Amor i cinisme

Raymond Radiguet (1903-1923) no ¨¦s un autor massa conegut a casa nostra, per¨° ha estat molt celebrat a Fran?a d'en?¨¤ que va publicar-hi Le diable au corps (1921), ara en catal¨¤ per tercera vegada, en traducci¨® de Josep Maria Pinto: El diable al cos, Barcelona, Viena Edicions, 2010. Esperem que aquest cop el llibre assoleixi una recepci¨® m¨¦s bona que les dues anteriors, en qu¨¨ va passar, sense pensa ni gl¨°ria, de la impremta a les biblioteques p¨²bliques i a quatre de privades. El mateix va succeir amb la segona novel¡¤la de Radiguet, al meu entendre millor que la primera, El ball del comte d'Orgel, editada per Proa l'any 1985.

Que entre nosaltres no tingu¨¦s gaire ress¨°, o gens ni mica, no ¨¦s d'estranyar: encara s'ha d'escriure un assaig en qu¨¨ s'analitzi com cal de quina manera les "formes de vida catalana" eclipsen aqu¨ª totes aquelles produccions que es troben del costat de la raresa, l'esc¨¤ndol o l'estirabot en benefici de la literatura apta per a les bones ¨¤nimes: problemes d'un poble assenyat en qu¨¨ la rauxa nom¨¦s va con¨¨ixer en tot el segle XX, jo diria, un moment d'expansi¨® privilegiat: aquell que explica alhora l'arquitectura modernista i un llibre tan brutal, posem per cas, com Josafat, de Prudenci Bertrana, en qu¨¨ nom¨¦s hi falta una mica de peder¨¤stia per reclamar un exorcisme de qualsevol deixeble, no pas de Verdaguer, sin¨® de Torres i Bages.

'Radiguet contrasta un amor fr¨ªvol amb la trag¨¨dia de la guerra mundial'

A Fran?a, on posseeixen una tradici¨® liter¨¤ria molt plural i molt s¨°lida, gr¨¤cies a la qual ning¨² no s'espanta de res des de fa segles, el llibre va causar alhora admiraci¨® i esc¨¤ndol, binomi que sempre resulta un bon senyal. Fet i fet, aix¨° ja havia succe?t amb Baudelaire, Lautr¨¦amont i Rimbaud entre molts altres male?ts de la segona meitat del segle XIX; i, per tant, a for?a d'acostumar-se a coses diab¨°liques, cops de geni, mostres de cinisme, brutalitats morals i improperis furiosament moderns i antiburgesos, els cr¨ªtics van posar aquesta obra de Radiguet al lloc que calia —malgrat la primera frase del llibre: "Ja s¨¦ que m'exposo a for?a retrets"—, fins i tot abans de la mort prematura, sempre heroica, de l'autor, esdevinguda nom¨¦s dos anys despr¨¦s de la publicaci¨® del llibre: el tifus se'l va endur gaireb¨¦ amb els m ateixos versos que havia escrit Verlaine, com recordava Jean Cocteau en una publicaci¨® p¨°stuma que va dedicar a un jove que, possiblement, li despertava simpatia en m¨¦s d'un sentit: "Mais Dieu vint qui te fit la mort | confuse de typho?de" (Raymond Radiguet, R¨¨gle du Jeu, Par¨ªs, ?d. du Rocher, 1957).

All¨° que es troba en joc en aquest llibre ¨¦s la topada entre el car¨¤cter tr¨¤gic, per definici¨®, d'una guerra (1914-1918) i el car¨¤cter espontani, juganer, alliberador i optimista, cec i tot, de l'amor, en especial quan aquest amor balla entre un protagonista que narra la hist¨°ria en primera persona, Fran?ois, de nom¨¦s setze anys, i una noia, Marthe, una mica m¨¦s gran, que de fet ja est¨¤ promesa amb un militar destinat al front, i s'hi casa. Fran?ois tira avant la seva perip¨¨cia adolescent amb el consentiment murri, per no dir el placet, d'un pare que pot ser considerat emblema del liberalisme pedag¨°gic; i, contra un sentiment seri¨®s, la guerra, que embolicava de gravetat tota la poblaci¨®, Fran?ois accentua el car¨¤cter egoista —el fam¨®s "¨¦go?sme ¨¤ deux"— de la seva aventura amorosa: "Cal admetre que, si el cor t¨¦ les seves raons que la ra¨® no coneix [Radiguet era jove per¨° culte, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s de Pascal], aquesta ¨¦s menys raonable que el nostre cor. Sens dubte, tots som com Narc¨ªs, que adora i detesta la seva imatge, per¨° a qui li resulta indiferent tota altra imatge". El llibre ¨¦s ple d'aquestes mostres de cinisme —temperades per m¨¤ximes que podrien ser de qualsevol moralista franc¨¨s del XVII—, per¨° la categoria estil¨ªstica amb qu¨¨ tot plegat s'hi tracta el converteix, sens dubte, en una petita obra mestra.