Noms per seguir fent cam¨ª

Joan Sol¨¤ reunia, d'una manera segurament avui irrepetible, la figura ja cl¨¤ssica en la cultura catalana d'un geni que en solitari estira del carro amb la m¨¦s necess¨¤ria d'aquells que saben crear competents equips de treball al voltant de projectes cabdals. Alguns dels noms en els principals ¨¤mbits de l'estudi de la llengua catalana que poden eixamplar o reconduir els camins oberts per Sol¨¤ podrien ser els seg¨¹ents:

Manuel P¨¦rez Saldanya

Gram¨¤tica

La nova gram¨¤tica normativa que haur¨¤ de regir el catal¨¤ que s'escriur¨¤ en aquest segle xxi passa en bona part, a banda de l'influx dels grans mitjans de comunicaci¨®, per la tasca de Manuel P¨¦rez Saldanya (Val¨¨ncia, 1962), professor titular del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Val¨¨ncia. En un cas de pont cultural malauradament molt poc freq¨¹ent, est¨¤ al darrere tant de la gram¨¤tica normativa que promou l'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua com de la futura gram¨¤tica normativa del catal¨¤ que hauria d'enllestir en breu l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Quan pot poeta (Teoria dels crepuscles, 2003), l'expert en teoria ling¨¹¨ªstica i en gram¨¤tica hist¨°rica catalana (Del llat¨ª al catal¨¤, 1998), t¨¦ l'avantatge d'haver estat codirector de la Gram¨¤tica del Catal¨¤ Contemporani que encap?al¨¤ Sol¨¤ el 2003.

P¨¦rez Saldanya est¨¤ en la creaci¨® tant de la gram¨¤tica catalana com la valenciana

L¨ªdia Pons

Dialectologia

Juntament amb un hist¨°ric de la filologia com Joan Veny, la catedr¨¤tica de la Universitat de Barcelona L¨ªdia Pons (Santa Maria de Barber¨¤, Barcelona, 1944) codirigeix l'Atles ling¨¹¨ªstic del domini catal¨¤, obra tit¨¤nica impulsada el 1952 per dues institucions: Antoni Maria Badia i Margarit i Germ¨¤ Col¨®n. D'aquesta tasca ingent, on hi ha col¡¤laboradors com Joaquim Rafel i Joan Mart¨ª (tots dos de l'IEC i el darrer expresident de la Filol¨°gica i professor a la Rovira i Virgili), n'han vist la llum quatre dels nou volums que est¨¤ previst que ocupi. Acabada, ser¨¤ el retrat m¨¦s fidedigne que s'hagi fet mai sobre la diversitat geogr¨¤fica del catal¨¤.

Xavier Vila

Socioling¨¹¨ªstica

Entre els que m¨¦s saben a Catalunya sobre la relaci¨® entre llengua i societat hi ha Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, Barcelona, 1966), professor de la Universitat de Barcelona, especialista en pluriling¨¹isme social i en tots els fen¨°mens derivats dels contactes entre lleng¨¹es. Ha estat, entre el 2004 i el 2009, director del CRUSCAT, xarxa cient¨ªfica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans, que aplega centres i grups de recerca que treballen sobre l'evoluci¨® del catal¨¤ arreu dels Pa?sos Catalans. ?s el director del Centre Universitari de Socioling¨¹¨ªstica i Comunicaci¨®. Els reptes que afronta no s¨®n senzills: defugint alguns dels plantejaments del darrer Sol¨¤, estudia l'evoluci¨® social del catal¨¤, creu que "dir que el catal¨¤ agonitza ¨¦s una bestiesa" i pret¨¦n intervenir en la sostenibilitat futura de la llengua, "amb calma, sense insults ni desqualificacions", com fixa en el seu blog.

August Rafanell

Hist¨°ria de la llengua

Nom¨¦s una obra tan monumental com La il.lusi¨® occitana (2006) ja justifica el pes actual d'August Rafanell (Barcelona, 1966), professor d'hist¨°ria de la llengua a la Universitat de Girona i deixeble d'uns altres monstres com Modest Prats i Josep Maria Nadal. Pot ser un dels art¨ªfexs d'una hist¨°ria social completa de la llengua despullada dels apriorismes rom¨¤ntics sense oblidar el que hagu¨¦s pogut ser (idioma d'un estat catalanooccit¨¤ transpirenenc) i el que podria acabar essent.

Llu?sa Gr¨¤cia

Ling¨¹¨ªstica aplicada

El seu camp d'estudi, la transfer¨¨ncia del coneixement relacionat amb les lleng¨¹es de la immigraci¨®, i que abasta des de l'ensenyament del catal¨¤ a les guies de conversa m¨¨dica, fan de la doctora en filologia i professora de ling¨¹¨ªstica de la Universitat de Girona (UdG) Llu?sa Gr¨¤cia (Barcelona, 1960) un referent obligat. Responsable del Grup de L¨¨xic i Gram¨¤tica i directora del Gabinet d'Assessorament Ling¨¹¨ªstic per a la Immigraci¨® de la UdG, va ser guardonada fa quatre anys amb la medalla Narc¨ªs Monturiol que atorga la Generalitat a qui m¨¦s ha contribu?t al progr¨¦s cient¨ªfic i tecnol¨°gic de Catalunya.

Una distinci¨® que tamb¨¦ han rebut en l'¨¤mbit de la llengua catalana, entre d'altres, Gemma Rigau (de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, experta en sintaxi del catal¨¤ i de les lleng¨¹es rom¨¤niques) i Maria Teresa Cabr¨¦ (de la Universitat Pompeu Fabra i un dels pals de paller del diccionari de l'IEC, a banda d'exdirectora del Centre de Terminologia Termcat).