Vicens Vives, la nova hist¨°ria

La hist¨°ria es fa amb homes", repetia sovint Jaume Vicens i Vives. Ho recorda Jordi Rubi¨® i Balaguer en la subtil¨ªssima necrologia que va llegir en una sessi¨® de l'Institut d'Estudis Catalans celebrada al cap de molts pocs dies de l'enterrament, a Roses, l'u de juliol de 1960, de l'historiador giron¨ª. Prematurament desaparegut als cinquanta anys, "la seva mort ha estat la m¨¦s devastadora que el pa¨ªs ha sofert en els anys que anem, mediocrament, vivint", va sentenciar, no gaire m¨¦s tard, Josep Pla, en l' homenot que li va dedicar.

Cal, doncs, que aprofitem l'avinentesa de la commemoraci¨® dels cent anys del seu naixement, que coincideixen amb els cinquanta de la seva mort, per demanar-nos quina mena d'homenot era Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910-Li¨®, 1960) i com aquesta seva personalitat va traduir-se sobre la seva manera de fer hist¨°ria. Sobretot si tenim en compte que, com deia el mateix Jordi Rubi¨® en l'elogi f¨²nebre, "Vicens i Vives, que mai no deix¨¤ de jugar fort en els escenaris on el pos¨¤ la vida, va menar una exist¨¨ncia d'alts i baixos dram¨¤tics, sempre molt combatuda." I afegia: "El dia que pugui ¨¦sser escrita aquesta biografia, la nostra gent descobrir¨¤ una personalitat tan forta en l'aspecte cient¨ªfic com en el simplement existencial".

"La nova generaci¨® d'historiadors no ha d'amagar cap defecte, ni regatejar cap m¨¨rit"

La personalitat, doncs. "Abassegadora", la defineix Jordi Nadal en el v¨ªdeo de l'exposici¨® que avui s'inaugura al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya. "Optimista", rebla en el mateix v¨ªdeo Jordi Pujol, que ha assenyalat l'autoritat que desprenia Vicens com un dels trets caracter¨ªstics del personatge. Un optimisme i un vitalisme que el van portar a enfrontar amb decisi¨®, sabent molt clar all¨¤ on volia anar, les dificultats que la vida li anava posant al davant, tal com li recordava Vicens mateix al seu deixeble Emili Giralt, en una carta de 1955: "?¨¦s que vost¨¨ es creu que el 1930 m'hauria pensat amb forces per refer dues vegades la meva carrera, pujant gaireb¨¦ del no-res i amb menys preparaci¨® que vost¨¨, tenint-m'ho d'improvisar tot?". En la seva autoconstrucci¨® com a personatge, no ¨¦s estrany, doncs, que l'any 1948, el del seu retorn com a catedr¨¤tic a la Universitat de Barcelona, Vicens adopti com a divisa la llegenda llatina Super adversa augeri ("Remuntar per damunt de les dificultats"). Finalment, nom¨¦s la mort prematura als cinquanta anys esdevindr¨¤ l'obstacle insalvable a la seva decidida voluntat de mirar i de tirar endavant.

La hist¨°ria es fa amb homes, d¨¨iem, per¨° per a Vicens els homes s'agrupen en generacions. I la consci¨¨ncia de fer part d'una generaci¨® l'acompanya sempre: des de la seva irrupci¨® rupturista el 1935, quan polemitza als diaris amb Antoni Rovira i Virgili (i es permet de recordar-li que "La nova generaci¨® d'historiadors no ha de respectar cap jerarquia, ni amagar cap defecte, ni regatejar cap m¨¨rit, si vol construir l'¨²nica hist¨°ria de Catalunya que es pot acceptar: la que es desprengui dels documents i de l'estudi acurat dels successius ambients hist¨°rics pels quals ha travessat Catalunya") fins als moments finals, quan, en un article de Serra d'Or de gener de 1960, titulat precisament La nova hist¨°ria , assumeix l'etiqueta de revisionista i adverteix, a qui vulgui escoltar-ho, que el fet "que un grup de catalans no tingu¨¦s la temen?a d'alliberar de ficcions la nostra hist¨°ria en els moments enterbolits del nostre present, que la declar¨¦s definitivament oberta a totes les t¨¨cniques i a tots els pensaments, palesa, m¨¦s que una arrauxada valentia, una responsabilitat conscient dels deures contrets amb la col.lectivitat".

?s clar que, entremig, la idea de consci¨¨ncia de generaci¨® havia estat utilitzada per altri, i amb una finalitat ben distinta. El falangista Xavier de Salas, en un article publicat a Solidaridad nacional el 26 de juliol de 1939, titulat justament Conciencia de generaci¨®n , presenta la tesi de Vicens sobre l'acci¨® del rei Cat¨°lic a Catalunya com "la primera y circunstanciada rectificaci¨®n hecha a la concepci¨®n hist¨®rica de la renaixensa" -tot i que, es lamentava Salas, "al hundir con su obra uno de los argumentos en que se basaba la posici¨®n te¨®rica del nacionalismo catal¨¢n no se plante¨® el problema de la licitud de ese nacionalismo". Per¨° el problema que plantejava Vicens no era el de la licitud del catalanisme, sin¨®, justament, el de la seva insatisfact¨°ria fonamentaci¨® hist¨°rica. Tornant a l'article de 1960 sobre la "nova hist¨°ria", Vicens afirma que el revisionisme de l'escola hist¨°rica de Barcelona que ell havia format entorn seu era una conseq¨¹¨¨ncia del nou "ambient cient¨ªfic internacional" per¨°, sobretot, havia estat "influ?t" per "la meditaci¨® sobre els darrers esdeveniments de la nostra hist¨°ria, absolutament injustificables segons els c¨¤nons de la historiografia rom¨¤ntica".

?s per aix¨° que, en una carta absolutament impressionant que envia al seu entreparent Carles Rahola, el 8 de desembre de 1938, Vicens li diu que "La nostra generaci¨® -si ¨¦s que ja puc parlar de generaci¨® de la postguerra espanyola- haur¨¤ de trobar est¨ªmuls i exemples en la tasca que tan admirablement heu portat a cap". Despr¨¦s de la desfeta de 1939, Vicens trigar¨¤ uns anys, relativament pocs, a retornar a la Universitat, disposat a posar en pr¨¤ctica el seu programa revisionista, esbossat de nou el 1948 en una revista de Saragossa ("el meu manifest comunista", com dir¨¤, amb aquella barreja d'orgull i d'ingenu?tat que el caracteritzava, al ja esmentat Jordi Rubi¨®). Per¨° la topada amb una realitat nova l'obligar¨¤ aviat a canviar els seus plantejaments.

A partir de l'endem¨¤ mateix de la seva assist¨¨ncia al congr¨¦s internacional de ci¨¨ncies hist¨°riques de Par¨ªs, l'any 1950, i amb un ritme de treball endimoniat, Vicens es disposar¨¤ a abandonar el conreu de la seva especialitat acad¨¨mica, el segle XV, per abra?ar l'estudi del segle XIX; a incorporar a la seva obra els nous m¨¨todes en voga a Europa, que ell ja havia entrellucat en els seus anys de formaci¨® i que posen l'¨¨mfasi en els factors demogr¨¤fic, econ¨°mic i social de la hist¨°ria; a conrear l'assaig interpretatiu enfront de la monografia erudita; i a acabar solapant la vocaci¨® pol¨ªtica a la d'historiador: tot plegat en un temps ins¨°litament curt, a penes una d¨¨cada.

En un article testamentari publicat a Serra d'Or (la revista que ser¨¤ un dels vehicles del realisme hist¨°ric als anys seixanta) aconsellar¨¤ la jove generaci¨® que l'ha de succeir: "Abomina l'irrealisme i pensa amb l¨°gica nua". En la seva correspond¨¨ncia personal, on tan sovint es veu impel.lit a explicar-se i a justificar-se, una de les paraules que m¨¦s hi apareix ¨¦s "autenticitat". I un dels conceptes que hi ¨¦s m¨¦s combatut ¨¦s l'idealisme -o, m¨¦s ben dit, l'irrealisme. Autenticitat i sentit de la realitat: potser no s¨®n males paraules, avui, per a la mena d'hist¨°ria que ens cal. Per poder fonamentar s¨°lidament, com volia Jaume Vicens, qualsevol projecte pol¨ªtic per al pa¨ªs. Perqu¨¨ ¨¦s en aquesta interrelaci¨® entre hist¨°ria i pol¨ªtica, entre pol¨ªtica i hist¨°ria, on rau, tamb¨¦, l'actualitat de Jaume Vicens i Vives.

Josep M. Mu?oz i Lloret , comissari de la mostra "Jaume Vicens i Vives i la nova hist¨°ria"