L'altre Balzac

L'aparici¨® d'una edici¨® catalana dels anomenats Contes drolatiques, de Balzac —Contes drol¨¤tics, traducci¨® de Jaume Ortol¨¤, Barcelona, Riurau, 2010—, permetr¨¤ als lectors catalans entrar en tot un "altre" m¨®n de la literatura balzaquiana, mai editat ni tan sols parcialment al pa¨ªs nostre, i escassament o parcial a la resta de l'Imperi. Si jo els coneixia va ser perqu¨¨ l'any 1972, trobant-me a la ciutat de Frankfurt, vaig veure que el llibreter Corvet, establert a la pla?a Goethe, en tenia un exemplar —era la famosa cinquena edici¨®, de 1855, la primera que portava les il.lustracions de Gustave Dor¨¦— i, tot desdinerant-me, vaig comprar-la per una suma que es trobava, de fet, m¨¦s enll¨¤ de les possibilitats d'un estudiant de doctorat: per¨° ¨¦s molt bonica, en pell sencera, i la tinc des de llavors per al meu goig i enveja dels visitants.

'De tant en tant, els escriptors juguen fins al l¨ªmit amb el llenguatge'

Tant l'editor franc¨¨s d'aquest llibre —Pierre-Georges Castex, a les Oeuvres diverses de Balzac editades a la Biblioth¨¨que de la Pl¨¦iade—, com l'editor catal¨¤ ja esmentat, insisteixen a veure una unitat entre aquesta obra "de folga" de l'autor i l'obra seriosa, ¨¦s a dir, la Com¨¨dia humana. Per¨° aix¨° no acaba de ser cert. En realitat, aquests Contes drol¨¤tics formen part d'una mateixa moneda, per¨° en s¨®n l'altra cara. D'un costat, hi ha aquesta fabulosa cr¨°nica de la Fran?a de la primera meitat del segle XIX, la Com¨¨dia, suma de costums de ciutat i de prov¨ªncia i cr¨°nica novel.lada, insubstitu?ble, d'aquell temps. De l'altre, aquests contes, que Balzac va escriure per divertir-se a cor qu¨¨ vols, per¨° que no van aconseguir cap ¨¨xit quan es van publicar, quasi tots en vida de l'autor.

A la d¨¨cada de 1830, en certa manera com a contrapunt de la sentimentalitat rom¨¤ntica —que a Fran?a va resultar for?a devastadora, com a les lletres catalanes si exceptuem la figura superior de Verdaguer—, l'autor va revifar una passi¨® per l'obra de Rabelais que covava des dels vint anys, i es va proposar escriure cent contes a la manera d'aquest enorme autor —tamb¨¦ s'hi troba un ress¨° de l'obra de Boccaccio, de Margarida de Navarra, d'Ariosto, de Verville i La Fontaine—, dels quals nom¨¦s en va completar tres "jornades" de deu contes cada una, ¨¦s a dir, trenta peces, que s¨®n les que presenta, ¨ªntegrament, l'edici¨® catalana. L'editor franc¨¨s diu que Balzac va "cultivar-hi una virtut alliberadora per reaccionar contra els ploraners de l'escola rom¨¤ntica". Va agafar la ploma, es va vestir l'h¨¤bit mon¨¤stic que solia fer servir per escriure, i va redactar aquesta obra ins¨°lita, sobretot en la mesura que empra una llengua rar¨ªssima, filol¨°gicament nom¨¦s aproximada, per¨° que vol assemblar-se al franc¨¨s encara no ben fixat gramaticalment i ortogr¨¤ficament dels segles XIV a XVI, que ¨¦s el per¨ªode en qu¨¨ se situa l'acci¨® de la major part dels contes. El resultat va ser un llenguatge estramb¨°tic —molt criticat pels historiadors de la llengua francesa—, que no ¨¦s ni el franc¨¨s de Rabelais, ni el de Montaigne, ni el de cap autor d'aquest per¨ªode narrat. ?s l'"altre Balzac" sobretot en aix¨°: una llengua que fa petar de riure, plena de neologismes, amb duplicaci¨® arbitr¨¤ria de consonants, etimologies falses, pures invencions verbals i tota mena de disbarats ling¨¹¨ªstics i argumentals.

En realitat, tant pel seu contingut er¨°tic, predominant, com per la llengua que s'hi fa servir, aquests Contes drol¨¤tics semblen fets —com m¨¦s tard ho faria Flaubert en la seva novel.la p¨°stuma— per espantar la classe burgesa que tant s'adelitava en la lectura de les seves innombrables novel.les de la s¨¨rie de la Com¨¦die humaine. De tant en tant apareixen escriptors que un bon dia escriuen un llibre pel mer plaer de "fer anar el llenguatge": llavors la llengua de qu¨¨ parteixen, el franc¨¨s en aquest cas —com va ser-ho l'angl¨¨s en el cas d'Ulysses, i encara m¨¦s de Finnegans Wake, de Joyce— explota fins a convertir-se en una festa que molta gent trobar¨¤ deliciosa, tant en l'original com en aquesta extraordin¨¤ria traducci¨®, plena de m¨¨rit. Aix¨° deixant a banda, com s'ha dit, les plagasitats, grolleries i carnestoltades que s'hi troben.