Un balan? del suport a les arts

El primer tripartit es va fixar dos ambiciosos objectius en pol¨ªtica cultural: doblar el pressupost i instaurar un Consell de les Arts. El primer gaireb¨¦ es va acomplir. El segon, un fuga? Ferran Mascarell entraria al Parlament un projecte de llei per veure'l decaure amb la convocat¨°ria anticipada d'eleccions. Per¨° els fets ens acabaran demostrant que aquests dos compromisos s¨®n, aparentment, irreconciliables. Augmentar recursos (o poder), per retornar-lo a la societat est¨¤ fora de tota l¨°gica entre la nostra classe pol¨ªtica. Rebobinem.

Mai a la hist¨°ria de les pol¨ªtiques culturals democr¨¤tiques a Catalunya s'haur¨¤ invertit tants recursos en el suport a la creaci¨® com en el bienni 2005/2006. Berta Sureda ser¨¤ l'encarregada de dissenyar un nou instrument, l'Institut de la Creaci¨® i el Pensament Contemporani per desplegar un potent programa. Per¨° poc despr¨¦s, la mateixa consellera Mieras l'esmenar¨¤ renunciant a la creaci¨® d'un ICAC (amb id¨¨ntiques compet¨¨ncies d'un ja proper Consell de les Arts). A continuaci¨® iniciar¨¤ el buidatge de l'antiga Entitat Aut¨°noma de Difusi¨® Cultural (EADC) retirant-li, primer, sis milions d'euros destinats al Pla de Xoc dels Centres d'Art, origen de l'actual retard en la consolidaci¨® d'una veritable xarxa d'equipaments. Despr¨¦s anir¨¤ reduint el pressupost de l'EADC. El motiu? Rebaixar el m¨¤xim per transferir, quan arribi el moment, el m¨ªnim al Consell de les Arts.

Tres quartes parts de l'acci¨® del departament de Cultura han consistit a redactar i aprovar lleis, plans i decrets, sense concreci¨® pressupost¨¤ria

Des d'un bon principi —i abans de la crisi econ¨°mica— el primer comprom¨ªs program¨¤tic del Govern d'Entesa (segon tripartit) d'equiparar progressivament els nivells de despesa destinats a pol¨ªtica cultural als de la resta de pa?sos europeus, iniciar¨¤ un constant i progressiu incompliment fins a situar-se a l'actual 0,98% del pressupost de la Generalitat. Un m¨ªnim hist¨°ric. Tres quartes parts de l'acci¨® del departament de Cultura han consistit a redactar i aprovar lleis, plans i decrets, sense concreci¨® pressupost¨¤ria.

El suport a la creaci¨® ser¨¤ l'¨¤mbit m¨¦s castigat. Entre l'aprovaci¨® de la Llei del CoNCA (maig del 2008) i el seu primer exercici de gesti¨® de compet¨¨ncies (gener del 2010) es consumar¨¤ l'operaci¨® d'aprimament de la ja exhausta EADC. Es desmantellen o congelen els seus millors programes. Se li retiren recursos econ¨°mics, humans i t¨¨cnics.

El principal argument que es donar¨¤ per reorientar el Centre d'Art Santa M¨°nica (juliol del 2008) ser¨¤ l'esc¨¤s rendiment dels recursos p¨²blics esmer?ats davant d'una baixa audi¨¨ncia. Tresserras i el seu equip desconeixen el debat estatal sobre les Bones Pr¨¤ctiques a Museus i Centres d'Art. Confonen l'ecosistema art¨ªstic amb el Ministeri de Cultura i tiraran pel dret. Per¨° hi ha, al meu entendre, altres motius. El departament no estava disposat a traspassar el CASM —aleshores sota l'¨°rbita de l'EADC— al CoNCA i aprofitar¨¤ els mesos d'interregne per obrir un conflicte amb el sector que resoldr¨¤ una altra instituci¨®, l'ICUB, posant l'edifici de l'antic Can¨°drom i els recursos (via Plan Zapatero) per a la seva rehabilitaci¨®. El pressupost del nou Arts Santa M¨°nica triplica el de l'antic CASM. D'on ha sortit?

I la resta del territori? Sembla que l'actual govern ja no li queda temps per aprovar el decret de Xarxa P¨²blica de Centres d'Art. Millor, era decebedor. All¨° que necessiten els centres amb urg¨¨ncia ¨¦s diners i autonomia. El decret nom¨¦s oferia burocr¨¤cia i incertesa econ¨°mica.

Per¨° tornem al nucli, al suport a les arts. El CoNCA naixer¨¤ desat¨¨s, sense acompanyament. Tot un prop¨°sit? Improvisaci¨®? Incompet¨¨ncia? Quan finalment el CoNCA, a primers del 2010, est¨¤ preparat per entomar les convocat¨°ries d'ajuts a la creaci¨® es trobar¨¤ amb un pressupost de nou milions d'euros, el 2,8% del pressupost de Cultura. El 2,8% del 0,98%. Quina mis¨¨ria!

De tot aix¨°, res no en diu l'Informe Anual de l'Estat de la Cultura que el CoNCA va fer p¨²blic el 21 de juny passat. L'informe, presentat com un exercici de balan? d'un per¨ªode m¨¦s extens que no pas el d'un any, se'n va per les branques i quan apunta i dispara ho fa contra l'Institut Ramon Llull o el Ministeri de Cultura. Cap cr¨ªtica a la nefasta pol¨ªtica del departament de Cultura. Fins i tot les dades de despesa cultural a Catalunya que aporta acaben amb l'any 2007. L'¨²ltim exercici de creixement. A qu¨¨ obeeix aquest silenci? En parlarem. Hem de parlar.

El balan? d'aquests anys ens retorna la imatge nua i dura de la resist¨¨ncia al canvi que ofereix la nostra classe pol¨ªtica. Ara, en plena crisi econ¨°mica, torna el recurs de la contenci¨® i les prioritats. Per¨° all¨° que manifesta ¨¦s l'oposici¨® a provar nous models de devoluci¨® de sobirania. Podem generalitzar d'aquesta manera quan parlem dels pol¨ªtics? Ens consta la incomoditat d'IC-V davant els desprop¨°sits, per¨° fidel —quin remei— al govern de coalici¨®. De moment els programes electorals fan pena. El d'ERC ¨¦s, en termes generals, acceptable. Per¨° —ja n'he parlat d'aix¨°— una cosa ¨¦s prometre i l'altra governar. Alguna cosa haur¨¤ de fer el nou govern. I el CoNCA. Nosaltres, segur.