A l'interior de la Sagrada Fam¨ªlia

Resulta impossible fer cap valoraci¨® d'aquesta obra sense reflexionar en com s'ha pogut arribar fins a aquest punt, ¨¦s cert. Veient les fotos del 1924 no podem deixar de pensar que el temple s'hauria pogut perfectament quedar aix¨ª, a cel obert, com una magn¨ªfica pla?a envoltada per un collage de fa?anes. Per¨°, ara, la situaci¨® ¨¦s aquesta, i no podem evitar veure l'impuls actual com el resultat de l'empenta del turisme m¨¦s que de la fe cristiana. ?s del tot evident que ser¨¤ el parc tem¨¤tic m¨¦s gran i de m¨¦s ¨¨xit de la ciutat. Ara no sembla, doncs, el moment de fer reflexions sobre si hi ha d'haver m¨¦s control municipal o si el temple no t¨¦ el pertinent perm¨ªs d'obres, entre altres coses perqu¨¨ es pot dir que el temple est¨¤ acabat.

No deixa indiferent i, en alguns aspectes, ¨¦s l'edifici m¨¦s modern de la ciutat

Malgrat tot, quan visitem la nau en obres no podem evitar adonar-nos de l'impacte que suposa aquesta arquitectura. Les columnes que ens trobem no semblen palmeres com les de la llotja de Palma de Mallorca, s¨®n una altra mena d'arbre, amb branques i sense fulles. Tampoc no s¨®n com els pilars i voltes del g¨°tic de Santa Maria del Mar, ni tenen res a veure amb els p¨°rtics de l'estaci¨® de Fran?a o amb les columnes de la terminal T1 de l'aeroport, comparable per la grand¨¤ria. Aquestes columnes no fan la impressi¨® de descarregar el pes, sin¨® d'emp¨¨nyer la nau cap amunt. L'espai que configuren resulta m¨¦s complex al transsepte quan s'observa defugint la linealitat de la nau, i on s'evidencia el contrast d'aquesta fantasia retallada contra els murs neog¨°tics que tanquen la nau per la fa?ana del Naixement.

Conforme s'enlairen les columnes i es ramifiquen en bra?os m¨¦s petits, inclinant-se segons la l¨°gica invertida d'un pol¨ªgon funicular, es van dissolent contra la volta, all¨¤, a 54 metres de terra. El sostre ¨¦s nom¨¦s l'aparen?a, ja que a sobre hi ha la veritable coberta. Uns ¨°culs oberts a la volta deixen entrar la llum sense que sapiguem exactament d'on ve, un recurs similar al de la catedral de Sant Pau de Londres. L'efecte imprevisible de la llum directa filtrada pels vitralls, encara sense color, fa la resta esquitxant amb taques les columnes arb¨°ries.

Una de les coses d'aquest espai que m¨¦s actua sobre els sentits ¨¦s el fet que la grand¨¤ria dels elements observats des de baix ens supera. Les columnes, per exemple, les podem envoltar passejant, per¨° si enlairem la vista veiem les mateixes columnes ramificades en elements cada cop m¨¦s petits com si fossin fets a partir d'encongir els elements m¨¦s grans fins al punt que ens sembla que els podr¨ªem agafar amb la m¨¤. Dins d'aquest espai, el baldaqu¨ª ¨¦s petit i un xic rid¨ªcul, n'hi ha prou amb comparar-lo amb la filigrana a¨¨ria que Gaud¨ª i Jujol van penjar sobre l'altar de la catedral de Mallorca per adonar-nos-en. El baldaqu¨ª ens recorda que Gaud¨ª ja no ¨¦s aqu¨ª, i malgrat que en podem interpretar els dibuixos i les maquetes, no podem reproduir el seu ofici f¨¤cilment.

?s cert que construir a partir de quatre indicacions resulta un conflicte i pot posar dubtes seriosos a la seva autenticitat. La geometria que s'ha extret dels elements originals, l'estudi exhaustiu i la posada en obra no poden garantir al cent per cent que l'obra que avui veiem sigui com Gaud¨ª l'hauria imaginada, ¨¦s cert. L'edifici pateix la repetici¨®, a vegades massa simplificada, d'elements extrets d'un repertori geom¨¨tric que, quan es contrasten amb els elements originals, es podrien assimilar al moviment d'un robot d'¨²ltima generaci¨® comparat amb el d'una ballarina. Per¨° tot i aix¨ª, l'edifici ¨¦s probablement avui el m¨¦s gran de la ciutat i, paradoxalment, en alguns aspectes, el m¨¦s modern i no ens deixa indiferents. ?s molt millor, per descomptat, que l'obra m¨¦s espectacular de Santiago Calatrava. I tant de bo la nova terminal de l'aeroport de Barcelona fos aix¨ª.