'El periodista ha de ser rebel'

Passional com pocs, Ramon Besa (Perafita, 1958) es va fer periodista portat per la suma de tres emocions d'infant: esperar el cotxe de l¨ªnia que duia cada dia els diaris al poble; el crepitar de la r¨¤dio per sintonitzar Espa?a para los espa?oles i la sobtada aparici¨® del marcador simultani enmig d'un programa de la tele dels anys 60, tot desitjant que fos sobre el Bar?a i mostr¨¦s una vict¨°ria. Gaireb¨¦ 30 anys despr¨¦s, Besa rep avui el VI Premi Internacional de Periodisme Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, entre d'altres virtuts per la seva "opini¨® ponderada i serena" sobre el m¨®n de l'esport i del futbol en particular. I no, no hi ha aqu¨ª cap ox¨ªmoron...

Pregunta. Vargas Llosa deia fa uns anys que el millor periodisme era a la premsa esportiva.

Resposta. Aix¨° ara ¨¦s m¨¦s discutible. A la premsa esportiva, el periodisme d'opini¨® s'ha menjat el veritable periodisme d'esports, el que explica una realitat; s'imposa la tesi o el hooliganisme al fet objectiu; avui no hi ha premsa esportiva sin¨® de club. El subjecte ja no ¨¦s el partit sin¨® el Madrid o el Bar?a; no es parla del mundial de motos sin¨® de Jorge Lorenzo...

P. Pot la premsa que toca l'esport, que ¨¦s pura passi¨®, no barrejar-hi opini¨®, ser objectiu i fred?

R. ?s i ha estat sempre molt dif¨ªcil ser imparcial en la informaci¨® esportiva; a mi em pesa ser del Bar?a, ¨¦s clar. Potser la premsa esportiva mai no ha sabut crear les dist¨¤ncies, per¨° ara aix¨° ja ¨¦s un esc¨¤ndol.

P. Alguna f¨®rmula per redre?ar aix¨°, doctor?

R. Potser recuperant la ingenu?tat, intentant explicar nom¨¦s qu¨¨ passa treient-hi els colors perqu¨¨ la gent es pugui fer una opini¨® a partir de fets, no donant-li nom¨¦s el que vol llegir. La q¨¹esti¨® emocional als esports ha guanyat massa terreny al fet; nom¨¦s conec un diari esportiu que tingui editorial: als altres no els cal perqu¨¨ ho barregen tot.

P. Doncs li han donat el premi per les seves cr¨°niques "ponderades i serenes"...

R. No en s¨®c, de ponderat, ni ho ser¨¦... El que passa ¨¦s que a mi el partit em seda: posar-me davant l'ordinador em tranquil¡¤litza, procuro abocar-hi racionalitat; crec que em transformo.

P. I com s'ho fa, com es prepara per fer una cr¨°nica, doncs?

R. Vaig al camp amb una llibreta on hi poso coses per si em qued¨¦s en blanc: com juga el rival, gols a favor i en contra, simptomatologies d'ambd¨®s clubs dels darrers dies... Si est¨¤s preparat, al minut 20 ja veus per on va el partit; si no, acabes fent una cr¨°nica descriptiva, un xurro, vaja.

P. Com ha de ser una cr¨°nica esportiva, doncs, qu¨¨ ha de tenir?

R. Les passes s¨®n: veure el partit i visualitzar-lo, aix¨° ¨¦s important; despr¨¦s, parlar amb jugadors i entrenadors per resoldre dubtes i anar a la redacci¨® i discutir si all¨° va a quatre columnes o mereix dues planes. Aix¨° seria la cr¨°nica perfecta, per¨° la velocitat que s'exigeix avui al periodisme ho fa impossible.

P. I requisits professionals?

R. Aix¨° ¨¦s una altra; en general, els periodistes esportius estem poc preparats. Quants tenim bones nocions d'economia, d'idiomes, d'educaci¨® f¨ªsica? La formaci¨® comen?a per llegir i per escriure molt... i tamb¨¦ per esparracar molts papers: aquell soroll i aquella feinada enviada a can pistracs ensenyava molt...

P. L'ordinador no ¨¦s el mateix.

R. S¨ª, ara l'important no ¨¦s la not¨ªcia sin¨® la teva fotografia i la firma. Avui, els becaris pregunten: "On va la meva pe?a?", i els redactors seniors, que per menys de 60 l¨ªnies no s'hi posen... D'altra banda, abans comen?aves la teva carrera period¨ªstica una mica com la d'un esportista: feies la informaci¨® d'infantils, despr¨¦s la de juvenils, m¨¦s tard passaves a cobrir la de l'Espa?ol i, si eres molt bo, arribaves a fer la del Bar?a.

P. El premi el posa al costat del bo i millor del periodisme esportiu. Qu¨¨ aprecia dels predecessors?

R. No hi hauria de ser, en aquesta llista... Mira, hi ha la capacitat anal¨ªtica de Juan Villoro, l'actualitzaci¨® i esfor? del llenguatge esportiu de Joaquim Maria Puyal, el respecte pels valors de l'esport de Candido Cannav¨°, la feina fenomenal d'investigaci¨® de Simon Kuper i l'impacte de Patrick Mignon. Intento ser una esponja i empeltar-me de tot aix¨°.

P. Factible fer-ho a internet?

R. D'entrada, internet vol una altra mena de cr¨°nica en el temps, obrir m¨¦s la hist¨°ria del partit... El que ¨¦s segur ¨¦s que ens portar¨¤ als periodistes a ser nom¨¦s creadors de contingut i l'empresa decidir¨¤ on ho posa, i no estic segur que aix¨° sigui bo... La redacci¨® dels mitjans ha perdut pes, vida, pres¨¨ncia, els equips directius i els editors s'han allunyat com mai i el periodista ¨¦s molt m¨¦s d¨°cil, quan el periodista sempre ha de ser rebel, un torracollons: a la fam¨ªlia, a l'empresa i a la societat; un descregut i un rebel. I avui ja no ¨¦s aix¨ª.