Primavera incestuosa

Les habitacions tancades

Samuel Sebastian

Tres i Quatre

60 p¨¤gines. 12 euros

Un dels temes que en el teatre va irrompre amb una for?a inusitada a partir d' El despertar de la primavera (1891), de Frank Wedekind, ¨¦s el dels tab¨²s del sexe i de l'opressi¨® moral que els sost¨¦. Quan sembla que la societat hagi avan?at una mica en l'assumpci¨® p¨²blica de la sexualitat, cont¨ªnuament apareixen casos d'un sadisme incre?ble perpetrat en el si de les fam¨ªlies m¨¦s "exemplars". De segur que aquesta mena d'aberracions han passat sempre -no cal caure en els discursos apocal¨ªptics del catolicisme m¨¦s ranci-, per¨° no deixa de ser preocupant que, en ple segle XXI, la sexualitat continu? essent un problema juridicomoral.

Sebastian t¨¦ l'encert de crear un clima claustrof¨°bic per¨° l'obra resulta est¨¤tica

Les habitacions tancades , l'obra amb la que Samuel Sebastian (Val¨¨ncia, 1976) va obtenir el premi Octubre de Teatre 2008, aborda de ple, sense atenuants, la relaci¨® incestuosa entre un pare d'una quarantena d'anys i la seva filla de catorze.

Tota l'acci¨® consisteix en una llarga conversa entre tots dos, en l'espai de la cambra de la filla. El pare exerceix la tirania del m¨¦s fort, el xantatge emocional del progenitor violador i la pressi¨® psicol¨°gica m¨¦s grollera per subjugar la voluntat de la filla com si es tract¨¦s d'una nina. En canvi, en el despertar de la primavera, la pobra xiqueta est¨¤ atrapada com un ocell captiu que, atemorit pel p¨¤nic, no troba la sortida de l'infern dom¨¨stic i busca posar fi al malson de veure's assetjada pel seu propi pare.

Darrere d'aquesta tortuosa relaci¨® paternofilial, hi ha un model patriarcal de fam¨ªlia, en qu¨¨ la dona est¨¤ completament sotmesa al marit, i els fills han de patir -cambres endins- la perversi¨® s¨¤dica del pare, que s'escuda en una moral hip¨°crita i fal¡¤la?ment protectora. Mentre no hi hagi ning¨² que s'hi rebel¡¤li o que l'aturi, la doble vida del pare -a fora de casa, un professor rigor¨®s i un ciutad¨¤ mod¨¨lic; a dins, un d¨¨spota i un pervers que maltracta la dona i abusa sexualment dels fills- li permet de cometre els estupres m¨¦s monstruosos com a pederasta consumat.

El pare exigeix els suposats drets en qualitat d'amo absolut de la fam¨ªlia, que pot disposar dels fills i de la dona com li plagui, mentre que la filla reclama que la tracti com el que ¨¦s: una adolescent que voldria una fam¨ªlia com les altres i que desitjaria cr¨¦ixer i viure en llibertat. Tot i la seva feblesa emocional, que l'ha dut a prostituir-se amb altres adolescents, la filla ven? la por que l'atenalla, comen?a raonant pel seu compte i exigint el seu espai i, a la fi, d¨®na una lli?¨® espl¨¨ndida d'autoafirmaci¨® i de llibertat al seu pare que, malalt del cap, ¨¦s incapa? de recon¨¨ixer.

Les habitacions tancades s'ajusta al naturalisme m¨¦s net i cru, d'ecos cinematogr¨¤fics, i a les tres unitats aristot¨¨liques -un sol espai, temps real, acci¨® ¨²nica- per atorgar el m¨¤xim protagonisme als sentiments, les actituds i els comportaments contradictoris dels dos personatges. All¨° que interessa potser ¨¦s afrontar, sense vels ni pal¡¤liatius, la brutalitat que suposen els abusos sexuals i les seq¨¹eles per als qui els pateixen.

Teatralment, si b¨¦ t¨¦ l'encert de crear un clima claustrof¨°bic i de mostrar b¨¦ la presa de consci¨¨ncia de la filla, resulta tanmateix molt lineal, est¨¤tica, sense gaires replecs dial¨¨ctics, i voreja un cert tremendisme i maniqueisme sensacionalistes que dilueixen la for?a de la reflexi¨® ¨¨tica de fons.