Espurnes de Llum

EL GRATACEL

M¨¤rius Sampere

Meteora

254 p¨¤gines. 18 euros

L'ESTACI? DELS

ESPIADIMONIS

M¨¤rius Sampere

Lleonard Muntaner

90 p¨¤gines. 11 euros

LA CIUTAT SUBMERGIDA

M¨¤rius Sampere

Edicions del Salobre

485 p¨¤gines. 29 euros

Gaireb¨¦ mig segle ha passat des del premi Carles Riba que el 1963 va guanyar M¨¤rius Sampere (Barcelona, 1928) amb L'home i el l¨ªmit fins al recent premi Jaume Fuster que l'Associaci¨® d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) li ha concedit en reconeixement a tota una vida dedicada a la poesia. Sampere ha estat tot aquest temps en actiu, encara que amb desigual continu?tat i fortuna; ha rebut premis i ha publicat, per¨° en un discret segon terme. Autodidacte, al marge de tota moda, la seva poesia ha despertat poc inter¨¨s, segurament perqu¨¨ no ha estat ni ¨¦s encara prou ben entesa. Potser li hauria convingut escriure d'una manera incomprensible, perqu¨¨ aix¨° s'accepta m¨¦s b¨¦ que no pas ser comprensible a mitges. Ell apunta amb quatre tra?os una situaci¨®, un enigma d'arrel filos¨°fica, i ens deixa sols a la merc¨¨ de les inquietuds que se'ns hagin desvetllat. I el lector no acaba de saber qu¨¨ fer-ne, del que diu, aix¨ª com a les primeres exposicions de pintura impressionista el p¨²blic veia les pinzellades per¨° no entenia el paisatge que li oferien.

Sampere ha publicat dos poemaris i una novel.la que ¨¦s m¨¦s aviat un recull de relats

L'antologia Si no fos en secret (Proa, 1999), a c¨¤rrec de D. Sam Abrams i Jaume Subirana, va significar un punt d'inflexi¨® en la seva biografia. Deixava de ser un poeta considerat menor i es resituava en primera l¨ªnia. Subirana hi deia que la seva ¨¦s "una poesia de l'espasme m¨¦s que no del gest enraonat, de la contradicci¨® m¨¦s que no de la l¨°gica, de l'abstracci¨® m¨¦s que no de la figuraci¨®". Sampere reconeix haver llegit molt, sobretot filosofia, ja de ben jove, i, insatisfet davant les respostes obtingudes, haver-se proposat elaborar el seu propi discurs sobre les q¨¹estions fonamentals del pensament. Incapa? d'elaborar un tractat filos¨°fic, la poesia es convertir¨¤ en el recurs per trobar espurnes de llum que semblen il.luminar un instant aquesta fosca exist¨¨ncia. Per¨° m¨¦s que poemes a la manera com els entenem, el resultat d'un treball del llenguatge d'acord amb una ret¨°rica convencional o inventada, el que fa Sampere t¨¦ m¨¦s a veure amb el koan, que ¨¦s, en la tradici¨® zen, un problema que el mestre planteja a l'alumne per dur-lo a un nivell m¨¦s alt de meditaci¨®.

En la primera d¨¨cada del XXI ens ha donat for?a t¨ªtols, com ara Les immin¨¨ncies; Jerarquies; Ens trobarem a fora (Proa, 2002, 2003 i 2006); Altres pres¨¨ncies (Meteora, 2008), i enguany ens sorpr¨¨n amb tres novetats. En primer lloc, un altre recull, L'estaci¨® dels espiadimonis, que abunda en les seves preocupacions existencials, amb notables ressons teol¨°gics. Un di¨¤leg continu amb la pr¨°pia consci¨¨ncia, ple d'interrogants —"No ¨¦s una olla de grills, ¨¦s la creaci¨®"—, a la recerca infructuosa del sentit de tot plegat, intuint que "venim d'un d¨¦u fugitiu". S¨®n 70 breus poemes que, com ¨¦s habitual en ell, tracten de sintetitzar un aplec de premisses que no pal.lien el desassossec, al contrari: "La poesia consagra la indefinici¨®".

Despr¨¦s, una agradable sorpresa, un volum que cont¨¦ 12 reculls: La ciutat submergida. Obra po¨¨tica in¨¨dita (1970-2008). Una quantitat impressionant de poemes que no desmereixen en general al costat dels publicats anteriorment, per¨° l'edici¨® ¨¦s millorable. Hi ha un pr¨°leg, signat per Carles Duarte, que cont¨¦ par¨¤grafs sencers calcats del pr¨°leg de D. Sam Abrams a Si no fos en secret, i no ens aclareix res sobre el contingut. Com hem de situar les 12 obres al llarg de les quatre d¨¨cades? Ni tan sols sabem si estan ordenades cronol¨°gicament. S¨®n llibres acabats que no van trobar editor en el seu moment, o el resultat d'un buidatge de calaixos? Sampere ¨¦s poeta m¨¦s de poemes solts que no pas de llibres, per¨° no sols els estudiosos agrairien una mica d'informaci¨®. Potser seria hora que, reconegudes la qualitat i l'excepcionalitat de Sampere, s'editi el conjunt can¨°nic dels seus poemes, ordenats per¨° amb un criteri clar i expl¨ªcit.

Finalment, El gratacel, una novel.la, o m¨¦s aviat un recull vagament unitari de relats, que sembla el resultat l¨²dic de moltes meditacions filos¨°fiques. El protagonista, Eusebi, entra en un edifici buscant alg¨², i es troba deambulant per un enorme laberint burocr¨¤tic. A semblan?a de la Divina Com¨¨dia, gent i situacions molt diverses —algunes dram¨¤tiques, altres c¨°miques— l'inciten a reflexionar sobre l'exist¨¨ncia. Per¨° si l'obra de Dante ¨¦s el resum de la filosofia del seu temps, l'escol¨¤stica, la de Sampere ¨¦s un compendi de les seves perplexitats. Amb un llenguatge d'estar per casa, entre foteta i pocasolta, com si fos un personatge de Calders, Eusebi fa el seu cam¨ª sense trobar-hi un sentit racional; igualment Sampere no ha trobat mai un fil d'Ariadna per sortir del laberint i tota la seva obra ¨¦s nom¨¦s un munt d'intenses i desordenades reflexions que ens convida a compartir. No ¨¦s tant un frac¨¤s personal com un reflex d'un temps mancat de certeses. No es pot esperar m¨¦s d'un poeta.