Mem¨°ria sense cap mena de victimisme

EL XAL

Cynthia Ozick

Traducci¨® de Dolors Udina

Viena

88 p¨¤gines. 14,70 euros

Cynthia Ozick (Nova York, 1928) ¨¦s encara poc coneguda a Catalunya, a pesar de la seva indubtable categoria liter¨¤ria i a pesar que ja fa vint anys l'editor Miguel Riera va publicar, a Montesinos, t¨ªtols tan emblem¨¤tics com ara Levitaci¨®n (1988), El mes¨ªas de Estocolmo (1989) i el propi El chal (1992), obra que va guanyar, pels dos relats que hi cont¨¦, el premi O. Henry de narrativa breu els anys 1981 i 1983 —Ozick el va rebre tamb¨¦ el 1992 per Puttermesser Paired, esdevenint aix¨ª l'¨²nica autora que l'ha obtingut tres cops, superant John Updike, John Cheever i Raymond Carver, en canvi tots tres molt coneguts i apreciats aqu¨ª.

Rellegint El xal, ara en la versi¨® catalana de Dolors Udina, que ha fet sens dubte una feina excel.lent, no he pogut evitar que em vingu¨¦s al cap una frase de l'escriptora Grace Paley —tamb¨¦ descendent de jueus, tamb¨¦ del Bronx i coet¨¤nia d'Ozick— que diu: "La veritat, quan troba el seu nivell, flota". I ha estat aix¨ª perqu¨¨ el personatge que presenten les dues narracions contingudes en aquest volum manipula la realitat de manera que esdevingui un espai en qu¨¨ poder sobreviure aliena a una veritat que, de tan dolorosa, resulta insuportable.

Basada en una cr¨°nica escrita pel periodista William Shirer (Chicago, 1904-Boston, 1993) on explica com els nadons eren llen?ats contra les tanques el¨¨ctriques als camps de concentraci¨® nazis, El xal narra la hist¨°ria de Rosa Lublin, una dona que perd d'aquesta manera esgarrifosa la seva criatura i que guarda com un tresor, s¨ªmbol de la seva maternitat i de la seva vida anterior, el xal que la nena mossegava i llepava per apaivagar la gana i el plor.

En el moment en qu¨¨ t¨¦ lloc aquesta escena, la Rosa est¨¤ acompanyada per la seva neboda adolescent, la Stella, que, juntament amb la Rosa Lublin, retrobem a la segona de les narracions, la m¨¦s extensa del volum. Som 30 anys despr¨¦s de la barb¨¤rie nazi. I som als Estats Units, Miami. La Rosa s'ha fet gran i no ha estat capa? —no ho ha volgut i la titllen de boja— d'integrar-se. La Stella resideix a Nova York i mant¨¦ la Rosa, es preocupa per ella i fa de contrapunt: no en vol saber res, de la vida d'abans, i escriu cartes a la seva tieta perqu¨¨ segueixi el seu exemple. Per¨° la Rosa no pot abandonar el passat: "Ning¨² no en sabia res. Aix¨° em sorprenia, que ning¨² no record¨¦s qu¨¨ havia passat feia tan poc temps". El personatge i, a trav¨¦s d'ell, l'autora, defensa la necessitat de mantenir la mem¨°ria, per¨° ho fa sense cap mena de victimisme: ens enfrontem a una concepci¨® ideol¨°gica i vital que demana la nostra complicitat i comprom¨ªs.

Narrativa sense concessions, literatura escrita frase a frase, esculpida per una exig¨¨ncia art¨ªstica poc comuna, aquesta petita gran obra resulta una magn¨ªfica carta de presentaci¨® per a una autora que mereix la m¨¦s seriosa atenci¨®. La seva prosa dura, despullada, sint¨¨tica, ens recorda les p¨¤gines de l'hongaresa Agota Kristoff o de la su?ssa Fleur Jaeggy. L'economia de recursos ¨¦s absoluta: Ozick no escriu res m¨¦s que el que sembla estrictament necessari per fer possibles les seves hist¨°ries.

?s ben cert que els llibres arriben a les nostres mans quan ¨¦s el moment oport¨² perqu¨¨ els llegim. En aquest sentit, El xal ¨¦s una publicaci¨® necess¨¤ria en els temps que corren, quan la crisi amena?a —pura llei del p¨¨ndol— els valors principals de la democr¨¤cia.