Bona idea, gesti¨® ing¨¨nua

La q¨¹esti¨® ¨¦s si es vol mantenir una avinguda que ha esdevingut sobretot via circulat¨°ria o si se li vol donar qualitat de passeig ciutad¨¤. A la ciutat els carrers no s¨®n carreteres, va escriure Cerd¨¤. Em sembla evident que la Diagonal exigeix una reforma, similar per exemple al projecte de Bernard Huet que es va fer als Champs Elys¨¦es: una ampliaci¨® de les voreres que li ha donat una nova vida c¨ªvica molt m¨¦s intensa. Tampoc no ¨¦s una mala soluci¨® un gran passeig central, per¨° t¨¦ m¨¦s inconvenients, ja que segrega l'espai dels caminants de l'espai constru?t que ¨¦s un factor d'animaci¨® fonamental.

Aquesta reforma afectar¨¤ el conjunt de l'Eixample, ja que probablement algunes desenes de milers de cotxes hauran de distribuir-se pel conjunt de la xarxa a causa de la tend¨¨ncia a la congesti¨® de la Diagonal i de l'obstacle que pot representar el tramvia. Per¨° un cop feta l'opci¨® del tramvia i apostar per la progressiva reducci¨® de l'¨²s de l'autom¨°bil privat (un proc¨¦s relativament llarg), la uni¨® dels dos trams perif¨¨rics estava cantada i la conversi¨® en passeig n'¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica. Per tant: s¨ª a la reforma!

La gesti¨® pol¨ªtica, per¨°, ha estat ing¨¨nua en el plantejament i la difusi¨®. Primer: es presenta com un "gran projecte", que caldr¨¤ finan?ar en un per¨ªode de crisi, que provocar¨¤ mol¨¨sties importants durant uns quants anys a diferents sectors de la ciutadania (comerciants, residents, usuaris), i sense que hi hagu¨¦s una demanda social expl¨ªcita. I tot plegat a poc m¨¦s d'un any de les eleccions. Una oportunitat perfecta per provocar una campanya en contra de l'oposici¨® i dels sectors socials que es considerin afectats, sense que hi hagi una opini¨® p¨²blica activa a favor. F¨®ra molt m¨¦s pr¨¤ctic plantejar-ho com l'inici d'un projecte d'entrada limitat que es desenvoluparia molt gradualment en el marc d'una reconsideraci¨® de la Diagonal com a espai p¨²blic. I, segon error: proposar una consulta ciutadana en els termes que s'ha fet. Una campanya publicit¨¤ria per demanar als ciutadans que optin entre dues solucions arquitect¨°niques ¨¦s a la vegada devaluar la consulta i no considerar l'especificitat del treball professional. I donar al projecte una import¨¤ncia desproporcionada i inoportuna. La pregunta que cal fer en tot cas seria si es vol reconquistar la Diagonal com a via ciutadana o via principalment circulat¨°ria. I f¨®ra l¨°gic, un cop es fa la consulta amb tres opcions, que les dues propostes positives se sumessin enfront de la proposta negativa.

Em sembla que un cop m¨¦s el govern de la ciutat ha caigut en la confusi¨® de reduir l'urbanisme a l'arquitectura i suposar que ¨¦s el dibuix, com m¨¦s gran millor, el que ven imatge. El debat ciutad¨¤ sobre la Diagonal ¨¦s pol¨ªtic, de pol¨ªtica urban¨ªstica en un sentit molt ampli, ¨¦s a dir de concepci¨® de la ciutat, del seu espai p¨²blic, de la vida relacional que es vol afavorir, de la capacitat integradora del marc urb¨¤. ?s sobre aquestes opcions que cal debat amb la ciutadania i quan es proposi per part del govern o de la societat civil fer consultes populars. Per¨° reduir-ho a escollir entre dos dissenys arquitect¨°nics, que van en la mateixa direcci¨® d'una part, i el no fer res desitjat per un conservadurisme oportunista o poc informat, ¨¦s posar-se pals a les rodes. Una ingenu?tat sorprenent per part d'un equip de govern amb molta experi¨¨ncia de poder.