El folk truca a la porta

?s en l'ambient, un ambient de sons t¨¨nues de grups que a poc a poc es van situant en el panorama musical. No aspiren a la fama i la venda dels seus discs ¨¦s modesta, per¨°, amb pausa i calma campestres, s'obren pas a la xarxa, on sonen les seves can?ons. S¨®n mirades cap a la quotidianitat tocades per la pausa i amb un acabat pop. All¨° de Manel no va ser casualitat. Ja es parla de nou folk tot i que el terme s'esdev¨¦ tan imprec¨ªs com inevitable per englobar la creativitat de grups i solistes com An¨ªmic, Renaldo & Clara, Oliva Trencada, Amanida Peiot, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril, Maria Rod¨¦s o Isaac Ulam, entre d'altres. Des de fa quatre anys, el festival M¨²siques Disperses de Lleida certifica aquesta ebullici¨®. El cert ¨¦s que alguna cosa est¨¤ passant i sona, urb¨¤ o campestre, suau, per¨° gens rocker.

L'¨¨xit de Manel mostra l'impuls de la m¨²sica ac¨²stica i pausada vinculada amb el pop

Grups com An¨ªmic, Oliva Trencada o Els Amics de les Arts obren nous camins

Maria Rod¨¦s, abans a On¨ªric, acaba d'editar un excel.lent primer disc en solitari

'Vam decidir fer-nos grans a la xarxa', diuen Els Amics de les Arts

El nou disc d'Isaac Ulam, marcat pels records infantils, t¨¦ un ambient agrest

"No ho s¨¦, potser ¨¦s que de vegades canto amb la meva filla als bra?os i aix¨° fa que el nostre so sigui t¨¨nue", diu Louise, una de les cantants d'An¨ªmic. El grup, la majoria dels membres del qual s¨®n de Collbat¨® i Esparraguera, viu a la primera localitat, junts a la mateixa casa per¨° no barrejats perqu¨¨, com diu en Ferran, l'altre cantant: "Aix¨ª cadasc¨² t¨¦ la seva vida i el seu espai. Nom¨¦s coincidim al menjador quan assagem, ¨¦s l'¨²nica manera de poder-nos pagar un habitatge digne i tenir un lloc per treballar com a grup".

An¨ªmic, amb el delici¨®s Himalaya com a cat¨¤leg de can?ons suaus, en tons ac¨²stics i greus, banyades per un cert misticisme campestre, fa set anys que s¨®n una banda, els components voregen la trentena i es dediquen a feines ben diferents. Asseguren que "viure junts ens permet sentir com neixen les can?ons, que no arriben al local ja que les hem sentit des del primer acord". Assumeixen que no desitgen "connectar amb la massa sin¨® amb les persones" i de les seves lletres en pensen que "s'ocupen del mateix que els grups urbans, per¨° amb altres paraules que no siguin 'cotxe' i 'asfalt".

An¨ªmic ¨¦s un grup que mant¨¦ una relaci¨® personal i art¨ªstica excel¡¤lent amb Maria Rod¨¦s, fins fa poc cantant del grup On¨ªric. Ara, l'artista natural de Cabrera de Mar, de 23 anys, acaba de publicar un primer disc en solitari, Una forma de hablar, col¡¤lecci¨® de joguets sonors ¨ªntims i diminuts articulats al voltant de la seva delicada veu i d'una instrumentaci¨® sovint ins¨°lita nascuda del seu entorn. "Faig m¨²sica a la meva habitaci¨®, amb les coses que tinc a m¨¤. Toco la guitarra perqu¨¨ necessito acompanyar la veu, i la resta d'instruments poden ser des d'un boli fins a qualsevol cosa que tingui a prop", aclareix. Les seves can?ons es vinculen amb el folk "perqu¨¨ faig servir instruments ac¨²stics, panderetes i coses aix¨ª", diu, per¨° s'escapa de molts patrons ja que aquestes composicions en general no tenen tornada "perqu¨¨ no m'ha agradat mai repetir les coses", afirma. Li agrada treballar a l'habitaci¨® i li fa por la professionalitat "per la p¨¨rdua d'innoc¨¨ncia que implica sotmetre't a pressions art¨ªstiques autoimposades". Desastra, una de les can?ons preferides del seu disc, "la vaig escriure a la meva habitaci¨® i al disc ha quedat gaireb¨¦ com em va sortir". En la Maria, tot gira entorn del seu espai ¨ªntim.

M¨¦s pr¨°xims a la m¨²sica folkl¨°rica s¨®n Oliva Trencada, un grup mallorqu¨ª encap?alat per Pep Toni Ferrer, un "gal¨¤ctic" de 34 anys. El seu disc m¨¦s conegut ¨¦s Lluneta de pag¨¦s, poemes musicats de Maria Ant¨°nia Salv¨¢, autora mallorquina que va reflectir a la seva obra una Mallorca rural que perviu en els seus versos. Pep Toni assegura que va escoltar una veu interior "que no venia d'un hum¨¤, venia d'un tros de terra envoltat de mar, demanava com auxili. Li vaig demanar: per qu¨¨? Ella em va respondre: perqu¨¨ no has de destruir el que t'ha portat fins aqu¨ª. Es va fer de nit, era el primer cop que no tenia por de la fosca". El nou repertori, banyat per l'humor at¨°nit i la dol?or, encara ¨¦s in¨¨dit, per¨° en els seus concerts ja se senten cites urbanes com l'excel¡¤lent Can?¨® trista de Pere Garau, una r¨¨plica de la Canci¨®n Triste de Hill Street que parla de Pere Garau, el barri on viu Pep Toni; Bitxicletes Bronson, una ironia sobre l'automoci¨®: Xoriguer mayday, hist¨°ria d'un ocell desclassat que acaba treballant en un aeroport fent fugir cong¨¨neres; Jimbo, cr¨°nica sentimental d'un gos gai o Els pescadors, evocaci¨® d'una aventura amorosa juvenil que el seu pare va tenir amb Maria del Mar Bonet. I ¨¦s cert, assegura Pep Toni. Als directes, el grup utilitza, com els artistes citats m¨¦s amunt, mel¨°diques, xil¨°fons, flautes dolces i instruments que evoquen un m¨®n infantil no remot ple de paraules boniques i tradici¨®.

M¨¦s o menys com Els Amics de les Arts, el grup m¨¦s popular de tots i el menys vinculat al folk. En tres mesos han venut la incre?ble xifra de 4.000 c¨°pies del seu disc m¨¦s seri¨®s Bed & breakfast, promocionat des de la xarxa. Els quatre components, tres dels quals s¨®n de fora de Barcelona, van coincidir fa anys en un pis d'estudiants i recorden: "Ja que el grup era una broma, ja que ning¨² contrasta la informaci¨® de la xarxa, ja que el que s'hi penja es converteix en veritat, vam decidir penjar-hi moltes coses i prendre for?a a la xarxa, fer-nos-hi grans". El resultat ¨¦s una popularitat creixent. Segons Discmedi, la discogr¨¤fica del grup, venem entre gent molt jove, per¨° Els Amics creuen que escriuen per a persones que com ells s¨®n al voltant de la trentena. Una de les seves millors can?ons, L'home que treballa fent de gos, ¨¦s un ep¨ªtom del seu repertori, i parla d'un perdedor que fa qualsevol cosa per sobreviure entre dificultats emocionals "una mica com nosaltres mateixos, que hem treballat de venecians a Port Aventura".

En un context molt menys urb¨¤ se situa l'obra d'Isaac Ulam, fill de Blanes i artista capa? de gastar-se l'her¨¨ncia de l'avi en construir-se a m¨¤ un estudi de gravaci¨® a casa seva. ?s on prepara el segon disc. El primer, Els prats m¨¦s llunyans, autoeditat i gravat en nom¨¦s dues sessions, una de les quals en una casa de pastor, ¨¦s un disc fant¨¤stic de conseg¨¹ent ambient agrest, cantat amb una veu que canta gaireb¨¦ dient, instrumentat en clau ac¨²stica, enfocat en una tem¨¤tica naturista plena de refer¨¨ncies al bosc i als seus habitants i marcat pels records infantils —en bona part generats per la vida d'uns pares artistes i liberals que els divendres se citaven amb els seus amics a casa—. "Jo flipava", recorda l'Isaac, que hi situa part de la seva inspiraci¨®. "En temes com Temps, evoco el tipus de vida de la meva inf¨¤ncia", argumenta. Aquest tema, espl¨¨ndid, ¨¦s un paradigma del so d'Ulam fa dos anys, un so que ara vol emp¨¨nyer amb un tractament m¨¦s el¨¨ctric. L'Isaac, molt en sintonia amb el temps, sap que el disc es dir¨¤ Murtra i que tindr¨¤ un tema dedicat al seu amic Pep Toni, d'Oliva Trencada, per¨° no sap qui li editar¨¤.