An¨°nim. Arag¨®

Ha trigat molts anys, per¨° finalment el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha decidit a retirar l'atribuci¨® al pintor Jaume Huguet (Valls, 1412 - Barcelona, 1492) de la famosa taula Sant Jordi i la princesa, una de les estrelles de la seva col¡¤lecci¨® d'art g¨°tic. Ara t¨¦ una cartel¡¤la on hi posa, simplement: "An¨°nim. Arag¨®. Tercer quart del segle XV". Ho ha fet coincidir amb la nova presentaci¨® d'aquest extraordinari fons que, despr¨¦s de mesos tancat, es va reobrir ahir amb un nou discurs museol¨°gic i tamb¨¦ una millora substancial en les instal.lacions de les sales. Els visitants gaudiran especialment del nou sistema d'il¡¤luminaci¨® que real?a els colors i detalls de les obres. La feina feta aquests mesos ha perm¨¨s, tamb¨¦, aprofitar els darrers estudis cient¨ªfics sobre el per¨ªode i reconsiderar-ne les atribucions o la dataci¨® d'algunes obres. El cas m¨¦s espectacular, malgrat que ja era un clam entre els estudiosos, ¨¦s aquest canvi d'autoria d'un dels emblemes de la pintura g¨°tica catalana. Perd¨®, segons sembla ara, aragonesa.

Al segle XX, la majoria d'estudiosos estava conven?ut que el 'Sant Jordi' era d'Huguet

'El canvi no li treu valor a la pe?a, segueix essent una gran obra'

Quan el 1924 la taula de Sant Jordi i la princesa es va exposar per primer cop al Museu d'Art de Catalunya, l'historiador Joaquim Folch i Torres en va fer una glosa a la Gaseta de les Arts on la considerava "una de les obres cabdals de la pintura catalana dels quatrocents". I, despr¨¦s de mirar els estudis pertinents, conclo?a que "¨¦s de Jaume Huguet". Abans que ell, fou l'historiador franc¨¨s ?mile B¨¦rtaux qui, al principi del segle XX, va fer aquesta atribuci¨® i relacion¨¤, a m¨¦s, aquesta taula amb dues altres que s'havien venut a Berl¨ªn i que s'exposaven al Kaiser Friedrich Museum de la capital alemanya. D'aquestes taules nom¨¦s en tenim fotografies perqu¨¨ es varen cremar en un bombardeig el 1945.

El cas ¨¦s que, tot i que no hi ha cap tipus de documentaci¨® que ho avali —el seu origen ¨¦s desconegut m¨¦s enll¨¤ dels col.leccionistes que la tingueren el segle XIX —, la majoria dels historiadors del segle passat varen donar per bo que era d'Huguet. B¨¦, no tots. El primer a aixecar la llebre fou el prestigi¨®s hispanista Chandler Rathfon Post que va defensar que l'autor era un pintor aragon¨¨s, i va encertar, tot i que li va posar nom atribuint-lo a Mart¨ªn de Soria, cosa que els experts tampoc accepten.

Digu¨¦ssim que, malgrat Post, hi havia un cert consens fins al final dels anys vuitanta a considerar que Jaume Huguet havia tingut una etapa aragonesa en qu¨¨ va fer diverses obres entre les quals destacava aquesta de Sant Jordi i la princesa. Aquestes altres taules ja fa molts anys que han caigut del catal¨¨g d'Huguet i, fins i tot, es d¨®na per fet que no hi va haver cap etapa aragonesa, encara que recentment s'ha comprovat documentalment que s¨ª que n'hi hagu¨¦ una de valenciana, cosa que, per cert, t¨¦ als estudiosos bastant excitats.

Ja al final dels vuitanta, Joan Ainaud mostrava els seus dubtes i, als 90, l'historiador Joan Sureda va trencar el foc assegurant que el Sant Jordi no era d'Huguet, tot i que en un article posterior hi va renegar acceptant-ne de nou l'autoria. "?s clar que no es correspon a cap de les altres documentades d'Huguet, per¨° si no ¨¦s d'ell, de qui ¨¦s?", es demana ara Sureda. "Encara que sense gaire convicci¨® aix¨° em va fer tonar-la atribuir a Huguet", explica. "Tanmateix, aquest ¨¦s un tema menor en relaci¨® amb la import¨¤ncia evident de l'obra. El tema de les atribucions ¨¦s una cosa que interessa sobretot els antiquaris pel seu valor retributiu, per¨° per la hist¨°ria cultural no ¨¦s quelcom rellevant". Sureda, de fet, destaca d'aquesta obra el fet que representa un tipus de pintura "molt poc freq¨¹ent a la corona aragonesa de l'¨¨poca". Hi veu influ¨¨ncia de l'esperit cortes¨¤ del nord d'It¨¤lia i del sud de Fran?a, amb aquesta refer¨¨ncia a la cultura human¨ªstica i l'amor cort¨¨s que fa que el cavaller i la dama estiguin representats amb "un art m¨¦s dol? i m¨¦s literari del que era habitual als pintors g¨°tics catalans".

La discussi¨® sobre l'obra va continuar als anys noranta en diferents trobades cient¨ªfiques on intervingu¨¦, per exemple, la catedr¨¤tica de Saragossa Maria del Carmen Lacarra. "?s una obra aragonesa pel suport que utilitza, el tipus de fusta que es feia servir a Arag¨®; els pigments, m¨¦s clars del que fa servir Huguet en altres peces, i pels estils", explicava ahir. "Huguet no va estar mai a Arag¨® i ¨¦s clar que aquesta obra i les dues taules desaparegudes de Berl¨ªn s¨®n d'un pintor aragon¨¨s que es pot relacionar amb d'altres obres que estan documentades i que s¨®n molt iguals". Lacarra est¨¤ seguint el fil d'aquest misteri¨®s pintor i en el futur, explica, publicar¨¤ un estudi sobre el tema. "Per¨° que no sigui d'Huguet no li treu valor, segueix essent una gran obra en una col.lecci¨®, la del MNAC, igualment estupenda".

Una altra de les historiadores que ho t¨¦ clar ¨¦s la professora Rosa Alcoy, responsable de la fitxa de l'obra quan aquesta es va incloure a l'exposici¨® del mateix museu Bartomeu Bermejo i la seva ¨¨poca. Era el 2003 i encara que a la fitxa ella deixa clara la seva aposta per un pintor establert a Arag¨®, tot i que format o relacionat amb Barcelona (apunta la hip¨°tesi per confirmar d'alguns noms), el museu va insistir que al cat¨¤leg hi aparegu¨¦s el nom de Jaume Huguet com a autor. Va demanar que es pos¨¦s un asterisc perqu¨¨ qued¨¦s clara la seva posici¨®.

"De vegades als museus hi ha una certa mitificaci¨® d'alguns noms i costa molt que acceptin el canvi, per¨° hi ha coses que no es poden mantenir m¨¦s", explica. "Ara no s¨¦ ben b¨¦ perqu¨¨ han fet el canvi, pel que fa a mi no m'han comunicat ni consultat res, per¨° b¨¦, tampoc no ¨¦s f¨¤cil que des del museu facilitin als estudiosos la informaci¨® sobre les peces o els ajudin en la investigaci¨®, quasi sempre ho has de fer sol, des de la universitat".

En el moment de l'exposici¨® de Bermejo, tot s'ha de dir, al museu no hi havia entrat encara Rafael Cornudella, cap de la secci¨® d'art g¨°tic des de fa tres anys. "No s¨¦ perqu¨¨ no es va fer abans, per¨° jo tenia clar, i aix¨ª ho havia escrit tamb¨¦ el 2005, que aquesta obra no podia ¨¦sser d'Huguet. ?s evident que la taula t¨¦ m¨¦s afinitats estil¨ªstiques amb Arag¨® que amb les altres d'Huguet i, un cop es va explicar, la direcci¨® va entendre els arguments i no hi va haver cap resist¨¨ncia al canvi d'atribuci¨®. ?s l'opini¨® general i tamb¨¦ la meva. Per¨° penso que no treu import¨¤ncia i valor a la pe?a. Ara esperem que algun dia li puguem posar nom a l'autor de Sant Jordi i la princesa". De moment, ja s'ha dit, ¨¦s un an¨°nim aragon¨¨s.