"Sempre tinc el dia de l'impostor"

Tenia 16 anys quan, veient Antaviana, de Dagoll Dagom, va sentir la crida del m¨®n del teatre. "Encara recordo el moment. Ho vaig sentir f¨ªsicament!", rememora Albert Faura, qui ha fet de l'art d'il.luminar la seva professi¨® en un pa¨ªs en qu¨¨ —no existeixen estudis reglats d'aquesta disciplina teatral— aquesta feina ¨¦s encara una gran desconeguda en el m¨®n de l'espectacle. Aquest barcelon¨ª alt i magre, que troba "pobra" la il.luminaci¨® de la seva ciutat natal —"¨¦s un error il.luminar de nit els edificis des de baix en una ciutat que de dia est¨¤ il.luminada per llum zenital natural", diu—, est¨¤ considerat un dels millors il.luminadors d'Espanya, tot i que afirma que sovint li agafa p¨¤nic. "Em passa com la Rosa Maria Sard¨¤. Penso que alg¨² s'adonar¨¤ que s¨®c un farsant. I a tots els muntatges sempre tinc el dia de l'impostor", confessa.

Quan m¨¦s en sap m¨¦s gran li sembla l'abisme. "Vaig ser assistent en el muntatge de l'¨°pera Carmen de N¨²ria Espert i el 1993 ella em va preguntar si em veia capa? de fer les llums a la presentaci¨® de la producci¨® a Flor¨¨ncia. Li vaig dir que no. L'Espert em va etzibar: "Ho far¨¤s". Temps despr¨¦s els vaig preguntar a ella i a en Josep Maria Flotats si amb el temps aix¨° em passaria. Em van dir que no, que augmentaria", explica.

La seva intenci¨® de dedicar-se al teatre —volia ser actor— no va agradar a la fam¨ªlia, perqu¨¨ un oncle del seu pare es va arru?nar fent d'empresari teatral. "Em van dir que havia d'estudiar i que en acabar podria fer el que volgu¨¦s. Com era el petit i els meus germans se n'havien desent¨¨s, em va tocar estudiar electricitat, la fam¨ªlia tenia una lampisteria".

Els estudis d'electricitat, per¨°, no s¨®n els que el van portar cap al m¨®n de la il.luminaci¨®. Va ser el muntatge d'El despertar de la primavera, que el 1986 va dirigir per Josep Maria Flotats al Poliorama i que il.luminava el franc¨¨s Alain Poisson. En sortir del teatre ja ho va tenir clar. "Com a actor era un desastre. Al meu debut, amb l'obra Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet, em vaig quedar en blanc en sortir a l'escenari", confessa amb un somriure, que no perd, encara que s'endevina un punt d'angoixa al rostre, quan explica que abans d'una estrena sovint t¨¦ un malson en qu¨¨ es veu entre bastidors i alg¨² li diu: "Ara et toca a tu sortir a l'escenari".

A l'Institut del Teatre li van dir que la carrera d'il.luminador no existia i que d'aquesta feina no se'n podia viure. "I tant que en puc viure, i for?a b¨¦!", assegura. Es va muntar, com a alumne oient, un curs amb les assignatures que creia que li faria servei i va trucar a les portes de Flotats, Llu¨ªs Pasqual i Joan Llu¨ªs Bozzo perqu¨¨ el deixessin anar als assajos per aprendre. "Fa 20 anys, eren pocs a Espanya els que contractaven il.luminadors i sempre eren estrangers", explica.

Amb el domini d'idiomes —a m¨¦s de catal¨¤ i castell¨¤, franc¨¨s, angl¨¨s, itali¨¤ i alemany—, el 1988 el Teatre del Liceu el va fitxar d'ajudant d'il.luminaci¨®. "Vaig aprendre l'ofici veient com ho feien els altres", diu. L'any seg¨¹ent ja signava el seu primer treball a M¨¤laga.

Treballa en teatre, ¨°pera, dansa, encara que poc, i il.luminant exposicions. "En teatre tens m¨¦s assajos que en l'¨°pera, per¨° m'agrada tot i que amb el pas del temps cada vegada demano menys recursos. Em plau reptar-me, ¨¦s una manera de no avorrir-me a la feina", afirma.

Les seves il.luminacions, diuen, es caracteritzen per ser "elegants" i ja s'ha resignat amb l'adjectiu, encara que li fa r¨¤bia. Defensa la feina d'il.luminador com una obra d'autor i per aix¨° ¨¦s president de l'Associaci¨® d'Autors Il.luminadors. "El dia que vaig anar a la Societat General d'Autors per parlar dels drets d'autoria de la il.luminaci¨® em van dir que m'ho tragu¨¦s del cap", explica sorneguer. Actualment, ¨²nicament els teatres d'¨°pera reconeixen a Espanya la feina dels il.luminadors i a cada reposici¨® d'un muntatge els paguen els drets d'autoria.