Poder i pluralisme

EL VERITABLE ESTUDI

DE LA HUMANITAT

Isaiah Berlin. Traducci¨®: Laia Font i Dolors Udina

Emp¨²ries, 2009

776 p¨¤gines. 29,90 euros

L'experi¨¨ncia amarga de la Revoluci¨® Russa i de l'ascens del nazisme per a una fam¨ªlia de jueus letons, l'exili i l'establiment a Anglaterra fins que el jove Isaiah Berlin (Riga, 1909-Oxford, 1997) va esdevenir professor de filosofia a Oxford, i, en especial, el periple als Estats Units com a assessor pol¨ªtic del Foreign Office durant la Segona Guerra Mundial, van establir la perspectiva amb qu¨¨ Berlin va desenvolupar una obra erudita i for?a astuta, de publicaci¨® tardana a pesar de ser dilatada i prou coneguda en cercles acad¨¨mics, en defensa del pluralisme i la democr¨¤cia liberal amb uns lleugers pal¡¤liatius socialdem¨°crates com a model m¨¦s cabal de conviv¨¨ncia.

A Berlin se'l considera sense discussi¨® un dels pensadors liberals clau del segle XX

Moralista ir¨°nic que dissimula, els escrits m¨¦s vera?os s¨®n els dedicats als russods

Tota la seva obra ¨¦s travessada pel rebuig als r¨¨gims totalitaris i a tota mena d'idealisme, per¨° el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que fa extensible la malfian?a a respostes ¨²niques en mat¨¨ria ¨¨tica, social i pol¨ªtica —amb el comunisme i les revolucions populars com a grans enemics a combatre— a cadascuna de les esferes del saber. Berlin deriva d'alguns pensadors no gaire en voga del passat als quals dedica estudis de llargada mitjana o m¨¦s aviat curta, com ara Vico, Herder, Herzen i Maquiavel, la confirmaci¨® d'aquestes idees —l'antologia El veritable estudi de la humanitat (The Proper Study of Mankind: an Anthology of Essays, 1997), en aquest sentit, ¨¦s exemplar per representativa—, i troba en el debat i el pluralisme relatiu, mai no dirigit cap al relativisme, la clau de volta d'una concepci¨® dels fins humans de rerefons tolerant que ¨¦s esc¨¨ptica per instint.

De fet, tot i que un bon dia decid¨ªs abandonar la carrera de fil¨°sof en favor de la hist¨°ria de les idees, el bo i millor dels assaigs de Berlin t¨¦ m¨¦s a veure amb les humanitats, la filosofia i encara la ideologia que amb la recerca d'objectivitat dels estudis hist¨°rics. A pesar de ser un seductor, no va renunciar mai del tot a la p¨¤tina de racionalitat de les discussions acad¨¨miques, i va saber aprofitar el fet que Anglaterra no nom¨¦s ¨¦s un lloc idoni per la flora ufanosa, sin¨® tamb¨¦ per dedicar-se a l'estudi (plou, fa fred, el cel s'abat sobre els caps, i el com¨², fins i tot el flegm¨¤tic, ¨¦s una mica esquerp) i a escriure amb bon angl¨¨s sobre temes tan distants com ara la metodologia dels estudis historiogr¨¤fics, la literatura russa, el romanticisme i el nacionalisme.

L'antologia dels seus textos que ara ens arriba, de la m¨¤ del fidel i llegendari editor de l'autor, Henry Hardy, aplega un compendi eq¨¹¨¤nime d'aquests temes; i, dins de la diversitat d'uns interessos i escrits m¨¦s ¨¤mplia, nom¨¦s deixa de banda la dedicaci¨® a Marx, els escrits menys divulgatius, les miscel¡¤l¨¤nies i la q¨¹esti¨® jueva.

Acollit i venerat al seu pa¨ªs d'adopci¨®, a Berlin se'l considera sense discussi¨® un dels pensadors liberals m¨¦s importants del segle XX per la distinci¨® entre llibertat positiva i negativa, per b¨¦ que els escrits en qu¨¨ t¨¦ un to m¨¦s vera? o menys inquisidor, perqu¨¨ al capdavall ¨¦s un moralista ir¨°nic que simula no ser-ho, un gran afalagador de prosa efica?, s¨®n els dedicats als pensadors i als escriptors russos de Russian Thinkers (1978) aqu¨ª aplegats, des de l'an¨¤lisi de la filosofia de la hist¨°ria de Guerra i pau de Tolstoi fins a les prodigioses converses amb escriptors com Anna Akhm¨¤tova i Boris Pasternak, en qu¨¨ el retrat del patiment dels escriptors acompanya la veneraci¨® per la literatura russa experimental dels inicis de la Revoluci¨® i una malenconia tan de cor com la seva identificaci¨® ideol¨°gica amb Winston Churchill, Franklin Delano Roosevelt i tots els seus soldats.