Arxius de melancolia

OBSERVACIONES SOBRE

LA CIUDAD DEL POLVO

Raimond Chaves i Gilda Mantilla.

Galeria ProjecteSD

Passatge Mercader, 8, baixos, 1.

Barcelona. Fins al 4 de setembre

REF.08001.

Diversos artistas. Galeria

Nogueras Blanchard. Carrer

Xucl¨¤, 7. Barcelona. Fins al 30

de juliol. Comissari: Juan Canela

El clima de Lima —la rosa del desert peru¨¤— ¨¦s el germen de les seves contradiccions m¨¦s vives. Marcat per l'aigua discorde (precipitacions escass¨ªssimes i una humitat relativa que arriba fins al 100%), fa dels seus habitants amfibis —en tr¨¤nsit continu sota una boirina propiciada pel mur and¨ª— un basti¨® que dissimula i transforma la ciutat en una naturalesa ¨²nica i genu?na. Grisa i mon¨°tona, empolsada per la contaminaci¨® i la melancolia, Lima ha estat observada per Raimond Chaves i Gilda Mantilla al llarg d'un any, i el resultat ¨¦s una exposici¨® a tall d'observatori del temps que recorre crom¨¤ticament la quotidianitat de la gran urbs, des d'un dia qualsevol d'hivern: "Aqu¨ª fa m¨¦s de trenta anys des de l'¨²ltima vegada que va ploure de veritat, molts cops sembla que el cel anunci? un gran ruixat que no arriba mai". El fenomen, que all¨¤ anomenen gar¨²a, ha estat transmutat en un laboratori amb proves fruit de la imaginaci¨® i l'arbitrarietat. Una arquitectura de paper, una construcci¨® d'objectes fets amb cartr¨® reciclat, forma el mostrari de la gent de Lima, que "devora pols i rovell, amb digestions inacabables. Menjar a la ciutat i veure qu¨¨ li passa a un mateix".

Les formes del cartr¨® concentren experi¨¨ncies personals i socials

Des de fa vuit anys, Chaves i Mantilla habiten la capital peruana com si fossin alien¨ªgenes. Aix¨ª ho reconeixen: "Dubtem que alg¨² pugui tenir una idea cabal d'aquest organisme viu. La sensaci¨® m¨¦s comuna ¨¦s sentir-se un estrany. Aqu¨ª res encaixa, la majoria de les vegades la trama urbana no continua de manera natural amb els barris adjacents, sin¨® que sembla descol.locar-se expressament. La ciutat, que sembla que estigui feta per confondre un enemic extern, en el fons es protegeix a si mateixa". Al ProjecteSD, el resultat de la seva investigaci¨® art¨ªstica respon a un m¨¨tode emp¨ªric i l¨°gic. Els artistes s'abasteixen de paper de diferents gramatges en una vella f¨¤brica de cartr¨® industrial del barri, encarreguen la guillotinada i l'enquadernaci¨®, i el distribueixen en quadr¨ªcules com un calendari, un tros de cel caigut, un arxiu, un almanac. Formes de cartr¨® que dilueixen o concentren experi¨¨ncies personals i socials, un llenguatge crom¨¤tic molt subtil, m¨ªnim, que contrasta amb l'empremta barroca i una suposada arc¨¤dia incaica.

Si b¨¦ Observaciones sobre la ciudad del polvo significa formalment una ruptura amb els seus anteriors projectes art¨ªstics, hi ha un pas m¨¦s en la idea de construir una imatge ideal del paisatge que els artistes cartografien com un arxiu d'experi¨¨ncies i eina de coneixement. A Mal de Am¨¦rica, que va presentar la mateixa galeria el 2007, Chaves i Mantilla descomponien la naturalesa d'alguns indrets del Per¨², Col¨°mbia, Vene?uela i l'Equador en espais dibuixats fruit de processos i tensions en els quals l'Am¨¨rica Llatina apareix com un infern i un parad¨ªs. Ara, de manera totalment abstracta, la postal de Lima es presenta com un paisatge emocional, obsessiu, ut¨°pic. La ciutat que expressa l'abs¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ la nost¨¤lgia del significat. La seva esgotada voluntat de vida i el seu risc mortal d'acabar sepultada sota la grisor.

Una altra mostra grisa. Ref. 08001 ¨¦s el t¨ªtol d'un llibre d'artista(es) que la galeria Nogueras & Blachard desplega a les seves sales amb 50 imatges en blanc i negre de 17 joves creadors amb al.lusions a la cultura popular: David Bestu¨¦ crea un collage en capes amb s¨ªmbols del seu imaginari personal, Black Tulip fa una recerca de portes en escenes dispars, Daniel Jacoby troba en la vida de l'arquitecte Frei Otto les seves pr¨°pies obsessions i Jim¨¦nez Landa redibuixa l'escena inicial de La Dolce Vita. La gr¨¤cia d'aquesta exposici¨® no ¨¦s en els treballs en si, sin¨® en comprovar com una galeria pot exposar-se a si mateixa.