Homer per a criatures

Jean-Pierre Vernant (1914-2007) va ser un dels m¨¦s grans hel.lenistes i especialistes en religions comparades del segle XX. L'any 2001, ¨¦s a dir, quan ja en tenia vuitanta-set, va ser invitat a explicar l'Odissea d'Homer en una escola de Montreuil, no lluny de Par¨ªs. Vernant havia ensenyat sempre a les m¨¦s altes institucions s¨¤vies de Fran?a, des de les universitats —que ja no ocupen un lloc tan alt en l'ordre del saber com fa cinquanta anys— fins al Coll¨¨ge de France. Un podria suposar que si a un savi d'aquesta categoria li encarreguen una xerrada en un col.legi sobre l'Odissea, refusar¨¤ la invitaci¨® amb qualsevol excusa. Els alumnes de Fran?a encara devien ser prou disciplinats, i per aix¨° Vernant va acceptar de parlar d'una cosa tan antiga —tamb¨¦ tan apassionant, com va demostrar l'¨¨xit de la pel.l¨ªcula Troia, que narra una guerra anterior a les aventures d'Ulisses, guerrer que hi participa for?a secund¨¤riament. D'aquesta conversaci¨® escolar en va sortir una publicaci¨®, ara editada per Paid¨®s —Ulises / Perseo. Breve conferecia sobre los h¨¦roes de la Antig¨¹edad, 2010—, llibret nom¨¦s de 127 p¨¤gines, que ¨¦s una del¨ªcia. Ho ¨¦s, en especial, perqu¨¨ Vernant hi fa servir el llenguatge adequat per parlar a nens i adolescents als quals, no en tinguem cap dubte, si els hagu¨¦s explicat sapiencialment aquest "llibre" d'Homer, haurien respost amb la m¨¦s opaca de les indifer¨¨ncies. Vernant se'n va sortir la mar (mediterr¨¤nia) de b¨¦, cosa que ve a demostrar una tesi que ja he comprovat a bastament: els millors savis i mestres sempre tenen un punt de professors de prim¨¤ria. Volen ser entesos, i no suporten la idea de llen?ar una fil¨ªpica als estudiants, i que els nois i noies es quedin perplexos, i tan ignorants com abans.

'Explicar l'Odissea' als nens pot ser una lli?¨® fefaent i profitosa'

Vernant, ¨¦s clar, va saber triar les escenes de l'Odissea que m¨¦s podien captivar l'atenci¨® de nois i noies. Va comen?ar puntualitzant que Ulisses era, no solament un bon guerrer, sin¨®, molt en especial, un home astut, murri, picardi¨®s, garneu i rabos¨ª. Va parlar del cavall de Troia —hist¨°ria que ha enlluernat tots els lectors del m¨®n, comen?ant per Virgili—; de l'estada de la colla d'Ulisses al reialme dels lot¨°fags —¨¦ssers que s'obliden de tot quan mengen lotus, com tot s'oblidava quan es bevia l'aigua del Leteu; no em consta, per contra que hi hagi cap mite antic que il.lustri el desig de no saber res de res, una realitat molt recent que encara no ha estat batejada amb el mite corresponent—; del cant de les sirenes —que no eren com ara les imaginem, sin¨® meitat ocellot i meitat dona—; del c¨ªclop Polifem i de l'ardit per escapar de la seva cova immensa; de la maga Circe, que transforma en porcs els homes que li queden a Ulisses, i del retorn d'Ulisses a ?taca, on l'esperava, des de feia deu anys, la constant Pen¨¨lope.

Tot aix¨° —com la lectura in extenso de l'Odissea— ¨¦s suficient per esplaiar-se i per gaudir del segon millor "llibre" del m¨®n: el primer ¨¦s la Il¨ªada. Aix¨° s¨ª: si teniu dalera per la navegaci¨®, llavors feu el mateix que han fet insignes viatgers —Erich Lessing, Goran Schildt, Mauricio Oreg¨®n i molts m¨¦s— que han refet el viatge mar¨ªtim d'Ulisses, entre Troia i l'illa en qu¨¨ roman exiliat, i ?taca, el seu reialme. Animeu-vos, llogueu amb una colla odisseica una barca llatina, aprofiteu els vents favorables en cada cas, i passeu de l'?sia Menor fins al golf de Sirtis, recorreu la costa nord-africana fins a l'altura de l'antiga Cartago, passeu despr¨¦s per Menorca i per l'estret que separa C¨°rsega de Sardenya, fregueu les costes d'Ischia, feu rumb a la resta de la costa africana fins a Gibraltar —sense entrar en les aig¨¹es procel.loses de l'Atl¨¤ntic—, torneu enrere par anar a parar a l'estret de Messina —compte amb Escil.la i Caribdis!—, voregeu l'illa de Creta, ancoreu a la riba de Xipre i tireu enrere, per acabar el viatge, fins a les illes de Zacint, Cefal¨°nia i ?taca. Si un dia vau deixar en aquest lloc una muller fidel, la hi retrobareu dedicada a teixir i desteixir una catifa o un tap¨ªs.