"Som actors ef¨ªmers d'una pel.l¨ªcula sense fi"

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) ¨¦s un escriptor capa? de prendre's la mol¨¨stia d'agrair a un lector una cr¨ªtica negativa, perqu¨¨ el fa pensar i l'ajuda a millorar la seua obra. Potser aix¨° passa perqu¨¨ han estat pocs i matisats, enmig d'una mar d'elogis, els retrets que ha rebut la seua novel.la fascinant L'home manuscrit (2007), llibre multipremiat, llegit i comentat amb admiraci¨® en un ¨¤mbit, el de la literatura en llengua catalana, on no sovinteja aquestes efusions. O potser ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'una predisposici¨® perfeccionista davant d'un ofici que viu apassionadament. Siga com vulga, Baixauli, que tamb¨¦ ¨¦s pintor, trau ara a les llibreries Espiral (Proa), una col.lecci¨® de relats breus que havia publicat l'any 1998 i que ha reescrit per fer encara m¨¦s colpidores les imaginacions que s'hi despleguen.

"No s¨®c un intel.lectual, sin¨® un imaginaire. 'Espiral' ¨¦s un inventari d'imaginacions"

Pregunta. Reescriure Espiral ¨¦s una manera d'alleugerir la pressi¨® per l'¨¨xit de L'home manuscrit i donar-se temps per a la pr¨°xima novel.la?

Resposta. No, no n'¨¦s aquest, el plantejament. He reescrit Espiral , b¨¤sicament, perqu¨¨ em feia il.lusi¨®. Molts lectors de L'home manuscrit el buscaven a les llibreries i no el trobaven, estava exhaurit. Me'l vaig mirar i, a banda de trobar-hi defectes formals, propis d'una opera prima, l'ess¨¨ncia dels contes em sembl¨¤ viva. Rellegint-los i reescrivint-los, al cap de dotze anys, m'he tornat a emocionar i a divertir.

P . Estaria d'acord a recon¨¨ixer que Espiral ¨¦s un recull de relats plens de fantasmes?

R. Fantasma sona a literatura g¨°tica, i Espiral no va per aquest cam¨ª. Els contes parlen d'una cosa tan real com ¨¦s que els nostres avantpassats, i la seua empremta, s¨®n presents en la nostra vida quotidiana: en els nostres pensaments, en els objectes, els edificis i els carrers que ens envolten... Nosaltres, com ells, som actors ef¨ªmers d'una pel.l¨ªcula sense fi. La meua visi¨® de la mort no ¨¦s g¨°tica, sin¨® en la l¨ªnia melanc¨°lica, lluminosa, del R¨¨quiem de Faur¨¦.

P. S'identifica amb la idea que a vost¨¨ li interessa la metaliteratura?

R. Tinc al.l¨¨rgia a aquestes paraules, a aquestes etiquetes. Com que me la penjaven damunt i no sabia exactament qu¨¨ volia dir, la vaig buscar en el diccionari. I..., sorpresa!: no apareix en cap diccionari, ¨¦s una paraula fantasma. M'interessen, m'obsessionen, la literatura i l'art en general, amb el "meta" davant o no.

P. La vida i els llibres s¨®n la mateixa cosa?

R. La vida s¨®n moltes m¨¦s coses, a banda dels llibres, per¨° no em fa gr¨¤cia imaginar una vida sense llibres. Tampoc no m'interessen els llibres en qu¨¨ no batega la vida.

P. La seua escriptura es fa m¨¦s complexa o m¨¦s depurada? Quina pensa que ¨¦s l'evoluci¨® del seu estil?

R. Crec que evolucione vers una forma m¨¦s depurada i, alhora, vers un contingut m¨¦s subtil, menys obvi. La prosa que somie t¨¦ el nervi, l'harmonia i el misteri d'un foc. Voldria assolir, mentre escric, la seducci¨® hipn¨°tica del foc.

P. Hi ha un aspecte visual molt evident, en la seua literatura, a l'hora de construir els escenaris. Influ¨¨ncia de la seua faceta de pintor?

R. ?s possible. Jo no s¨®c un intel.lectual, sin¨® un imaginaire. Espiral , per exemple, ¨¦s un inventari d'imaginacions. Mai no he partit d'una idea, en els contes, sin¨® d'una imatge. Les idees van a remolc de les imatges.

P. En quin llibre est¨¤ immers en aquest moment? Qu¨¨ llig i qu¨¨ escriu ara?

R. Acabe de llegir dues novel.les situades en manicomis: Els espectres , d'un rus anomenat Andr¨¦iev, i Sophia , d'un cert Thubron, angl¨¨s. Ara mateix estic immers en el primer manuscrit d'una novel.la. N'havia fet un esquema, per orientar-me, per¨° les paraules han pres un cam¨ª molt diferent i ara avance a les palpentes. Ignore qu¨¨ escriur¨¦ dem¨¤. En tot cas, ser¨¤ un llibre manicomial.

P. Una vegada Jos¨¦ Saramago li va donar un consell: "No tingues pressa. No perdes el temps". L'ha seguida, aquesta recomanaci¨®?

R. I tant! La pressa, d'una banda, i la peresa, de l'altra, s¨®n dos enemics mortals de l'art.