L'inclassificable Benet Rossell

Artista total, inclassificable, polif¨°nic i poli¨¨dric, Benet Rossell (?ger, 1937) ¨¦s el responsable d'uns dels corpus art¨ªstics m¨¦s complexos i agosarats de l'art espanyol contemporani. El cr¨ªtic franc¨¨s Jean-Clarence Lambert va encunyar el terme artor, s¨ªntesi d'artista i actor, per designar-lo, i es va quedar curt, perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s poeta, m¨²sic, cineasta, i, entre moltes altres coses, cal.l¨ªgraf. "L'art, el planto en terra. Els meus signes cal.ligr¨¤fics s¨®n una vegetaci¨®, proliferen com l'herba, la bona i la dolenta, germinen...", assegura.

Emigrat i emigrant, viatger i habitant del m¨®n, Rossell forma part del grup d'artistes catalans que es van instal.lar a Par¨ªs al final de la d¨¨cada de 1960, d'alguna manera relacionats amb el Nou Realisme, com Jaume Xifra, Antoni Miralda i Joan Rabascall, amb els quals col.labora en moltes ocasions, tot i tenir una carrera amb una arrencada que els precedeix i una originalitat amb arrels pr¨°pies. Una mica de tot aix¨° queda clar a la mostra que li dedica ara el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), sota el t¨ªtol de Paral.lel Benet Rosell, que, tot i que per les dimensions i la polifonia sembli implicar que ¨¦s una exposici¨® antol¨°gica, no ho ¨¦s; es concentra en nom¨¦s una part de la seva obra, dues de les seves ¨¤rees principals: el cine i les cal.ligrafies o micrografies.

Abans de dedicar-se a la pr¨¤ctica art¨ªstica estudia dret, economia i sociologia Es fabricava el pinzell amb els seus cabells i feia lupes per visualitzar els dibuixos

'S¨®c un personatge molt t¨ªmid i els t¨ªmids som molt descarats' L'artista ha reprodu?t el seu magatzem. Als prestatges hi ha els quadres empaquetats

Davant del proc¨¦s creatiu Rossell ¨¦s m¨¦s un gourmand que un gourmet. All¨° pantagru¨¨lic sempre hi ¨¦s present. Comen?ant per la seva formaci¨® polif¨°nica. Abans de dedicar-se a la pr¨¤ctica art¨ªstica estudia dret, economia i sociologia. De fet, el seu primer viatge a Par¨ªs el va realitzar el 1964 en condici¨® d'economista —d'estudiant d'economia, per ser m¨¦s prec¨ªs— i fa una confer¨¨ncia en un congr¨¦s sobre el Plan Badajoz, una de les "grans obres" del franquisme. "Al Congr¨¦s hi havia la cr¨¨me de la cr¨¨me de l'economia mundial, i jo m'allotjava a la suite d'un hotel de luxe. Despr¨¦s, quan em vaig instal.lar a Par¨ªs, vaig passar a dormir al terra d'una chambre de bonne".

En aquell Par¨ªs del final de la d¨¨cada prodigiosa, va sempre amb la c¨¤mera a sobre i s'inscriu als cursos de cine del Comit¨¨ del Film Etnogr¨¤fic que dirigeix Jean Rouch. Tamb¨¦ viatja per tot el m¨®n, especialment per l'Orient: la ?ndia i el Nepal.

?s en aquests anys quan pren forma el seu peculiar llenguatge cal.ligr¨¤fic, que, segons la seva pr¨°pia definici¨®, parteix d'una "infinitat de signes, icones, de micrografies o cal.ligrames o benigrames sense codi, irrepetits i irrepetibles que conviuen, s'articulen i es manifestin d'una manera sempre ¨²nica, sempre reinventada, i acaben conformant un microteatre o representaci¨® cal.ligr¨¤fica del gran microteatre del m¨®n".

El que m¨¦s sorpr¨¨n de la mostra del Macba ¨¦s que el visitant s'enfronta a s¨¨ries d'obres, penjades una al costat de l'altra en una mateixa paret i, quan s'apropa, comprova que la data de realitzaci¨® salta del 1965 al 1978 i arriba fins al 2006. Les s¨¨ries es configuren al marge del moment en qu¨¨ es va fer cada pe?a. ?s com si Rossell hagu¨¦s posat en marxa innumerables recorreguts, camins possibles que va omplint amb la seva obra segons els creua. No passa d'un per¨ªode a un altre sin¨® que els estils s¨®n els que cavalquen sobre el temps. Tot estava al principi i tot segueix estant al final.

"Hi ha una fidelitat o seguretat en el que un porta al seu terreny", assegura. Per¨° quants carrers ocupa?, insisteix el periodista. "No ¨¦s pedanteria, per¨° ocupo totes les ciutats del m¨®n". I afegeix: "S¨®c un personatge molt t¨ªmid i els t¨ªmids som molt descarats. Tinc la gosadia, a causa de la meva timidesa, de portar-ho tot de tal manera al meu terreny que ho puc agafar tot. Crec que l'art t¨¦ tamb¨¦ totes les respostes, perqu¨¨ ¨¦s residual i perqu¨¨ en certa manera no serveix per a res, perqu¨¨ tot el que serveix per a alguna cosa es revela com a inoperant".

Tal vegada per aix¨°, Rossell fa coses petites, com les obres muntades sobre un suport de diapositiva; cada diapositiva ¨¦s un quadre diferent fet amb tinta xinesa, una feina a l'estil dels pintors zen, incl¨°s el proc¨¦s de preparaci¨® o la fabricaci¨® de lupes especials per poder-les visualitzar. A Micro-¨°pera 2 (1984) s'hi inclou una pel.l¨ªcula on es narra com l'artista es fabrica el pinzell amb els seus cabells i s'hi mostren els instruments en una petita vitrina al costat dels dibuixos realitzats. Els anomenava Microperadores. "Era la Microautoetnografia, una ironia contra els etn¨°grafs de l'¨¨poca, una manera de dir que per trobar els salvatges no cal anar a la selva africana". Tamb¨¦ recollia els borinots. "Els feia servir com a element sonor amb el saqueshi japon¨¨s". I les seves restes s¨®n al Macba.

Els collages del Diari residual (1965-1969) ja mostren el que ser¨¤ l'obra de Rossell, i tamb¨¦ els gla?ons de resina de poli¨¨ster on incrustava petites cal.ligrafies i objectes diminuts i que portava a la butxaca de la gavardina i amb els quals feia performances als bars. "Els gla?ons s¨®n l'exposici¨® transportable que jo duia en un mocador i la desplegava on volia. S¨®n microescultures en forma de gla?ons de gel a trav¨¦s dels quals explico la meva vida. A cada gla?¨® hi ha una miniatura que explica una hist¨°ria".

Per¨° ¨¦s el cine, la imatge en moviment, la met¨¤fora que obre l'exposici¨® del Macba. Una gran pantalla mostra una seq¨¹¨¨ncia repetida amb la cara de Rossell els ulls del qual s¨®n unes ulleres quadrades en forma de fotograma que entra a dins de la mirada i es transforma en un passad¨ªs d'imatges —"i ens anem imaginant totes les pel.l¨ªcules que hem vist en el temps"— fins que sortim per darrere del cap per tornar-hi a entrar en un loop etern.

"?s el misteri de la imatge", assegura Rossell, que defineix la seva ¨²ltima pe?a f¨ªlmica com a "l'h¨°stia c¨²bica". "H¨°sties amb cal.ligrafies, cada una diferent, que s'animen en tres dimensions i formen paisatges i figures b¨¤siques del cubisme". "Per¨° no t¨¦ res de blasfem", s'excusa, "t¨¦ alguna cosa del que Langlois programava com a cine pur, el de Joris Ivens, de Richter, del primer Ren¨¦ Clair; la imatge en el sentit pur del terme".

L'exposici¨®, diu Bartomeu Mar¨ª, director del Macba, ¨¦s m¨¦s prospectiva que retrospectiva, si ho entenem en el sentit d'anar descobrint el territori de l'artista. Com els itineraris que el porten als seus estudis a Par¨ªs, Madrid i Barcelona, tots relacionats amb un mol¨ª amb el recorregut estampat en serigrafies firmades amb la planta del peu. Jos¨¦ Hierro va escriure una cr¨ªtica que deia: "Imaginint-se un cal.l¨ªgraf oriental assegut en una terrassa de caf¨¨".

La sala m¨¦s sorprenent de la mostra del Macba ¨¦s, sens dubte, la que reprodueix el seu magatzem. Als prestatges hi ha els quadres empaquetats i numerats. Hi ha 409 obres. L'espectador entreveu per¨° no hi veu res. Sobre una taula hi ha un ordinador. Si hi introdueix les coordenades d'un determinat quadre obt¨¦ informaci¨® sobre quan es va pintar, on es va exposar... i altres dades, per¨° no aconsegueix veure la imatge que continua oculta.

?s una met¨¤fora de la teoria que els quadres no estan mai acabats?, pregunta el periodista. Els quadres estan esperant el seu moment? "No, ¨¦s que els quadres tamb¨¦ moriran, ¨¦s tamb¨¦ que li donem un sentit al fet que les obres no s'han de mirar en reproduccions, sin¨® vives, per poder-hi entrar, tamb¨¦ ¨¦s una met¨¤fora del moment de la pintura actual, cada una ¨¦s un moment pict¨°ric. El cert ¨¦s que jo he posat 409 quadres en un museu en un moment en qu¨¨ la pintura passa per una discussi¨®, no t¨¦ cabuda, no t¨¦ entrada. S¨®n quadres originals, hi ha els quadres, si es crema m'arru?no". "Em preguntes qu¨¨ ¨¦s el que s'hi ensenya?, doncs b¨¦, no s'hi ensenya la meva pintura, per¨° tanmateix ¨¦s en l'exposici¨®. Es miren sense mirar-los".