Un home en cinc moments

La vida de Jaume Vicens Vives va ser curta, per¨° d'una gran intensitat, com demostren aquests cinc moments cabdals que podrien resumir perfectament tota la seva vida.

1. Pol¨¨miques de joventut. El 1935 un Jaume Vicens encara doctorand irrompia en la historiografia catalana polemitzant ni m¨¦s ni menys que amb Antoni Rovira i Virgili i Ferran Soldevila. All¨¤ on una tradici¨® veia Ferran el Cat¨°lic intervenint a la Generalitat i al Consell de Cent per ofegar tot sentiment nacional catal¨¤, Vicens, de resultes de la seva tesi Ferran II i la ciutat de Barcelona, hi veia la necess¨¤ria intervenci¨® d'un rei per salvar institucions "emmalaltides". A Soldevila li retreia massa atenci¨® a la pol¨ªtica i submissi¨® dels fets hist¨°rics a una interpretaci¨® catalanista. En la pol¨¨mica s'hi veu l'inter¨¨s de Vicens Vives per destacar l'evoluci¨® econ¨°mica, social i geopol¨ªtica, i per retornar als documents i explicar la "consci¨¨ncia contempor¨¤nia" dels fets enlloc de plegar-se a interpretacions constru?des amb ideals posteriors. I tamb¨¦ l'apassionament de la joventut i un positivisme ingenu que el feia afirmar que "l'historiador d'antuvi no sap ni creu res", sin¨® que "cerca" en els documents i conclou nom¨¦s a partir d'aquests.

Hauria pogut ¨¦sser un pol¨ªtic si una mort prematura no hagu¨¦s interromput els seus contactes

2. Adaptar-se al franquisme. El 1933 Vicens comen?ava a fer classes a la universitat, per¨° una situaci¨® laboral m¨¦s estable no l'aconsegu¨ª fins dos anys despr¨¦s, quan aconsegu¨ª una pla?a de catedr¨¤tic d'Institut a Zafra (Extremadura) que canviaria per Figueres aconseguint alhora -gr¨¤cies a l'oncle de la seva esposa Pere Rahola, prohom de la Lliga- una comissi¨® de serveis a Barcelona. D'aquesta pla?a, guanyada en plena Rep¨²blica, en fou depurat el 1939 alhora que era apartat de la universitat, i no fou fins al 1947-48 que l'amistat amb homes com el seu mestre Antonio de La Torre li permet¨¦ guanyar, primer, una c¨¤tedra d'Hist¨°ria Universal a Saragossa, i, despr¨¦s, a Barcelona. L'acc¨¦s a la universitat i obres d'aquests anys 40 amb justificacions de l'unitarisme hisp¨¤nic i de l'Espanya franquista el feren sospit¨®s entre l'antifranquisme. Hi havia sectors del r¨¨gim, en canvi, que desconfiaven d'ell i li retreien, per exemple, que el 1937 s'hagu¨¦s casat en matrimoni civil (tot i que el dia abans s'havia casat en una cerim¨°nia religiosa clandestina).

3. Una nova historiografia. L'acc¨¦s a la c¨¤tedra li permet¨¦ construir una historiografia del tot renovadora. Inspirant-se en els Annales francesos, Vicens defensava una visi¨® de la hist¨°ria que don¨¦s veu als documents per sobre dels apriorismes, que analitz¨¦s els diversos aspectes de la vida humana i dels grups socials -des de l'economia a les mentalitats-, que don¨¦s import¨¤ncia al medi geogr¨¤fic, que pos¨¦s ¨¨mfasi en la comprensi¨® del passat m¨¦s que en el seu judici, i que confi¨¦s en la reconstrucci¨® estad¨ªstica com a gran eina de certesa hist¨°rica -tot, en el context d'una visi¨® "humanista i cristiana" del m¨®n. Aquesta manera de fer hist¨°ria es va difondre formant nous historiadors i creant plataformes de publicaci¨® i discussi¨® que s'uniren a la ja fundada editorial Teide (1942): foren el Centro de Estudios Hist¨®ricos Internacionales (1949), els Estudios de Historia Moderna (1951) i l'?ndice Hist¨®rico Espa?ol (1953). La seva opini¨® de bona part de la historiografia espanyola, tant l'oficial com la de l'exili, es veu molt b¨¦ en un comentari manuscrit al llibre de Claudio S¨¢nchez Albornoz, Espa?a, un enigma hist¨®rico: "Ignor¨¤ncia, exc¨¦s de passi¨®, hist¨°ria interpretativa predominant, cal acabar amb aix¨°".

4. Entre Espanya i Catalunya. Dos llibres cabdals es publiquen el 1952 i el 1954: la Aproximaci¨®n a la historia de Espa?a i Not¨ªcia de Catalunya. Molt diferents, entre ells, responien tanmateix a la necessitat de fornir interpretacions globals d'aquestes realitats. La unificaci¨® primerenca d'Espanya sota Roma, la "germanor" entre els pobles de la Pen¨ªnsula en la uni¨® dels Reis Cat¨°lics sota l'hegemonia de Castella, el car¨¤cter progressista de la Nova Planta, el persistent problema social del camp castell¨¤ contraposat a les energies burgeses de la Catalunya vuitcentista, la incomprensi¨® espanyola davant de la voluntat catalana de regeneraci¨®, eren elements fonamentals d'aquella visi¨® del passat. Aquesta interpretaci¨® volia inspirar noves recerques (d'aqu¨ª les Biografies catalanes i la Historia social y econ¨®mica de Espa?a y de Am¨¦rica) per¨° ser tamb¨¦ una eina de construcci¨® de nous projectes col.lectius. Rebutjats molts dels seus plantejaments per la historiografia oficial, Vicens va fornir alguns elements interpretatius quehan estructurat el debat historiogr¨¤fic fins avui.

5. L'home pol¨ªtic. Vicens fou un home pol¨ªtic. Conven?ut que la hist¨°ria havia de ser conreada des de la universitat, no va dubtar a lluitar per assolir la c¨¤tedra i fer, des d'aquesta, doc¨¨ncia, recerca i publicacions, i si b¨¦ es va sotmetre a vegades a la censura va produir tamb¨¦ una obra que anava molt m¨¦s enll¨¤ dels estrets l¨ªmits del r¨¨gim. Era tamb¨¦ un home pol¨ªtic perqu¨¨ creia que la investigaci¨® hist¨°rica havia de contribuir a construir una Catalunya i una Espanya m¨¦s liberals i europeistes. Per aix¨° va voler contribuir a formar les elits que a parer seu havien d'encap?alar aquests canvis -d'aqu¨ª les reunions peri¨°diques amb el "Club Comod¨ªn", que amb el temps esdevindria el C¨ªrculo de Econom¨ªa. I hauria pogut ser, tal vegada, un pol¨ªtic si una mort prematura als 50 anys no hagu¨¦s interromput un nombre creixent de contactes amb membres de l'oposici¨® clandestina com Joan Revent¨®s o Josep Benet -tot, mentre no descuidava les seves coneixences a Madrid. Com va escriure Josep Pla, "Vicens (...) ha fet una gran carrera d'historiador (...) Per¨° ara vol fer una altra classe de carrera, m¨¦s brillant". El seu desig, segons Pierre Vilar, hauria sigut ser president de la Generalitat.

Gen¨ªs Barnosell ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la Universitat de Girona.