Diminutius a la mallorquina

Un amic ha estat llegint aquests dies La ciutat esva?da, el llibre de Mario Verdaguer sobre la Palma dels comen?aments del segle XX. ¡°?s sorprenent¡±, m¡¯escriu el meu amic via Whatsapp, ¡°la quantitat de temps que l¡¯autor dedica a parlar dels fracassos de gent amb talent¡±. Li comento que aquest ¨¦s l¡¯aspecte que m¨¦s em fascina de la vida illenca, la figura constant del malaguanyat, ¨¦s a dir, un tipus de persona que t¨¦ la capacitat per fer, el talent per fer, l¡¯aparent dest¨ª de fer... I, aix¨ª i tot, mai no arriba a fer res. A l¡¯altre costat del xat, en Pau em contesta: ¡°S¨ª, ¨¦s una faula que es repeteix molt a Mallorca, com si serv¨ªs per desincentivar l¡¯aud¨¤cia¡±. Com sempre, el meu amic l¡¯encerta de ple.

Mallorca ¨¦s un lloc abund¨®s en talent creatiu individual (sobretot si, de manera sens dubte discutible, entenem el talent com un fenomen proper a l¡¯excentricitat), per¨° amb tend¨¨ncia a malbaratar-lo, dilapidar-lo, deixar-lo c¨®rrer. Les raons deuen ser m¨²ltiples: massa gent amb apartament heretat i poques feines, massa sol i bellesa atmosf¨¨rica, massa sa?m a la dieta (¡°¨¦s impossible ser m¨ªstic a Mallorca, menjant tant de frit¡±, deia dom Crist¨°fol Serra)... Tanmateix, jo tinc les meves dues teories preferides a l¡¯hora d¡¯explicar aquesta q¨¹esti¨®.

La primera, i ¨°bvia, ¨¦s l¡¯estranya relaci¨® dels illencs d¡¯arreu amb les dimensions de la realitat. En el cas mallorqu¨ª, els habitants d¡¯aquesta terra tendim a confondre l¡¯illa amb un continent i, a partir d¡¯aqu¨ª, a pensar que de veritat un succ¨¦s local ja basta per justificar un prestigi o que ser una promesa de joventut ja equival a ser una realitat, a condici¨® que aquella promesa ens garanteixi alguna preemin¨¨ncia en el nostre petit entorn. En aquest sentit, recordo aquella extraordin¨¤ria declaraci¨® d¡¯un ¨¦sser hum¨¤ palmes¨¤ a les xarxes socials un 31 de desembre: ¡°A l¡¯any que comen?a¡±, escrigu¨¦ aquella criatura sense ombra d¡¯ironia, ¡°nom¨¦s li demano que d¡¯una vegada m¡¯arribi el reconeixement literari local¡±, just abans d¡¯afegir: ¡°A veure si escric alguna cosa¡±. El noble (i nostrat) art de passar l¡¯arada davant del bou.

Molt vinculada a l¡¯anterior, la segona teoria ¨¦s la dels diminutius. Sovint s¡¯ha dit que la inflexi¨® mallorquina del catal¨¤ ¨¦s una de les m¨¦s maques, i jo hi estaria d¡¯acord de molt bon grat si no fos per aquesta mania compulsiva d¡¯expressar-ho tot en diminutius que fan del m¨®n una cosa petita i de jugueta, i de les experi¨¨ncies, pur cringe. Jo aquest tema el tinc molt discutit amb ma mare, dona extraordin¨¤ria per¨° que, aix¨° s¨ª, ¨¹ber-mare-mallorquina com ¨¦s, s¡¯entesta a dir de la truita, truiteta, i del sol, solellet, i que, quan jo era un adolescent que volia estudiar Filologia, aprov¨¤ el meu pla perqu¨¨ em permetria ser professor, ¡°que tenen una pagueta que no est¨¤ malament¡±.

Convindrem que aquest hummus posa dif¨ªcil la trag¨¨dia i els riscos, per¨° tamb¨¦, i en conseq¨¹¨¨ncia, l¡¯acompliment de destins triomfants. Despr¨¦s, la resta de la feina la fa un mecanisme de defensa social arrelad¨ªssim a Mallorca: igualar tothom per sota, no sigui que alg¨² destaqui, ara i quan Antoni Gelabert pintava o Mario Verdaguer escrivia.