"El que importa ¨¦s la intenci¨®, la for?a de la imaginaci¨®"

El punk "de deb¨°", com explica l'artista sonor (ell prefereix artista francotirador) Jordi Valls (Barcelona, 1945), va durar dos anys. Per¨° va ser prou intens com per deixar en her¨¨ncia —a m¨¦s d'una nova manera d'entendre la m¨²sica— l'actitud. "?s el que em queda del punk, la manera de fer les coses. Fer-les. I de forma visceral, subversiva, sense camisa de forces", sentencia.

"El punk ¨¦s la demostraci¨® que qualsevol persona, encara que manqui de talent ortodox, pot agafar la guitarra, un pinzell o una c¨¤mera i fer el que es proposi fer", explica. [Ell, per exemple, pinta quadres amb la seva pr¨°pia sang]. "L'¨²nic que ¨¦s important ¨¦s la intenci¨®, la for?a de la imaginaci¨®. Res m¨¦s". Sap b¨¦ de qu¨¨ parla. Al 1976 va veure n¨¦ixer el punk. I va immortalitzar aquell volc¨¤ en explosi¨® gravant en directe, amb la gravadora penjada al coll, els primers concerts punk a Londres, for?a abans que The Clash, The Sex Pistols o The Slits fossin gravats en un estudi.

'El punk' ¨¦s la demostraci¨® que qualsevol pot fer el que es proposi' 'A Londres hi ha sexe als museus, aqu¨ª no ens atrevim a trencar barreres'

"Jo vivia a Londres des del 1969. Era un llop solitari que sempre estava buscant coses que em despertessin l'inter¨¨s i vaig anar a parar al primer festival punk del 100 Club. Era la presentaci¨® oficial dels Sex Pistols. " Tots els amics dels Pistols, i els Clash, portaven samarretes estripades i la m¨²sica anava a cent per hora. Jo estava enfilat sobre una cadira al costat de la Vivienne Westwood, que no parava d'escridassar "Fuck off!" al Johnny Rotten, el cantant dels Sex Pistols". Ho va gravar. "De seguida em vaig adonar que all¨° era aut¨¨ntic. Anglaterra era un lloc deprimit de rostres sense futur i aquella gent, a dalt de l'escenari, estava dient la veritat", explica assegut en una sala a l'Arts Santa M¨°nica, on exposa The London Punk Tapes, un arxiu in¨¨dit de nou cintes de casset (deu hores de m¨²sica) que va gravar entre 1976 i 1977 i que ¨¦s un muntatge de Pedro de Cos, Marc Valls i Marc Viaplana. Set Marshalls reprodueixen el so agressiu d'aquells dos anys. "Per sentir-ho b¨¦ s'hauria d'apujar el volum, per¨° no es pot per la pol.luci¨® ac¨²stica", suspira.

"En aquells primers concerts nom¨¦s hi havien els amics dels artistes i jo. Quan acabava el concert an¨¤vem a un altre. Recordo tenir els The Clash fent cua per entrar al meu darrere", recorda. "La m¨²sica dels setanta era amorfa i avorrida. Els Rolling Stones, tan provocadors com havien estat, van fer aquella can?¨® tan repugnant i perversa [es refereix a Angie], una cursileria total. La societat necessitava un cop de martell al cap!", exclama. "Fins que un grup de gent es va atrevir a agafar la guitarra sense fer-se preguntes".

Una de les imatges que apareixen en el muntatge ¨¦s la fotografia d'un calendari de 1976 on Valls anotava els concerts. Ocupen gaireb¨¦ tots els dies de dos mesos. "Encara que no ho sembli, aix¨° nom¨¦s ocupava el 5% del meu temps, en aquella ¨¨poca tenia dos fills petits i una feina [que prefereix no revelar perqu¨¨ creu que no ¨¦s important]", explica.

"El punk va morir amb la dissoluci¨® dels Sex Pistols". I amb aquesta sent¨¨ncia li ve al cap la imatge de Johnny Rotten, el cantant, amb els cabells tenyits de verd i amb una samarreta de Pink Floyd sobre la que havia escrit a m¨¤ les paraules I hate (resultat: ?odio Pink Floyd?) i que a m¨¦s estava perforada on hi havien els ulls dels membres de la banda. Un dia va apar¨¨ixer per la botiga de roba que tenien Vivienne Westwood i Malcolm McLaren a King's Road, al districte de Chelsea. Malcolm va acabar fent de m¨¤nager de la banda. Van passar coses incre?bles en molt poc de temps. Valls va veure com els Sex Pistols tocaven —des d'una barca al T¨¤mesis— la ir¨°nica God Save the Queen (D¨¦u protegeixi la reina / Que no ¨¦s un ¨¦sser hum¨¤ / No hi ha futur / Per als somnis d'Anglaterra), durant la festa d'aniversari de la reina Isabel II.

Al principi dels vuitanta, Valls va comen?ar a col.laborar amb Genesis P-Orridge, banda amb qu¨¨ va n¨¦ixer la m¨²sica industrial i va crear Vagina Dentata Organ, el seu nom art¨ªstic i projecte de m¨²sica conceptual (com gravar sons d'una Harley Davidson al voltant de la casa de Salvador Dal¨ª) amb qu¨¨ ha tret set discs (el vuit¨¨, Irene's Cunt, est¨¤ en proc¨¦s). Despr¨¦s de 39 anys vivint a Londres, va tornar a Barcelona fa dos anys. "?s una ciutat ultraconservadora i est¨¤tica", diu.

No tot ¨¦s tan mort. "Abans els museus semblaven tanatoris i ara veig que hi ha coses noves, com poder fer aquesta exposici¨®. Per¨° mentre que a Londres fa deu anys que hi ha sexe als museus, aqu¨ª no ens atrevim a trencar barreres", continua. "Per aix¨° he volgut que apareguessin escenes sexuals", diu referint-se als fragments de pel.l¨ªcules de la directora de cinema porno Erika Lust que apareixen als audiovisuals creats per Franc Aleu i que juguen amb el nom de Sex Pistols.

El vest¨ªbul de l'Arts Santa M¨°nica ser¨¤ un club de mala mort on sonen guitarres amfetam¨ªniques fins al 26 de setembre.