Les sales petites es reiventen

Dilluns, 15 de novembre. Cau la nit al barri de Gr¨¤cia. I al costat de la pla?a de la Virreina emergeix una nova sala de teatre. S'anomena Porta 4. Va iniciar l'activitat fa un any com a escola de teatre amb un petit espai dedicat a l'exhibici¨® de treballs. Per¨° ara, despr¨¦s d'una intensa remodelaci¨®, es reobre amb l'objectiu de marcar territori en el panorama de les arts esc¨¨niques de la ciutat. La dirigeix l'actriu i docent argentina Ver¨®nica Pallini, i t¨¦ la voluntat de donar cabuda als creadors que viuen a Barcelona i que aposten per la innovaci¨®, el risc i l'experimentaci¨®. Aquestes s¨®n les condicions indispensables per actuar-hi. I sense un p¨²blic massiu, perqu¨¨ el pati de butaques nom¨¦s el formen 60 cadires. Porta 4 ¨¦s un bon exemple de com sorgeixen amb for?a les sales de petit format. No importa la crisi econ¨°mica: durant aquesta temporada es preveu que se n'obrin dues m¨¦s d'aquestes caracter¨ªstiques a la ciutat. L'objectiu ¨¦s diferenciar-se dels grans teatres, atreure un nou p¨²blic. Reinventar-se.

La proximitat entre actor i p¨²blic ¨¦s un dels atractius de les sales petites

La majoria s'allunya de les formes comercials i experimenta en el llenguatge esc¨¨nic

La Sala FlyHard es decanta per autors contemporanis i catalans

A falta de subvencions, el C¨ªrcol Mald¨¤ espera aconseguir socis

Les arts esc¨¨niques s¨®n un dels motors culturals m¨¦s potents de Barcelona. Ho demostren les dades que va fer p¨²bliques l'ADETCA (Associaci¨® d'empreses de Teatre de Catalunya) a principis de temporada: l'any passat, un total de 2.629.088 persones van assistir al teatre. I es van recaptar 65.233.362 euros. De fet, la ciutat registra un alt ¨ªndex de sales de teatre. Durant el curs 2009-2010 n'hi havia 59. I d'aquests, 19 tenien menys de 200 butaques, el l¨ªmit que es fixa per considerar-se sala de petit format.

El programa art¨ªstic d'aquests teatres s'allunya de les grans produccions de caire m¨¦s comercial. Perqu¨¨ el pressupost amb el que compten ¨¦s molt inferior, i, tamb¨¦, perqu¨¨ no busquen resultats industrials. Al contrari, l'emoci¨® a peu d'escenari i la possibilitat que l'espectador sigui un voyeur privilegiat s¨®n caracter¨ªstiques que aprofiten per captar p¨²blic. S¨®n espais de creaci¨® i alhora llan?adores que possibiliten projectar els artistes. Per¨° el m¨¦s important ¨¦s que cadascuna imprimeix segell propi en les programacions per tal de demostrar que un altre teatre, arriscat, a voltes no convencional, contemporani, i allunyat de les grans graderies, ¨¦s possible. Encara que moltes sales hagin de fer mans i m¨¤nigues per subsistir.

El moviment del sector es demostra amb les tres inauguracions que de moment estan previstes durant la temporada que tot just s'acaba d'encetar: ¨¦s el cas de Porta 4 (carrer de l'Esgl¨¦sia, 4-6), de la Sala FlyHard, que dirigeix Jordi Casanovas i que es va inaugurar el 15 d'octubre al n¨²mero 3 del carrer d'Alpens. I tamb¨¦ d'Atrium, un nou espai per a les arts esc¨¨niques que obrir¨¤ el 15 de gener al n¨²mero 435 del Consell de Cent, i que dirigir¨¤ Raimon Molins. Els tres directors diuen que la crisi econ¨°mica no ¨¦s excusa per deixar de crear, i en el cas d'Atrium i Porta 4 l'aventura empresarial ha estat possible perqu¨¨ la sala es complementa amb una escola de teatre. Un coix¨ª econ¨°mic, a la fi.

L'exemple el reprodueix Pallini. Quan va arribar de l'Argentina ara fa 8 anys i mig, va obrir una petita escola d'interpretaci¨® i, gr¨¤cies a l'¨¨xit, l'any passat va posar en funcionament la Sala EL OFF. Per fer con¨¨ixer els seus treballs, per¨° tamb¨¦ per oferir un escenari als creadors m¨¦s contemporanis, que sovint no tenen un lloc per exhibir-se a la ciutat. El projecte es va fer gran i, gr¨¤cies a la complicitat de les administracions, dilluns el va reinaugurar amb un nom nou; Porta 4. Hi col.laboren Eva Hibernia, Marta Gil Polo i Juan Urraco, entre d'altres. I l'objectiu ¨¦s que sigui un aparador de totes les arts esc¨¨niques. Per¨°, per sobre de tot, un laboratori creatiu. "Perqu¨¨ s'ha de sensibilitzar els ciutadans a partir de la confecci¨® d'una altra mena de propostes esc¨¨niques. ?s evident que hi ha una escena emergent a la ciutat, per¨° encara existeixen pocs llocs de discussi¨® i investigaci¨®", exposa Pallini.

A la sala hi domina el negre i els 60 espectadors escollits per representaci¨® capturen gaireb¨¦ microsc¨°picament tots els moviments dels actors. "El format que m¨¦s triomfa ¨¦s el de la performance", diu l'actriu.

En canvi, Atrium t¨¦ al darrere una companyia resident i es combina amb una productora. "El local era de la meva fam¨ªlia, t¨¦ una capacitat per a 70 espectadors i volem ser com els cines Verdi del teatre, amb espectacles d'autors vius i morts que parlin de q¨¹estions actuals", exposa Molins. S'inaugurar¨¤ amb A porta Tancada, de Sartre, i la dirigir¨¤ el mateix Molins. "Recrearem de manera po¨¨tica l'infern", explica el director. I despr¨¦s, es representar¨¤ Hamlet..., de Jules Laforgue, dirigit per Jordi Prat. "?s la revisi¨® del mite des d'un punt de vista capitalista", exposa Molins. A m¨¦s, Atrium tindr¨¤ una companyia estable de m¨²sica de cambra i completar¨¤ la programaci¨® amb espectacles familiars, i companyies de dansa i teatre convidades.

Tot plegat, molt diferent del que proposa la Sala FlyHard. Era el local d'assaig de la companyia del mateix nom, que dirigeix Casanovas. Les entrades valen 5 i 10 euros (a escollir lliurement), la sala t¨¦ 38 butaques, i nom¨¦s programaran a autors catalans contemporanis. "Shakespeare ¨¦s molt actual, perqu¨¨ parla d'emocions i aquestes s¨®n atemporals, per¨° no diu res de la guerra de l'Iraq, ni de la crisi econ¨°mica ni del Facebook, per mi un text ¨¦s contemporani no nom¨¦s de fons sin¨® tamb¨¦ de forma", explica Casanovas. S'inaugur¨¤ amb Un home amb ulleres de pasta, obra creada i dirigida per ell. I la rellevar¨¤ a l'escenari Els ?ltims dies de Clark K, d'un jove del Paiol, Alberto Ramos. "Vaig trobar l'obra per internet", explica Casanovas. "Ens hem llan?at a l'aventura d'obrir el teatre perqu¨¨ ten¨ªem capital de les obres que hem anat fent", continua el dramaturg. De fet, des del 2003, ha escrit 25 obres i n'ha arribat a estrenar 15. A m¨¦s, Casanovas ¨¦s cr¨ªtic amb les subvencions: "Hem tingut ajudes per als muntatges per¨° no per obrir la sala; ¨¦s constant la queixa del sector, per¨° el voler dependre de subvencions ¨¦s molt c¨ªnic, les ajudes les necessitem per¨° si no les tingu¨¦ssim tamb¨¦ ens trencar¨ªem el cap per fer-ho", exposa Casanovas.

Una de les sales petites que gaireb¨¦ literalment s'est¨¤ trencant el cap per subsistir ¨¦s el C¨ªrcol Mald¨¤, que dirigeix Pep Tosar. "La situaci¨® ¨¦s terminal", avan?ava a principis de temporada. Per aix¨°, aquest petit espai de creaci¨® de 60 butaques situat a les Galeries del mateix nom va engegar una campanya in extremis: aconseguir socis que amb 20 euros al mes el salvin del tancament. De moment, s'hi han afiliat una trentena. "Ens van concedir una subvenci¨® de 60.000 per reformar la sala, per¨° per la programaci¨® el Conca ens va denegar tot tipus d'ajuda, ara el nostre pressupost ¨¦s inferior al que tenia el Teatre Lliure fa 25 anys", diu Tosar. La l¨ªnia art¨ªstica de la sala combina m¨²sica, dansa i teatre. "?s classicista, busquem el comprom¨ªs amb la poesia i la paraula", explica el creador. La falta de p¨²blic no fa ombra a la qualitat de les representacions. "Hem tingut reconeixements i quan la gent s'assabenta de les obres la sala s'omple", continua. La proximitat ¨¦s tal que els actors actuen a cent¨ªmetres dels espectadors. "?s cinematogr¨¤fic, si un actor respira s'escolta des de la darrera fila, ¨¦s m¨¤gic i no volem que s'acabi, tot i que no vivim en un estat que protegeixi la cultura", conclou Tosar.

El mateix respecte de la pol¨ªtica cultural creu Semolinika Atomic, directora de l'Antic Teatre, una sala que t¨¦ 80 butaques. "Fem l'art esc¨¨nic m¨¦s actual, tot i que despr¨¦s els artistes no tenen espais d'exhibici¨® a Barcelona, per¨° malgrat tot, som lluitadors i el panorama es regenera", exposa. Des de diferents vessants art¨ªstics el testimoni d'aquests creadors demostra que, tot i la crisi, les sales petites s¨®n m¨¦s vives que mai.