El model de transport

l debat sobre el tramvia per la Diagonal projecta com a primera impressi¨® la reducci¨® d'un tema complex a la decisi¨® d'una secci¨®. Davant la necessitat de clarificar una mica aquest debat, plantejo les consideracions seg¨¹ents.

El tramvia ha tingut un gran ¨¨xit en les dues darreres d¨¨cades a Europa en ciutats mitjanes com Montpeller, Estrasburg o Ginebra. L'¨¨xit d'aquestes experi¨¨ncies ¨¦s que, amb l'excusa del tramvia, s'ha canviat el sistema de mobilitat de l'aglomeraci¨® en el seu conjunt. A Barcelona es va comen?ar per la perif¨¨ria amb el Trambaix i el Trambes¨°s, per¨° amb el Projecte de l'avinguda Diagonal s'interv¨¦ en el cor d'una aglomeraci¨® de m¨¦s grand¨¤ria. Ja no es tracta tan sols d'una q¨¹esti¨® de projecte urb¨¤ d'una via i del seu disseny, com podia ser en el cas de la perif¨¨ria.

?s per aix¨° imprescindible un debat previ sobre l'oferta de transport en superf¨ªcie per al conjunt de l'¨¤rea conurbada de Barcelona. La mobilitat urbana anir¨¤ en augment en un futur i l'espai p¨²blic ¨¦s limitat. En aquest sentit, ¨¦s bo recordar que per transportar 209 viatgers nom¨¦s cal un tramvia que ocupa 32 metres, mentre que si aquests es desplacen en vehicle privat es necessiten 174 autom¨°bils que ocupen la longitud de 4 illes de l'Eixample. Optar per oferir al vehicle privat dos carrils per sentit a la Diagonal em sembla perfectament acceptable sempre que s'analitzi amb detall el trasp¨¤s de viatgers de l'autom¨°bil al transport p¨²blic.

Si de deb¨° es vol un trasp¨¤s modal del vehicle privat a l'autob¨²s ¨¦s imprescindible que l'oferta de bus sigui realment una xarxa, cosa que no succeeix en l'actualitat. ?s indispensable racionalitzar i simplificar l'oferta actual de l¨ªnies d'autobusos que ¨¦s un veritable espagueti urb¨¤, i no ¨¦s de cap manera una xarxa. I aix¨° afecta el conjunt de la Diagonal i la quadr¨ªcula de l'Eixample com a teixit, i el redisseny dels seus carrers. En primer lloc, perqu¨¨ implica reservar espai per a una xarxa de carrils bus i especialitzar m¨¦s la seva quadr¨ªcula i, en segon lloc, perqu¨¨ cada vegada ser¨¤ m¨¦s central comen?ar a dissenyar una xarxa de vies verdes amb nivells de soroll per sota dels 65 dB, i aix¨° solament ¨¦s possible amb carrers b¨¤sicament per als vianants. Nom¨¦s amb una oferta global d'espai p¨²blic d'aquest tipus es pot aconseguir que els percentatges de gent que es mouen respectivament en vehicle privat, en transport p¨²blic i a peu, siguin els que pret¨¦n el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (2006-2018) recentment aprovat.

Sembla que des de l'administraci¨® s'hagi comen?at la casa per la teulada decidint un projecte urb¨¤ de la Diagonal, quan l'essencial ¨¦s haver definit pr¨¨viament el nou sistema d'oferta de mobilitat de la ciutat. ?s clar que m¨¦s tard o m¨¦s d'hora el tramvia circular¨¤ per l'avinguda Diagonal. Cerd¨¤ ja va dissenyar l'Eixample pel principi d'independ¨¨ncia dels modes de transport en la secci¨® i per aix¨° va projectar la Diagonal amb una secci¨® de 50 m que inclou tots els modes. Preparem el cam¨ª per avan?ar realment cap a un model m¨¦s efica? i sostenible en l'¨²s de l'espai, que necess¨¤riament ha de donar prioritat al transport p¨²blic i al vianant, perqu¨¨ s¨®n els modes de transport que ocupen menys espai per viatger transportat. En aquest marc, el refer¨¨ndum sobre la secci¨® de la Diagonal no ¨¦s m¨¦s que un petit esgla¨® d'aquest proc¨¦s.