Primer Dostoievski

En un passatge de l'entrevista que va fer-li a Josep Pla, Joaqu¨ªn Soler Serrano li preguntava la consideraci¨® que li mereixien una s¨¨rie llarga d'escriptors de tots els temps. Quan li arriba el torn a Dostoievski, Pla respon, amb un disgust ostensible: "Un degenerat!", i es queda tan ample. ?s possible que aquesta opini¨® gran¨ªtica fos el fruit de la lectura de l'obra m¨¦s "adulta" de l'escriptor de Peterburg, en especial ?¨¦s un sup¨°sit? de Crim i c¨¤stig. Si Pla no hagu¨¦s conegut aquesta novel.la, i, en canvi, hagu¨¦s pensat en aquella de qu¨¨ parlem avui, Pobra gent (Barcelona, Alba, 2010), tampoc no hauria em¨¨s un judici gaire favorable, i potser hauria despatxat la pregunta amb una expressi¨® com ara: "Massa desgr¨¤cies!", sense caure, doncs, en un exabrupte irreversible i dur.

'Pobra gent' anuncia tot el que escriur¨¤ despr¨¦s l'autor de 'Crim i c¨¤stig'

Dostoievski va decidir dedicar-se a escriure mogut per dues menes de lectures: les franceses ?en especial Balzac, i m¨¦s encara Eug¨¦nie Grandet? i les russes ?especialment Puixkin (no podia ser d'una altra manera) i G¨°gol (El capot, en primer¨ªssim terme). No tenia ni un ral; ja patia la malaltia que el va portar a la tomba; ja tenia passi¨® pel joc i les mans foradades: no ¨¦s estrany, doncs, que, inspirat en les fonts que hem esmentat, escriv¨ªs una novel¡¤la epistolar en qu¨¨ un home relativament gran, Makar Devuixkin, i una noia joveneta, Varvara Dobrosi¨®lova, intercanvien per carta les desventures i mis¨¨ries llurs: ell copia escriptures (com Bartleby, per cert), i ella cus i fa feines dom¨¨stiques: tots dos s¨®n pobres com dues rates (una rata cada un, s'ent¨¦n).

La novel.la no ¨¦s comparable a les grans obres madures de l'autor, per¨° invita a pensar com es forja l'univers argumental i estil¨ªstic d'un escriptor. A Dostoievski li va passar una cosa molt curiosa, que ¨¦s la que m¨¦s el distancia de l'altre monument de la novel¡¤l¨ªstica russa de la segona meitat del segle XIX, Tolstoi: creia que la realitat ja era prou fantasiosa per ella mateixa i que, per tant, un novel¡¤lista m¨¦s aviat s'havia d'entretenir a oferir "realitat" a les fantasmagories sentimentals o psicol¨°giques de l'¨¦sser hum¨¤. Tolstoi, per contra, sempre va considerar que la mat¨¨ria primera de la novel.la havia de ser la que ofereix la hist¨°ria mateixa (Guerra i pau) o la que presenten les situacions "objectives" en qu¨¨ arriben a trobar-se, encara que sigui per misterioses raons, dos o tres personatges (Anna Kar¨¨nina). A aquest, la psicologia l'engavanyava; l'altre no hauria sabut viure sense submergir-se en el subs¨°l de la consci¨¨ncia.

Per aix¨°, en tota l'obra de Dostoievski, que ¨¦s molt gran, un ha d'afanyar-se a trobar aquells "correlats objectius" ?que hi s¨®n?, que donen una justa versemblan?a a unes d¨¨ries, maldecaps, cab¨°ries i neguits que, sense aventura "objectiva", quedarien redu?des a historials cl¨ªnics de psicopatologia. A Pobra gent hi ha, almenys, dos d'aquests correlats: la hist¨°ria d'un noi amant dels llibres ?pobre com una tercera rata?, que es mor en plena joventut: la seva llogatera es queda tots els seus llibres en paga de les mesades que li devia, i el pare del noi, que segueix el cotxe f¨²nebre, es posa a c¨®rrer quan el carro accelera, i, havent estalviat uns quants volums de la biblioteca del seu fill, que porta a les butxaques, perd pel cam¨ª ara un llibre ara un altre, que cauen tots enmig de la fanguera. L'altre ¨¦s la hist¨°ria de Gorshkov, que despr¨¦s d'anys de pledejar una causa, guanya el proc¨¦s i passa, de ser la quarta rata pobra, a ser un home relativament acabalat: ho celebra amb amics i coneguts, besa amb entusiasme la dona i la filla, s'estira a fer la migdiada... i es mor.

Tolstoi, que era ric, encara va poder elaborar una novel¡¤l¨ªstica d'aquelles que agradaven tant a Luk¨¢cs: l'¨¨pica que escau a la burgesia. Dostoievski, que va passar fretura quasi tota la vida, ens va donar per contra una ¨¨pica indigent i s¨°rdida. Al cap i a la fi, la R¨²ssia dels tsars presentava justament aquests extrems.