Iniciativa editorial

Desperta abrandament, sorpresa i emoci¨® veure que hi ha gent de poca edat que s'anima a crear un segell editorial en un temps en qu¨¨, diuen, molt poca gent llegeix, i menys encara poesia. Aix¨° ¨¦s el que ha fet una colla de conciutadans en fundar l'anomenada Labreu Edicions, que ha endegat una col.lecci¨® de narrativa i una altra, m¨¦s extensa i de m¨¦s m¨¨rit, de literatura en vers.

Tinc damunt de la taula —despr¨¦s d'haver-los tingut a la falda, sota una mirada errant i generosa— dos d'aquests llibres, de la col.leci¨® "Alabatre": Minotaure, de Friedrich D¨¹rrenmatt, i Finestrals, de Philip Larkin. Cap dels dos ¨¦s un poeta que es llegeixi gaire a Catalunya. D¨¹rrenmatt va ser una mica fam¨®s, als anys 1960, per una s¨¨rie de novel.les editades a can 62 (com Grec busca grega) i per una obra de teatre de tall entre ibseni¨¤ i ionesc, jo diria, La visita de la vella dama: s'hi explica la venjan?a d'una dona gran que, havent-se fet milion¨¤ria, torna al poble que la va execrar per rescabalar-se. Minotaure (1985) ¨¦s una recreaci¨® del mite antic, amb un Teseu que no es desvela fins al final de l'obra, escrita en un alemany espl¨¨ndid, euf¨°nic —tamb¨¦ en la traducci¨® catalana; si hi ha aix¨°, ja hi ha poesia—, portada amb una precisi¨® magn¨ªfica: l'heroi s'hi enfronta amb el laberint del m¨®n, i tot ¨¦s solament desig d'alliberament en un embolic que nom¨¦s descabdellar¨¤ Ariadna: oh laberint grotesc! "Va somniar el llenguatge, va somniar fraternitat, va somniar amistat, va somniar recolliment, va somniar amor, proximitat, escalfor, i somniant va saber que era un monstre, que mai no li pertocaria la llengua, mai la fraternitat, mai l'amistat, mai l'amor, mai la proximitat, mai l'escalfor; ell somniava tal com els homes somnien els d¨¦us; amb la tristesa dels homes, l'home; amb la tristesa dels animals, el Minotaure".

'Feli? iniciativa editorial en temps d'enduran?a'

El llibre de Larkin ¨¦s, naturalment, tota una altra cosa; i diem "naturalment" perqu¨¨ la poesia alemanya sempre ha tirat al pensament i la tesi, mentre l'anglesa sempre ha tirat a la imatge i la met¨¤fora. Els amants de la filosofia prefereixen H?lderlin, els amants de la literatura s'inclinen m¨¦s aviat per Wordsworth —que, per cert, era considerat per Larkin el n¨²mero u de la poesia en angl¨¨s. Aquest home discret, conco, tartamut, miop cosa de no dir i sord per escreix —ja s¨®n coses!—, empleat en una biblioteca durant molts anys, admirador de Margaret Thatcher —aix¨° s¨ª que ¨¦s fancyon and imagination— va ser, a les lletres angleses tan dominades pel celtisme dels irlandesos com per l'hermetisme urbanita de T.S. Eliot —sempre he tingut la impressi¨® que la ciutat d'Eliot ¨¦s com una ciutat en quarantena a causa d'aneu a saber quina malura; no ¨¦s la metr¨°polis oberta a l'exaltaci¨® de Poeta en Nueva York— una cosa aix¨ª com el nostre Gabriel Ferrater: Larkin, com el de Reus, va respirar quan Ezra Pound va anunciar que alliberar-se del pent¨¤metre i¨¤mbic era el millor que li havia passat a la poesia contempor¨¤nia.

Finestrals (High Windows, 1974) potser no ¨¦s el millor llibre de Larkin, per¨° ¨¦s el que va comen?ar a donar-li una fama s¨°lida i segura, malgrat tota la poesia de l'experi¨¨ncia moral, tan en voga en aquells anys. Cont¨¦ un poema amb una mala llet perequartesca —que ¨¦s m¨¦s brutal que la ironia de Jacques Tati— en qu¨¨ fa riota d'aquesta figura avui tan assumida per tothom, per¨° esbala?dora, que en franc¨¨s se'n diu el vacancier: a la platja, perdent el temps i "educant els fills gaireb¨¦ amb pallassades". I la present edici¨®, hereva del treball pioner de Josep Maria Jaum¨¤ (vegeu Els Marges, 25), inclou tamb¨¦ una entrevista gaireb¨¦ anodina, en qu¨¨ Larkin rebla la idea antiga que viatjar ¨¦s cosa de novel.listes, i quedar-se a casa —o vagarejar per la ciutat que el poeta reclama fer-se pr¨°pia— ¨¦s all¨° que escau a un bon versificador. Dos homes i dues dones s¨®n responsables de la bella iniciativa: Ester Andorr¨¤, Marc Romera, Miquel Adam i Clara Font. Aquesta, amb un nom tan admirable, no cal ni que escrigui poesia: n'hi haur¨¤ prou que n'editi.