Intel.lectuals en la cru?lla de 1939

UNA BURGESIA SENSE

?NIMA

Francesc Vilanova

Emp¨²ries

256 p¨¤gines. 18 euros

FRAN?A, 1939

Marta Pessarrodona

Ara LLibres

365 p¨¤gines. 21,95 euros i el

llibre electr¨°nic, 12,95 euros

El 1939 la guerra militar es va reconvertir en una guerra cultural i ideol¨°gica. Certament, de 1936 a 1939 la confrontaci¨® cultural ja s'havia manifestat amb claredat, per¨° ara afectaria plenament Catalunya, ocupada militarment i considerada un territori globalment hostil a l'Espanya franquista. Amb la caiguda de Barcelona, l'aparell cultural i propagand¨ªstic franquista va comen?ar a treballar intensament per acabar amb l'error que havia com¨¨s Catalunya, i sobretot les seves classes burgeses. En la mentalitat franquista era natural combatre socialistes, comunistes o republicans, per¨° en el cas catal¨¤ s'hi havia d'afegir alguns sectors burgesos que havien abra?at el catalanisme, i que per aix¨° havien passat a formar part de l'Anti-Espa?a. Aquesta era la "tra?ci¨® catalana" que Francesc Vilanova evoca en el seu llibre, i que havia de ser resolta gr¨¤cies a la feina d'uns intel.lectuals franquistes que fessin veure aquell error. Ferran Valls i Taberner ¨¦s un cas paradigm¨¤tic, reconeixent el seu propi error a nivell personal, per¨° calia una acci¨® decidida en favor d'una Catalunya reintegrada totalment a Espanya. En aquest sentit, el llibre de Vilanova ressegueix amb detall aquest proc¨¦s, amb noms propis que es comprometen pol¨ªticament amb el r¨¨gim, com Carles Sent¨ªs, Ignasi Agust¨ª, Ferran Valls i Taberner, i molts altres, des de la premsa, institucions culturals com l'Ateneu Barcelon¨¨s o plataformes com la Universitat. Per a aquests intel.lectuals era molt important un constant record a un passat "desviat" que ara calia expiar. El gener de 1942 es podia llegir a La Vanguardia: "Recordemos el abismo de abyecci¨®n y de ruina a que lleg¨® Barcelona y de que nos sac¨® Franco, y no habr¨¢ un solo barcelon¨¦s bien nacido (...) que no bendiga el nombre de Franco y, por lo tanto, que no se apreste para rendir al Caudillo, en la ocasi¨®n inmediata que se ofrece, el homenaje de su gratitud irrevocable". Una determinada lectura de la hist¨°ria, doncs, era imprescindible.

La lectura paral.lela dels dos llibres permet observar els vasos comunicants

Mentre a Barcelona passava tot aix¨°, uns altres intel.lectuals vivien a l'exili i provaven de mantenir l'univers cultural que havia estat expulsat de Catalunya. El llibre de Marta Pessarrodona presenta una descripci¨® de l'etapa inicial d'aquest exili, sobretot dels anys 1939 i 1940. A trav¨¦s de l'an¨¤lisi de la correspond¨¨ncia entre escriptors, de les actes de l'Instituci¨® de les Lletres Catalanes, i amb alguns diaris in¨¨dits, com el de l'Armand Obiols, copsem la magnitud de la trag¨¨dia de l'exili, que sempre es situa entre les conductes heroiques i els problemes m¨¦s mundans vinculats a la lluita per la superviv¨¨ncia. Podem trobar, doncs, des de la satisfacci¨® que t¨¦ Trabal "per salvar les 4 m¨¤quines d'escriure que v¨¤rem portar de Barcelona al Mas Perx¨¦s", que els permetria seguir treballant, a les cr¨ªtiques que aquesta elit cultural a l'exili feia a institucions d'ajut com la Fundaci¨® Ramon Llull o la dualitat entre aquesta i la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, amb veus cr¨ªtiques com la de Just Cabot que critica gent "lligada a la menjadora". I ¨¦s que l'exili ¨¦s, com diu l'autora, "una mena de tsunami de les relacions humanes", com el que va enfrontar Carles Riba i Ferran Soldevila. Uns problemes que l'ocupaci¨® alemanya de Fran?a el 1940 va fer encara m¨¦s intensos, alhora que obria el debat sobre la marxa cap a Am¨¨rica.

Els llibres de Vilanova i Pessarrodona analitzen dues cares d'una mateixa realitat, que no ¨¦s altra que el paper dels intel.lectuals catalans davant la instauraci¨® del franquisme, on es barregen els discursos culturals, el comprom¨ªs pol¨ªtic i les diverses situacions personals, ja siguin de poder o de lluita per la superviv¨¨ncia. La lectura paral.lela dels dos llibres permet observar els vasos comunicants, aspecte en el qual les relacions personals juguen un paper important. Molts col.laboracionistes ocupen sense cap escr¨²pol llocs deixats vacants pels exiliats; d'altres, en canvi, s¨®n conscients que ocupen aquests llocs pel buit causat per la repressi¨®. I tamb¨¦ entre els exiliats s'observa amb inter¨¨s qu¨¨ passa a l'interior, fins a quin punt s'ignora o es destrueix la seva obra, quina ha estat la sort que han patit els que no han marxat. Amb estils diferents, per¨° amb un ¨²s intensiu de fonts prim¨¤ries, aquests dos llibres s¨®n aportacions significatives a la bibliografia de la immediata postguerra, als quals tanmateix podem retreure la manca d'un ¨ªndex de noms (Vilanova) o la dificultat per identificar les fonts (Pessarrodona).