"L'orgull pag¨¨s ¨¦s un sentiment molt 'heavy"

L'artista de Solsona edita A la casa d'enlloc, el disc m¨¦s sorprenent de la seva carrera.

Pregunta. No acabo d'entendre el seu disc, no s¨¦ qu¨¨ pinten tantes guitarres el¨¨ctriques estripades.

Resposta. Les guitarres s¨®n una refer¨¨ncia dels anys setanta. En tornar a sentir els meus primers discos tinc una barreja de sensacions entre enveja i vergonya, enveja per fer el que em donava la gana amb decisi¨®, i vergonya per les coses que feia. Per aix¨°, per atrevir-me a fer les coses que sento tot i que puguin estar trillades, per cridar a gust, he volgut ficar guitarres que sonin tan roqueres.

P. I per aix¨°, per quedar-se ample, critica a Tanco els ulls-Obro els ulls tant el setci¨¨ncies de ciutat com l'orgull pag¨¨s?

R. S¨ª, tenia ganes de fer una can?¨® per quedar-me tranquil. Sentia enveja per Battiato, que es caga en els que porten ulleres de pasta tot portant ulleres. En realitat critico les coses que he defensat abans, ¨¦s una mica la r¨¤bia del convers, em cago en tot all¨° en el que pr¨¨viament he cregut. Aquesta pe?a t¨¦ la gr¨¤cia que comen?a amb una cr¨ªtica a la ciutat, i quan la toques a pag¨¨s les cares s¨®n de satisfacci¨®. Clar que quan reben ells, l'expressi¨® se'ls congela. ?s divertit.

P. Per¨°, qu¨¨ ¨¦s exactament l'orgull pag¨¨s?

R. ?s un sentiment molt fort, molt heavy. ?s com si cada casa, cada mas, fos una rep¨²blica independent, un castell a?llat. ?s un sentiment que porta a criticar la gent de ciutat, quan resulta que en molt casos reben subvencions gaireb¨¦ per tot amb cal¨¦s que v¨¦nen precisament dels de ciutat.

P. I com encaixa vost¨¨ en aquest ambient?

R. Hi encaixo molt b¨¦, sense cap mena d'estrid¨¨ncia. Un cop per setmana vaig al bar de pagesos i ca?adors i sopo, parlo i escolto. Tamb¨¦ m'escolten, perqu¨¨ s¨®n gent que sap escoltar, tant que de vegades t'adones que est¨¤s parlant massa i has de tornar al teu tallat i callar.

P. Per¨°, com el reben all¨¤, com el trobador que pren notes costumistes? Com l'artista exc¨¨ntric o com un igual?

R. Com un igual, absolutament. Jo no s¨®c diferent i aix¨ª em tracten.

P. Tot i que reitero que hi ha coses que no acabo d'entendre al seu disc, tinc la sensaci¨® que a la seva obra sempre existeix una estructura invisible que acaba articulant els seus discos. Es pot trigar m¨¦s o menys a descobrir-la per¨° sempre hi ¨¦s. Res no resulta gratu?t.

R. Hi ha molt poc de gratu?t als meus discos, a la meva m¨²sica, en efecte existeix una estructura interna que no es veu, un ordre inconscient. Quan treballo en una composici¨® hi ha alguna cosa interna de la can?¨® que et fa veure que s'ha produ?t algun tipus d'ordre que no acabes de veure per¨° que indica que alguna cosa ha quadrat. Quan mires llavors la can?¨® et transmet tranquil•litat, ordre intern. N'ignores les raons, per¨° veus que ¨¦s aix¨ª. Llavors treballar ¨¦s per mi anar fent voltes als elements de la can?¨® fins que aquesta et manifesti que has aconseguit l'ordre.

P. I totes les can?ons del disc li han transm¨¨s aquesta sensaci¨®?

R. No. Hi ha vegades que ho has de deixar, has de dormir. S¨®c molt obsessiu per¨° un s'ha d'aturar en algun moment.

P. I fa la sensaci¨® que ha estat igual d'obsessiu amb les traduccions dels texts al castell¨¤.

R. S¨ª, ¨¦s clar. M'agrada molt la llengua, parlar amb propietat. Aquests dies he quedat impressionat amb Delibes, quina quantitat de registres ling¨¹¨ªstics tenia! Quina precisi¨® parlant! Llavors, ¨¦s clar que m'he pres molt seriosament les traduccions, i a m¨¦s a m¨¦s m'ho he passat molt b¨¦, no ha estat una feina desagra?da.

P. Per acabar, ajudi'm a entendre el seu disc.

R. La portada ¨¦s autopar¨°dica; he apujat la tessitura de la veu, que ara ¨¦s m¨¦s aguda; el single no l'he escollit jo; he intentat apujar l'edat del meu p¨²blic i he fracassat, ells en tenen m¨¦s de 35 i elles m¨¦s de 25; volia fer un disc del tot controlat per mi i, en cert sentit, ¨¦s un disc de refundaci¨® de mi mateix ja que crec que amb sis discos previs ja em tocava fer-ho.