Veritats evasives

7? BIENAL D'ART LEANDRE

CRIST?FOL

Centre d'Art La Panera

Pla?a de la Panera, 2. Lleida

Fins el 29 d'agost

Comiss¨¤ria: Gl¨°ria Picazo

En l'¨¤mbit de la creaci¨® contempor¨¤nia de Catalunya ?on tamb¨¦ hi ha un centralisme barcelon¨ª discutit? la veritat ¨¦s evasiva, sempre lluiten per aquesta individus o esferes oposades. La classe pol¨ªtica afirmar¨¤ que fins als darrers anys no s'havia dotat les ciutats de tants equipaments; els artistes, per la seva banda, es queixen de les poques ajudes, els directors de museus de la retallada pressupost¨¤ria; les empreses, dels pocs o nuls incentius fiscals; els galeristes, molts, amenacen de tancar; i el debat cr¨ªtic, senzillament, ha desaparegut. Sorgeix aix¨ª una dial¨¨ctica que podria enriquir algunes q¨¹estions referents al paper de l'Estat en relaci¨® amb la cultura. I aqu¨ª entren en escena les universitats...

Un centre d'art, tot i ser petit, pot generar noves formes de producci¨® i percepci¨®

El cas ¨¦s que no existeixen apreciacions subtilment ponderades sobre el paper dels agents de l'art contemporani. De moment, avui es presenta el llibre-cat¨¤leg de la col.lecci¨® Macba, un museu que va n¨¦ixer enmig de la pol¨¨mica i que actualment ¨¦s referent internacional. Els assaigs inclosos que expliquen i justifiquen el programa d'exposicions i la selecci¨® d'obres adquirides entre 2002 i 2007 donen idea de com una feina feta amb sentit i ambici¨® s'ha transformat en una cosa pr¨°pia.

El Centre d'Art La Panera va inaugurar dissabte passat la 7a Biennal Internacional d'Art Leandre Crist¨°fol. Per discutibles que puguin ser la majoria dels treballs dels 10 artistes seleccionats, l'exposici¨® ?que deliberadament no t¨¦ l'extravag¨¤ncia d'altres biennals m¨¦s reconegudes? resulta en conjunt coherent amb unes intencions de comissariat que, des de 1997, treballen entorn de l'an¨¤lisi de les identitats i el seu posicionament enfront de l'Altre, la investigaci¨® de la pintura ?"pintar sense pintar"?, la transversalitat entre disciplines ?en especial, l'arquitectura i el disseny? i les edicions especials, llibres d'artista, revistes, postals i jocs de cartes subsidiaris a la feina del creador. No es tracta, doncs, de suavitzar el que ¨¦s irregular de la selecci¨® ?en tot cas caldria demanar-se per qu¨¨ alguns artistes presents a La Panera han estat sobrevalorats pel mercat, com ¨¦s el cas de S¨¢nchez Castillo? sin¨® de recon¨¦ixer que des d'un centre d'art, encara que sigui petit, es poden generar noves formes de producci¨® i percepci¨® de l'obra amb sentit educacional.

El dibuix ¨¦s present a les obres d'Efr¨¦n ?lvarez (1980) com una investigaci¨® de les estructures de poder econ¨°mic i pol¨ªtic a trav¨¦s de cartografies, esquemes i caricatures que expliquen de manera sat¨ªrica q¨¹estions com el mercat de valors, les microeconomies o la pol¨ªtica de govern i partits a Catalunya. Daniel Jacoby (1985) utilitza les t¨¨cniques digitals i les an¨¤lisis de freq¨¹¨¨ncies crom¨¤tiques per crear un panell de colors, fruit de l'escrutini de les portades de quatre diaris espanyols. De la seva obra, se'n pot deduir que hi ha un cert "color de la informaci¨®", ja que una determinada gamma crom¨¤tica podria estar relacionada amb certa pol¨ªtica d'un diari. Jacoby fa servir el mateix procediment per rastrejar els car¨¤cters tipogr¨¤fics o les notes musicals d'una pe?a de piano.

La instal.laci¨® de Juan L¨®pez (1979) representa una gran rotativa de premsa dibuixada sobre la paret a partir de vinil, cinta a?llant, cartells. Els colors s'extenen pel terra sortint de les rotatives i el paper per imprimir recorre els murs per introduir-se a les sortides de ventilaci¨® i al sostre. Nacho Carbonell (1980) reivindica en les seves obres la manualitat i la investigaci¨® de nous materials, org¨¤nics (fulles, llavors) o reciclats (diaris). El dissenyador parteix de la idea que els objectes han de funcionar com a organismes vius; i aix¨ª, crea una butaca inflable connectada a trav¨¦s d'uns tubs amb altres inflables amb forma d'animals de companyia. Quan l'usuari hi seu, el pes provoca que l'aire es reparteixi entre els diferents ninos. Tree chair ¨¦s una cadira feta amb fulles triturades en forma d'arbre, ja que el respatller ¨¦s una escala que culmina en un receptacle, que ¨¦s a la vegada refugi. L'arquitecta Izaskun Chinchilla (1975) planteja, a trav¨¦s d'una s¨¨rie de maquetes fetes amb vidrets i poblades de barbies i kens, una "Huerta escalable" que optimitza els recursos de l'horta murciana des d'un habitacle per dormir a l'aire lliure a l'estiu, o recuperar l'h¨¤bit rural de banyar-se a les s¨¨quies. Tamb¨¦ proposa un "aparcament dissuasiu" per deixar el cotxe i canviar-lo per la bicicleta, o un habitacle per anar-se'n a dormir.

Mentrestant, Kaoru Katayama (1966) analitza en un v¨ªdeo les ret¨°riques, la for?a expressiva del flamenc i la cerim¨°nia del te; Patricia Esquivias explica en una s¨¨rie de narracions-confer¨¨ncies la hist¨°ria d'Espanya, amb refer¨¨ncies a Felip II, Julio Iglesias, Jes¨²s Gil, la paella i les falles. L'obra d'aquesta artista vene?olana ¨¦s el m¨¦s destacat d'aquesta biennal, ja que d¨®na sentit a la idea que la ironia constitueix una virtut est¨¨tica, una manera ¨¤mplia d'observar la hist¨°ria i la nostra realitat present. Per molt evasiva que se'ns mostri sempre la veritat.