La clau (filos¨°fica) ¨¦s als seixanta

Catalunya ha acollit cinc vegades (tres a Barcelona, una a Girona i una altra a Montserrat), el Congr¨¦s de Fil¨°sofs Joves. ?s una organitzaci¨® for?a curiosa. No t¨¦ seu ni estructura fixes. El lloc de trobada i la mat¨¨ria que s'hi tracta es decideixen cada any en acabar el congr¨¦s, al mateix temps que es tria la persona que ocupar¨¤ la vicepresid¨¨ncia per al proper any, fet que implica ser president el seg¨¹ent. Amb aquests encenalls ha tingut continu?tat des de 1963. Hi ha molts negocis que duren molt menys. I no es pot dir que estigui en declivi, encara que no rebi ara tanta atenci¨® com fa uns anys. Perqu¨¨ hi ha un cert acord: els anys daurats (potser no d'or) de la filosofia a Catalunya (i al conjunt d'Espanya, i fins i tot a Europa) varen ser els que van dels seixanta als vuitanta i estan protagonitzats per pensadors que avui en podr¨ªem dir dels seixanta. Per dos motius: la d¨¨cada dels seixanta ¨¦s quan comencen a exercir o a formar-se i ara quasi tots es troben a la frontera dels 60 anys, m¨¦s amunt o m¨¦s avall. Despr¨¦s, no hi ha collita.

Els pensadors m¨¦s potents procedeixen d'¨¢mbits fronterers

Per fer-se un lloc a la universitat no cal destacar con a pensador

Els fil¨°sofs es refugien als departaments de literatura o d'art

Xavier Rubert de Vent¨®s, Eugenio Trias, Miguel Morey, Manuel Cruz, Rafael Argullol, Paco Fern¨¢ndez Buey, Vict¨°ria Camps, Merc¨¨ Rius i V¨ªctor G¨®mez Pin, per no esgotar la llista de pensadors actius a Catalunya, tenen en com¨², a m¨¦s dels trets assenyalats, que han publicat les primeres obres al llindar dels 30 anys i que despr¨¦s ho han seguit fent. Avui ¨¦s molt dif¨ªcil trobar autors amb dues o tres obres rellevants i que tinguin menys de 45 anys. Com ¨¦s que no apareix un relleu per als pensadors que varen comen?ar a treballar als voltants del maig del 68? Les respostes s¨®n diverses, amb un denominador com¨² ¨²nic: no hi ha fil¨°sofs emergents. Els pensadors m¨¦s potents avui procedeixen d'¨¤mbits fronterers (antropologia, literatura, art, hist¨°ria, ci¨¨ncia), no de la filosofia.

La filosofia no ha sigut l'activitat preferida dels catalans. Acaba precisament de sortir un llibre, Hist¨°ria social de la filosofia catalana. La l¨°gica (1900-1980), de Xavier Serra (Editorial Afers), on es descriuen els avatars de l'ensenyament de la filosofia a Catalunya i Val¨¨ncia durant el segle passat. Un ensenyament en mans d'un personal for?a curi¨®s a qui es podria aplicar aquella dita d'Ortega i Gasset: eren coetanis, que no contemporanis. ?s a dir, vivien al mateix temps que la resta de la gent, per¨° tenien el cap uns quants segles m¨¦s enrere. Almenys, filos¨°ficament parlant.

Als seixanta apareixen a les facultats de Barcelona i Val¨¨ncia —com a professors o com a alumnes— alguns dels noms abans esmentats que van a les classes de Manuel Sacrist¨¢n o Emilio Lled¨® i Carlos Par¨ªs. De fet, hi ha una certa unanimitat a recon¨¨ixer que la tradici¨® filos¨°fica de postguerra a Barcelona t¨¦, per dir-ho d'alguna manera, diversos focus inspiradors potents: Sacrist¨¢n i Lled¨®, amb pres¨¨ncia molt diferent a la universitat; Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde —expulsat i readm¨¨s al cap d'uns anys— i Josep Calsamiglia, des de fora. El Col.legi de Filosofia, que va ser eix central del pensament filos¨°fic dels vuitanta recollint l'activitat de Trias, Robert, Morey, Jordi Llobet i Josep Ramoneda, entre d'altres, ¨¦s impensable sense Calsamiglia. D'ell se'n podria dir el que s'atribueix a un professor de Harvard a qui varen proposar contractar S¨°crates i Jes¨²s de Natzaret: "B¨¦, s¨ª, s¨®n bons mestres, per¨° no publiquen". Calsamiglia no va publicar, per¨°, diuen els que el varen tractar, "va ser un bon mestre".

Sacrist¨¢n va deixar una doble her¨¨ncia: el pensament marxista i els autors interessats per la l¨°gica i la filosofia de la ci¨¨ncia. Malgrat que va ser excl¨°s durant anys de la doc¨¨ncia universit¨¤ria, va estendre la seva influ¨¨ncia a trav¨¦s del contacte personal i de les traduccions. Xavier Serra explica a l'obra citada les oposicions a les quals Sacrist¨¢n va conc¨®rrer a Val¨¨ncia i que va guanyar Manuel Garrido. La versi¨® de Serra insisteix que el fet que Sacrist¨¢n fos comunista t¨¦ poc a veure amb el fet que guany¨¦s Garrido, que llavors no sabia l¨°gica matem¨¤tica. Serra sost¨¦ que va resultar decisiu que els catedr¨¤tics de la Universitat de Madrid creiessin que la resta d'Espanya era cosa seva i, per tant, el president del tribunal, Leopoldo Eulogio Palacios, va imposar el seu candidat que, a m¨¦s a m¨¦s, no estava contaminat de modernismes.

Sigui com sigui, Sacrist¨¢n va perdre la c¨¤tedra de Val¨¨ncia i Garrido va trair totalment el seu mentor i, nomenat catedr¨¤tic, va aprendre l¨°gica i va aprofitar per impulsar la difusi¨® de la l¨°gica i la filosofia de la ci¨¨ncia de manera rigorosa, formant un departament cabdal durant molts anys en aquest tipus d'estudis, on va destacar Josep Llu¨ªs Blasco.

Aquells anys Sacrist¨¢n publica i tradueix. Tamb¨¦ la persona que es fa c¨¤rrec de l'ensenyament de l¨°gica a Barcelona: Jes¨²s Moster¨ªn, que no es limita a les q¨¹estions estrictament formulat¨°ries i s'aventura dins la reflexi¨® ¨¨tica i tamb¨¦ historiogr¨¤fica, formant alhora un planter d'investigadors.

A la cru?lla dels seixanta i els setanta, a Barcelona hi varen coincidir un planter de professors que permeten parlar d'una mena d'edat de plata filos¨°fica a Catalunya: Sacrist¨¢n (breument), Lled¨®, Jacobo Mu?oz, Rubert, Ignasi Sol¨¤ Morales, Trias, Buey, Jos¨¦ Manuel Bermudo, Miguel Candel, Rafael Argullol i Josep Montserrat. Aix¨° a la central; a la nova Aut¨°noma, hi ha Pere Llu¨ªs Font, Ra¨²l Gabas, Vict¨°ria Camps, Josep Ramoneda i, molt breument, Javier Muguerza. Aix¨° no impedia que a les universitats hi sobrevisquessin coetanis. Per exemple, Francesc Canals, de qui es deia que era pretomista, o Jos¨¦ Ignacio Alcorta que explicava una cosa que ell en deia ¨¨tica.

Pr¨¤cticament tots els autors dels seixanta ronden avui els 60 anys i han seguit produint obra durant el darrer mig segle. Per¨°, com deia un d'ells, "no s¨¦ veure l'her¨¨ncia". Hi ha autors, per exemple Fina Birul¨¦s, Xavier Antic, Daniel Quesada, Gerard Vilar, o els textos de Miquel Tresserras (Universitat Ramon Llull) sobre Wittgenstein o de Gin¨¦s Navarro (UNED) sobre Bataille. Per¨° sembla que es reservin i quasi ni publiquen, a banda d'estar m¨¦s a prop dels 50 anys que de la joventut.

Que la filosofia va de baixa resulta clar: han caigut i decaigut les col.leccions de textos filos¨°fics i quasi desaparegut les revistes filos¨°fiques. El darrer n¨²mero d'Enrahonar. Quaderns de Filosofia, publicaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, est¨¤ dedicat a la filosofia catalana del segle XX: Ferrater Mora, Nicol, Francesc d'Assis Masferrer i Francesc Mirabent. Pura hist¨°ria passada i quasi oblidada (amb l'excepci¨® de Ferrater). Aquests dies s'ha celebrat a Barcelona un simposi sobre els conceptes de "veritat" i "revoluci¨®" impulsat per dos pensadors relativament joves (Felip Mart¨ª-Jufresa i Xavier Bassas Vila). Tots dos reconeixen les dificultats que varen tenir per trobar fil¨°sofs joves que treballessin a Catalunya. Els dos m¨¦s rellevants triats ja no s¨®n joves: Fern¨¢ndez Buey i Felip Mart¨ªnez Marzoa, un pensador valu¨®s, catedr¨¤tic em¨¨rit a la Universitat de Barcelona, per¨° poc conegut fora dels murs universitaris.

Mart¨ª-Jufresa i Bassa coincideixen a assenyalar la situaci¨® de la universitat com una de les causes d'aquest allunyament general dels joves respecte a la filosofia. Una opini¨® que tamb¨¦ expressen Manuel Cruz, Merc¨¨ Rius i Daniel Gamper (professor de la UAB). El sistema d'avaluaci¨® per arribar a ser reconegut professor universitari va contra la investigaci¨® i, per tant, tamb¨¦ contra la publicaci¨® d'obres innovadores. L'ag¨¨ncia estatal que valora els m¨¨rits dels futurs docents ha confegit una llista de revistes on publicar-hi puntua (preferentment en llengua anglesa o alemanya) i la resta no existeix. Els joves que volen fer-se un lloc a la universitat no cal que destaquin com a pensadors, m¨¦s val que se centrin a fer articulets per a les revistes valorades per l'ag¨¨ncia. Per descomptat, la traducci¨® no es valora: ni d'autors nous ni de cl¨¤ssics.

Rius apunta que la situaci¨® es complica amb els nous plans d'estudi que ja no permeten una visi¨® general de la filosofia. M¨¦s encara: "Hi ha estudiants que no saben escriure, a tot estirar, redacten. Com han de fer llibres?". Daniel Gamper afegeix que la subordinaci¨® a l'ag¨¨ncia nacional d'avaluaci¨® trenca moltes possibilitats d'investigaci¨®. "Per la filosofia, s'ha copiat el model de les ci¨¨ncies: que hi hagi equips d'investigaci¨® entorn d'un projecte, per¨° no funciona". Slavoj Zizek, fil¨°sof eslov¨¨ que va visitar fa uns dies Barcelona, tamb¨¦ carregava contra Bolina i afegia que les universitats estan expulsant els pensadors, tancant fins i tot departaments de filosofia, de manera que els fil¨°sofs es refugien als departaments de literatura o d'art.

V¨ªctor G¨®mez Pin, catedr¨¤tic de metaf¨ªsica a la UAB, ¨¦s tamb¨¦ el fundador i impulsor del Congr¨¦s Internacional d'Ontologia. Acabat l'estiu se celebrar¨¤ a Barcelona i Sant Sebasti¨¤ la novena edici¨® i nom¨¦s ell sap com s'ho fa per aconseguir finan?ament i sobreviure. "No hi ha un gran inter¨¨s per la filosofia", reconeix neguit¨®s. "Malgrat que cada any hi assisteixen les primeres figures del pensament i que tenim el suport de la Unesco, ens costa un munt publicar les aportacions".

Rafael Argullol, professor a la Universitat Pompeu Fabra, anota que la situaci¨® no ¨¦s espec¨ªfica de Barcelona, Catalunya i Espanya. El m¨®n est¨¤ canviant, amb noves pot¨¨ncies, com l'?ndia i la Xina, que configuren tend¨¨ncies tamb¨¦ noves i no necess¨¤riament ben compreses. Tamb¨¦ Rius creu que el problema ¨¦s m¨¦s global, que ¨¦s cert que no hi ha nous pensadors a Catalunya, per¨° tampoc a la resta d'Occident. No vol dir innovadors. El pensament vinculat als fonamentalismes no compta. Fonamentalismes de tot tipus. Fern¨¢ndez Buey inclou en aquest ¨¤mbit un relativisme ferotge i for?a indocumentat que, de vegades, sembla fruit de la mandra: no defensar res exigeix molta menys feina que el contrari.

Una darrera q¨¹esti¨®, segurament no menys important, ¨¦s la crisi dels discursos globalitzadors. "Vivim temps de nihilisme", afirma G¨®mez Pin. Han fet fallida les ideologies globals: el marxisme, el liberalisme, i no ha arribat res m¨¦s per substituir-les. O no ho hem sabut veure.