"Vaig aprendre a mirar de cara la mort"

Que la m¨²sica ajuda a viure ho sap tothom, per¨° que la m¨²sica pot ajudar a suportar la pena m¨¦s profunda, la mort d'una persona estimada, ¨¦s una cosa que potser nom¨¦s est¨¤ a l'abast dels m¨²sics. Pep Llad¨® va perdre la seva companya sentimental despr¨¦s de 30 anys de conviv¨¨ncia i, per tancar ferides, afrontar i acceptar-ne la mort, es va proposar de compondre m¨²sica. El resultat es diu Andar contigo, rumbas para Loli, deu peces que regala al seu web (www.pepllado.com) per a qui vulgui compartir amb ell els poders curatius de la m¨²sica.

Pregunta. Vost¨¨ ja sabia que la m¨²sica podia curar?

Resposta. M¨¦s que curar, sabia que forma part de la nostra vida. ?s capa? de girar-nos les coses, de donar-nos la volta emocionalment, per¨° no havia pensat mai que tingu¨¦s un aspecte curatiu, la veritat.

El rumbero regala al seu web les can?ons dictades per la mort de la seva dona

P. S'havia plantejat mai una cosa semblant?

R. De cap manera, fa 30 anys que faig m¨²sica, 30 anys que componc. Per¨° quan compons sempre hi poses alguna cosa teva, i tamb¨¦ del ve¨ª, de l'amic, una cosa que t'han explicat per¨° que tu no has viscut i amb tot el que et posen a l'abast, o que captes en l'ambient, vas fent. Amb

Andar contigo ha anat d'una altra manera. Aqu¨ª he posat un cent per cent de la meva vida, de les meves coses, del que sentia. Per aix¨° he descobert una dimensi¨® de la m¨²sica que ni jo mateix m'imaginava.

P. Es va sorprendre?

R. ?s clar que s¨ª, encara que els que treballem amb la m¨²sica sabem que sovint ens fa emocionar. Per¨° la vida, no la m¨²sica, no m'havia portat a una situaci¨® tan l¨ªmit que em permet¨¦s descobrir una altra dimensi¨® de la m¨²sica. Malgrat tot, ha estat una feina dolorosa, m'he hagut d'esfor?ar per no abandonar l'estudi.

P. I no tenia por de sincerar-se en exc¨¦s, d'obrir-se davant dels ulls de tothom?

R. Una por terrible. De fet, vaig comen?ar a treballar en aquestes can?ons per pura necessitat humana, no perqu¨¨ tingu¨¦s una idea clara del que en volia fer. Em tancava a l'estudi de casa i mirava qu¨¨ passava. Per¨° un dia em vaig adonar que, o b¨¦ convertia tot el que sentia en can?¨®, o b¨¦ deixava aquesta feina i em buscava una altra manera de guanyar-me la vida. ?s quan em vaig tancar i vaig comen?ar a treballar.

P. I qu¨¨ li va sortir en un primer moment?

R. Doncs, o coses molt cursis o molt obscenes, o totes dues coses a la vegada. Me'n vaig adonar de seguida i ¨¦s el proc¨¦s de depurar les lletres i les can?ons el que em va ajudar, perqu¨¨ em va remoure els sentiments per dins. Fer una cosa que resulta dif¨ªcil em va ajudar a ordenar els meus sentiments i a expressar-los d'una manera que em va semblar adequada.

P. Des del comen?ament va saber que tindria forma de rumba?

R. S¨ª, perqu¨¨ volia ser fidel a mi mateix. Rumba ¨¦s el que he fet sempre, ¨¦s el llenguatge que vaig escollir fa anys per expressar-me. A m¨¦s, sempre havia defensat que la rumba no nom¨¦s expressava alegria, sin¨® que era una eina amb qu¨¨ podies expressar un munt de coses. Ho havia defensat te¨°ricament, fer-ho a la pr¨¤ctica em va costar molt.

P. Ha buscat rumbes de temps retingut.

R. S¨ª, rumbes d'alguna manera properes al bolero. Totes tret de l'¨²ltima, que conscientment volia que fos alegre, que express¨¦s als altres el que s'havien perdut en no con¨¨ixer la Lola.

P. I ¨¦s d'imaginar que aquest proc¨¦s ha enfortit l'amistat amb les persones que l'envolten i que han col.laborat en les can?ons.

R. Per descomptat. Per comen?ar, va ser la meva filla qui va suggerir el t¨ªtol del projecte, perqu¨¨ ens havia vist passejar a la Lola i a mi moltes vegades i perqu¨¨ la passejada no deixa de ser una met¨¤fora de la vida. I els meus amics m¨²sics (Sicus Carbonell, Domin Rodr¨ªguez, Jordi Gas, Rafalito Salazar i David Torras) es van bolcar immediatament a ajudar-me a donar forma a unes peces que jo havia gravat molt rudiment¨¤riament a l'estudi. Penjar les can?ons a la xarxa va ser una manera d'agrair a tothom la col.laboraci¨®. I aix¨ª vaig evitar una retribuci¨® que em semblava prosaica i inapropiada de fer.

P. I al final, qu¨¨ ha apr¨¨s?

R. A mirar de cara la mort.