrid amb la creaci¨® de Radio Catalana; les Exposicions de Radiolectricitat (amb 225.000 visitants anuals!) a Barcelona; l'arribada del primer aparell de televisi¨® que comercialment aterra a la gran capital a la botiga del carrer Pelai, 12 (gener de 1929); el debut de RAC (19 abril 1930); la primera patent televisiva (26 de novembre de 1930), el desencert de R¨¤dio Barcelona en la seva transmissi¨® de fototelegrafia (1932), l'impacte audiovisual en els diaris ( L'Instant, ?ltima hora, La Rambla i els seus cossos de lletra gran, colors, gr¨¤fics, escriptura cinematogr¨¤fica); el primer servei de televisi¨® p¨²blica regular del m¨®n per part dels nazis (22 mar? de 1935); la liquidaci¨® de RAC i la seva substituci¨® per la Cooperativa Radio Espa?ola pel franquisme (1939)... I el final sabut: primeres emissions en prova p¨²bliques de la tele estatal a la Fira de Mostres de Montju?c el 1948 i l'aposta de Philips per Barcelona com a dest¨ª per arrencar la televisi¨® a l'Estat i que la dictadura es va emportar cap a la capital.

Nom¨¦s per tot plegat ja valdria la pena el llibre de Canosa, cabdal des d'ara per parlar de la radiotelevisi¨® a Catalunya, tot i que en algun moment es trobi a faltar detalls que expliquessin les impagables fotografies de coberta i contracoberta, amb una presentadora televisiva catalana de 1934 o un encuriosit Maci¨¤ xafardejant a la segona Exposici¨® de R¨¤dio de 1932. Com es feia aquella tele dels anys 30? Per¨° hi ha la documentaci¨® que hi ha i les fonts orals, malauradament, han desaparegut.

En qualsevol cas, aquest posible buit queda compensant per un altre encert del llibre: a consci¨¨ncia o no, Canosa mostra una Catalunya on els seus dirigents i la societat civil capdavantera anava de deb¨° per feina, sense roma?os pol¨ªtics ni ploramiqueries: Catalunya s'adona que el futur ser¨¤ audiovisual o no ser¨¤. I per agafar aquest tren (com tants d'altres en aquells anys), la gent de EAJ-15 no dubta a enviar immediatament (15 d'abril de 1931) al nou president de la Rep¨²blica Catalana, Francesc Maci¨¤, una carta de dos folis on expliquen les vicissituds i la import¨¤ncia de la radiodifusi¨® i es posen sota la seva empara; a la tarda mateix, amb el que potser ¨¦s dels pocs decrets que l'Avi va signar amb aquell c¨¤rrec, els deixa emetre lliurement les 24 hores del dia. Tampoc no dubta el president de fer tornar Josep Carner-Ribalta, que treballa a la Paramount, perqu¨¨ cre? un Hollywood a la catalana, una ind¨²stria audiovisual com D¨¦u mana; o que s'agafi el dissenyador Josep Escuder, del New York World de Pulitzer, perqu¨¨ maqueti ?ltima Hora , el nou diari d'Esquerra Republicana. Aix¨° ¨¦s fer pa¨ªs i anar per feina, aix¨° ¨¦s una bona teles¨¨rie i no els mediocres culebrots de tercera que Catalunya s'empassa des de fa ja massa temps. I que cadasc¨² posi el primer cap¨ªtol all¨¤ on vulgui des de 1977 en?¨¤.