Nova enciclop¨¨dia

Fa uns quants mesos vam publicar en aquestes mateixes p¨¤gines un article sobre les enciclop¨¨dies, en general: ara n'ha aparegut una de nova, mereixedora d'un article a part de tan sucosa com ¨¦s: Alberto Savinio, Nueva enciclopedia, traducci¨® de Jes¨²s Pardo, Barcelona, Acantilado, 2010.

Una enciclop¨¨dia ¨¦s, per definici¨® etimol¨°gica, una suma panor¨¤mica (en k?klo) de tots els sabers (paideia) que es puguin documentar en un moment de la hist¨°ria. La gr¨¤cia de les enciclop¨¨dies, agafades avui en la seva dimensi¨® diacr¨°nica, ¨¦s que, posades les unes al costat de les altres, donen idea de quines coses es sabien a cada moment, o quines importava de documentar en llibres d'aquestes caracter¨ªstiques. Aix¨ª, per exemple, avui ens fa riure, o gaireb¨¦ —tamb¨¦ ens poden moure a admiraci¨®, segons com es miri— les Disciplinarum, de Varr¨®, la Naturalis historia, de Plini, els Praecepta ad filium, de Cat¨®, la Reial Enciclop¨¨dia compilada per l'emperador Constant¨ª VII l'any 940, o l'Hortus deliciarum, de cap a 1180. Fan gr¨¤cia perqu¨¨ els coneixements que s'hi vessen han estat ¨¤mpliament superats, en especial en el terreny de la ci¨¨ncia: les humanitats, oh meravella!, evolucionen menys que cap altra disciplina, potser perqu¨¨ els grans problemes lligats a l'ess¨¨ncia de l'home (la t¨¨cnica potser s'hi convertir¨¤) resulten relativament invariables. Aquestes enciclop¨¨dies antigues s¨®n plenes de rareses: aix¨ª, Plini hi parla "de les pluges de llet, sang, carn, ferro, llana i maons cuits", cosa mai vista ni al segle I dC ni als nostres dies, o "de l'estornut", avui una cosa tan misteriosa com llavors.

M¨¦s endavant van fer-se enciclop¨¨dies d'una m¨¦s gran solv¨¨ncia com m¨¦s va anar: aix¨° ja es veu en el Dictionnaire de Tr¨¦voux, elaborat pels jesu?tes al segle XVIII, a la primera edici¨® de l'Encyclopaedia Britannica (1771), a la primera del fastu¨®s Brockhaus alemany (1809), o al Dictionnaire raisonn¨¦ des Arts et M¨¦tiers, ¨¦s a dir, l'Encyclop¨¦die fran?aise, punt culminant, segurament, en l'art de resumir molts de sabers en una s¨¨rie de volums. M¨¦s endavant se n'han fet d'encara m¨¦s solvents i m¨¦s cient¨ªfiques, algunes amb un renom universal, com l'onzena edici¨® de la Britannica, ja al segle XX —Borges l'admirava—, que un dia jo anava a comprar en una llibreria de vell de Georgetown, per¨° que no em cabia a sota el bra? ni en vint bosses de c¨¤rrega! Hagu¨¦s dut un carret¨®!

Ara ha sortit aquella que deia al primer par¨¤graf, enormement particular. Alberto Savinio —de fet, Andrea de Chirico—, germ¨¤ del pintor amb el mateix nom, va pensar un dia que, comptat i debatut, un nom¨¦s consulta a les enciclop¨¨dies aquelles veus que li interessen, mentre n'hi ha moltes que no t¨¦ cap ganes de saber: la hist¨°ria de Sulawesi (?sia remota), per exemple. De manera que va prendre el determini de confegir una enciclop¨¨dia pr¨°pia. Comen?a per la A i acaba per la Z, com ¨¦s de rigor, per¨° les entrades obeeixen a d¨¨ries del tot personals: aix¨ª, Savinio hi inclou entrades dedicades a la dea irlandesa Br¨ªgida, despr¨¦s de la qual dedica un impressionant article a "Burgesia", que acaba amb aquesta definici¨®: "El burg¨¨s ¨¦s l'home no militant, el que ha renunciat a l'activitat heroica de la vida". Hi trobareu "ameba" i "alosa", com deu trobar-se a Plini, per¨° tamb¨¦ manies pr¨°pies d'un home del seu temps, com "estupidesa" —nom¨¦s amb aquest tema podria fer-se una enciclop¨¨dia de cinquanta-mil volums—, "Feixista", "Mandarinisme", ""Nacionalisme", "Proust" o "Don Quijote". Potser la m¨¦s gran lli?¨® d'aquesta mena d'enciclop¨¨dies —la del pare Feijoo ja apuntava en aquest sentit— ¨¦s que no afeixuguen el lector amb coneixements totals, sin¨® que el mouen a fer, a la seva manera, l'enciclop¨¨dia que resumeixi les passions privades. Lectura intel.ligent i deliciosa!